Fruit: diferència entre les revisions

{{ref-llibre |cognom=Lewis |nom=Robert A. |títol=CRC Dictionary of Agricultural Sciences |url=http://books.google.cat/?id=TwRUZK0WTWAC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=fruit |data=January 1, gener 2002 |editorial=CRC Press |isbn=0-8493-2327-4}}

En [[gastronomia]] s'utilitza et terme ''fruites del bosc'' per a designar un conjunt de diferents fruites petites i comestibles, que tradicionalment no eren de conreu que es collien en arbustos silvestres, com la [[maduixa]], el [[gerd]], el [[nabiu]], la [[morera|móra]] o la [[Riber|riba]]. Una altre terme modern és el de ''fruita dolça''<ref>{{citar ref-web| url = http://www20.gencat.cat/docs/DAR/01%20DAR_Departament/DAR_Plans%20i%20actuacions/DAR_Plans%20sectorials%20i%20de%20reconversio/DAR_Fruita%20dolca/Documents/arxius%20estatics/Dades%20generals.pdf

Hi ha fruits que s'assequen i s'obren a la maduresa, alliberant les llavors que cauen a terra simplement per [[gravetat]]. D'altres, quan s'obren emeten les llavors de manera explosiva, llançant-les a grans distàncies. Els fruits carnosos acostumen a dependre dels [[animal]]s, que porten la fruita a altres llocs o se'ls mengen i s'emporten les seves llavors en el tracte digestiu per ser expulsades lluny del seu lloc d'origen. Certs fruits són coberts de punxes que s'agafen al pèl dels [[mamífer]]s o a les plomes de les [[au]]s, i d'aquesta manera poden recórrer grans distàncies. Un exemple seria l'[[espina-xoca]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Heiser |nom=Charles B. |títol=Weeds in My Garden: Observations on Some Misunderstood Plants |url=http://books.google.cat/?id=nN1ohECdSC8C&pg=PA93&lpg=PA93&dq=cocklebur |data=April 1, abril 2003 |editorial=Timber Press |isbn=0-88192-562-4 |pàgines=93–95}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Heiser |títol=Weeds in My Garden |url=http://books.google.cat/?id=nN1ohECdSC8C&pg=PA164&lpg=PA162&vq=unicorn&dq=cocklebur |pàgines=162–164 |isbn=9780881925623 |data=2003-04-01}}</ref> També hi ha d'altres dotats d'ales o [[vil·là|plomalls]] que els permeten volar per un temps abans d'arribar a terra, com en el cas dels fruits del [[dent de lleó]].

Atenent a la pressió evolutiva de la [[dispersió de les llavors|dispersió]] de les [[Dispersió de les llavors#Diàspores|diàspores]] que contenen, els fruits són òrgans molt plàstics en l'aspecte adaptatiu de manera que n'hi ha una gran diversitat. Les diverses estructures que presenten depenen en gran mesura la manera de [[Dispersió de les llavors|dispersar les llavors]] que contenen. Aquesta dispersió es pot aconseguir a través de diferents mecanismes, ha cinc modalitats principals de dispersió de llavors: la [[gravetat]] (baricòria), el [[vent]], l'[[aigua]], els [[animal]]s i la pròpia planta, com en el cas de la [[Dehiscència#Dehiscència explosiva|dehiscència explosiva]].<ref name="Capon198">{{ref-llibre |cognom=Capon |nom=Brian |títol=Botany for Gardeners |url=http://books.google.cat/?id=Z2s9v__6rp4C&pg=PA198&lpg=PA198&dq=coconut+dispersal |data=February 25, febrer 2005 |editorial=Timber Press |isbn=0-88192-655-8 |pàgines=198–199}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Feldkamp |nom=Susan |títol=Modern Biology |any=2002 |editorial=Holt, Rinehart, and Winston |isbn=0-88192-562-4 |pàgines=634}}</ref>

La dispersió per baricòria utilitza la gravetat per tal d'aconseguir la dispersió de les llavors. La gravetat fa caure els fruits de la planta quan són madurs. Fruits que exhibeixen aquest tipus de dispersió són, per exemple, les [[Perera|peres]], el [[caqui]] i el [[maracujà]]. A més la seva forma arrodonida els permet, un cop caiguts, rodolar per aconseguir una distància més gran. La dispersió per efecte de la gravetat també permet una segona fase d'allunyament per mitjà de l'aigua o dels animals.<ref name="seedsite-gravity">{{cite ref-web|url=http://theseedsite.co.uk/sdgravity.html|titletítol=Dispersal of seeds by gravity|accessdateconsulta=2009-05-08}}</ref>

S'anomena fruita als fruits comestibles.<ref>{{citar ref-web |url= http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=fruita&operEntrada=0|títol=fruita |consulta= 1 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Diccionari de la llengua catalana|editor= Institut d'Estudis Catalans|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita; bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol (préssecs, prunes, etc.), fruita de grana (pomes, peres, codonys, etc.) i fruita diversa (plàtans, raïm, magranes, etc.). Hom anomena [[fruita seca]] la que no cal consumir immediatament després de collida; tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els dàtils.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0080097|títol=fruita |consulta= 1 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>

El [[Frugivorisme (dieta)|frugivorisme]] o fruitarisme és un règim alimentari [[Vegetarianisme|vegetarià]] el principi bàsic del qual és l'alimentació a base de [[Fruita|fruites]]. Les definicions que els frugívors donen de la fruita, varien, ja que alguns només consideren aliments adequats els fruits carnosos ([[Poma|pomes]], [[Taronja|taronges]], etc.), mentre que d'altres inclouen també els [[Fruit sec|fruits secs]].<ref>{{citar ref-web| url = http://w3.bcn.cat/fitxers/comerc/guiavegetariansbaixa720111.592.pdf

Els plàtans i el raïm sense llavor són [[Poliploïdia|triploides]], i l'absència de llavors és el resultat se l'avortament de l'[[embrió]] de la planta que es produeix per fertilització, un fenomen conegut com a estenoespermocàrpia, que requereix de la pol·linització i la fertilització normals.<ref name="Spiegel87">{{ref-llibre |cognom=Spiegel-Roy |nom=P. |coautors=E. E. Goldschmidt |títol=The Biology of Citrus |url=http://books.google.cat/?id=SmRJnd73dbYC&pg=PA87&lpg=PA87&dq=parthenocarpy |data= August 28, agost 1996 |editorial=[[Cambridge University Press]] |isbn=0-521-33321-0 |pàgines=87–88}}</ref>