Moviment Social Italià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
Disambiguated: Ístria → Província d'Ístria, PCI → Partit Comunista Italià |
||
Línia 2:
El '''Moviment Social Italià''' és una organització [[neofeixisme|neofeixista]] legalista i parlamentària [[itàlia]]na fundada en [[1946]] per [[Arturo Michelini]], [[Pino Romualdi]], [[Giorgio Almirante]], [[Giorgio Bacchi]] i [[Giovanni Tonelli]]. Els ideals fonamentals van ser el sindicalisme, corporatiu, i vertical, l'intervencionisme estatal en [[economia]] i [[educació]] al costat del confessionalisme [[catolicisme|catòlic]] completen la seva proposta [[política]], que tot just revisa el [[feixisme]] històric. En els seus primers anys d'existència va comptar amb el suport de la [[Lliga Mundial Anticomunista]], de la qual en fou soci.
== Seccions ==
Al seu si han coexistit quatre tendències clarament diferenciades: la centrista d'[[Arturo Michelini]], la tradicionalista (''Il Popolo Italiano''), la nacional de [[Giorgio Almirante]] i [[Pino Rauti]] (''Il Secolo d'Italia'' i revistes com ''Civiltà'' i ''Alternativa'') i la conservadora de Ezio M. Gray. La tendència general del col·lectiu depenia de qui era protagonista a cada moment. En la seva primera època ([[1946]]-[[1954]]) amb Giorgio Almirall com Secretari General des de [[1948]], el grup va optar per la [[propaganda pel fet]]. El relleu d'[[Augusto de Marsanich]] al capdavant del partit ([[1950]]-[[1954]]), no va variar els seus postulats, i el MSI va seguir reclamant [[Trieste]] i [[Província d'Ístria|Ístria]].
La seva segona etapa es va veure marcada per l'intent d'incorporar-se a les vies democràtiques jugant a la confusió ideològica. Així, al produir-se el relleu amb el moderat [[Arturo Michelini]] (1954-1968) el MSI va suavitzar les seves exigències de cara a la llum pública, si bé mai va renunciar a exigir la il·legalització del [[Partit Comunista Italià|PCI]]. Va mantenir un doble joc amb el seu antiamericanisme, ja que va donar decididament suport la permanència d'[[Itàlia]] a l'[[OTAN]] mentre va rebutjar qualsevol producte o idea d'origen nord-americà. En [[1969]] Giorgio Almirante va recuperar la secretaria general del MSI i Pino Rauti va tornar a les files del partit, que llavors tornava a l'acció anticomunista i a la col·laboració amb la dreta monàrquica.
Curiosament, al novembre de [[1970]] el MSI va celebrar el seu IX Congrés, en el qual va abandonar la camisa negra i la salutació feixista i va acceptar la [[democràcia]]. De forma estranya, tretze anys després va repetir idèntic missatge: MSI-DN va publicar un Manifest dirigit als italians en el qual el grup es va manifestar partidari del sistema democràtic encara que sense revisar el passat ni condemnar el feixisme. De fet, fins al seu XIV congrés no es va integrar plenament en les labors parlamentàries.
| |||