Obre el menú principal

Canvis

22 octets eliminats ,  fa 4 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
 
Els fruits són els mitjà utilitzat per moltes [[Planta|plantes]] per tal des difondre les seves [[llavor]]s. La majoria de fruits comestibles, en particular, han estat desenvolupats per les plantes per tal d'explotar els [[animal]]s com a mitjà de [[dispersió de les llavors]], i molts animals (inclosos els [[Humà|humans]] en certa mesura) han passat a dependre de les fruites com a font d'[[aliment]]s.<ref name="Lewis375">
{{ref-llibre |cognom=Lewis |nom=Robert A. |títol=CRC Dictionary of Agricultural Sciences |url=http://books.google.cat/?id=TwRUZK0WTWAC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=fruit |data=January 1, gener 2002 |editorial=CRC Press |isbn=0-8493-2327-4}}
</ref> Els fruits representen una part important de la producció [[Agricultura|agrària]], i alguns com la [[magrana]] han adquirit nombrosos [[Magrana#Simbolisme de la magrana|significats culturals i simbòlics]].
 
D'altra banda denominem com a [[fruita seca]] als fruits d'algunes plantes amb poc contingut d'aigua com [[Ametlla|ametlles]], [[Pinyó (botànica)|pinyons]] o [[Avellana|avellanes]]. Aquesta denominació com a [[fruita]] és present també a algunes llengües properes al català com l'[[italià]] (''frutta secca'') però no a d'altres com el [[francès]] (''fruit sec'') o l'[[occità]] (''fruch sec'').
 
En [[gastronomia]] s'utilitza et terme ''fruites del bosc'' per a designar un conjunt de diferents fruites petites i comestibles, que tradicionalment no eren de conreu que es collien en arbustos silvestres, com la [[maduixa]], el [[gerd]], el [[nabiu]], la [[morera|móra]] o la [[Riber|riba]]. Una altre terme modern és el de ''fruita dolça''<ref>{{citar ref-web| url = http://www20.gencat.cat/docs/DAR/01%20DAR_Departament/DAR_Plans%20i%20actuacions/DAR_Plans%20sectorials%20i%20de%20reconversio/DAR_Fruita%20dolca/Documents/arxius%20estatics/Dades%20generals.pdf
| url = http://www20.gencat.cat/docs/DAR/01%20DAR_Departament/DAR_Plans%20i%20actuacions/DAR_Plans%20sectorials%20i%20de%20reconversio/DAR_Fruita%20dolca/Documents/arxius%20estatics/Dades%20generals.pdf
| títol = El registre de plantacions de fruita
dolça de Catalunya
# Atraure els animals que dispersen les llavors.
 
Hi ha fruits que s'assequen i s'obren a la maduresa, alliberant les llavors que cauen a terra simplement per [[gravetat]]. D'altres, quan s'obren emeten les llavors de manera explosiva, llançant-les a grans distàncies. Els fruits carnosos acostumen a dependre dels [[animal]]s, que porten la fruita a altres llocs o se'ls mengen i s'emporten les seves llavors en el tracte digestiu per ser expulsades lluny del seu lloc d'origen. Certs fruits són coberts de punxes que s'agafen al pèl dels [[mamífer]]s o a les plomes de les [[au]]s, i d'aquesta manera poden recórrer grans distàncies. Un exemple seria l'[[espina-xoca]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Heiser |nom=Charles B. |títol=Weeds in My Garden: Observations on Some Misunderstood Plants |url=http://books.google.cat/?id=nN1ohECdSC8C&pg=PA93&lpg=PA93&dq=cocklebur |data=April 1, abril 2003 |editorial=Timber Press |isbn=0-88192-562-4 |pàgines=93–95}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Heiser |títol=Weeds in My Garden |url=http://books.google.cat/?id=nN1ohECdSC8C&pg=PA164&lpg=PA162&vq=unicorn&dq=cocklebur |pàgines=162–164 |isbn=9780881925623 |data=2003-04-01}}</ref> També hi ha d'altres dotats d'ales o [[vil·là|plomalls]] que els permeten volar per un temps abans d'arribar a terra, com en el cas dels fruits del [[dent de lleó]].
 
Els animals que mengen fruits i dispersen les seves llavors han contribuït a la reproducció selectiva de les plantes que produeixen els millors fruits.
 
=== La dispersió de les llavors ===
Atenent a la pressió evolutiva de la [[dispersió de les llavors|dispersió]] de les [[Dispersió de les llavors#Diàspores|diàspores]] que contenen, els fruits són òrgans molt plàstics en l'aspecte adaptatiu de manera que n'hi ha una gran diversitat. Les diverses estructures que presenten depenen en gran mesura la manera de [[Dispersió de les llavors|dispersar les llavors]] que contenen. Aquesta dispersió es pot aconseguir a través de diferents mecanismes, ha cinc modalitats principals de dispersió de llavors: la [[gravetat]] (baricòria), el [[vent]], l'[[aigua]], els [[animal]]s i la pròpia planta, com en el cas de la [[Dehiscència#Dehiscència explosiva|dehiscència explosiva]].<ref name="Capon198">{{ref-llibre |cognom=Capon |nom=Brian |títol=Botany for Gardeners |url=http://books.google.cat/?id=Z2s9v__6rp4C&pg=PA198&lpg=PA198&dq=coconut+dispersal |data=February 25, febrer 2005 |editorial=Timber Press |isbn=0-88192-655-8 |pàgines=198–199}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Feldkamp |nom=Susan |títol=Modern Biology |any=2002 |editorial=Holt, Rinehart, and Winston |isbn=0-88192-562-4 |pàgines=634}}</ref>
 
==== Baricòria ====
La dispersió per baricòria utilitza la gravetat per tal d'aconseguir la dispersió de les llavors. La gravetat fa caure els fruits de la planta quan són madurs. Fruits que exhibeixen aquest tipus de dispersió són, per exemple, les [[Perera|peres]], el [[caqui]] i el [[maracujà]]. A més la seva forma arrodonida els permet, un cop caiguts, rodolar per aconseguir una distància més gran. La dispersió per efecte de la gravetat també permet una segona fase d'allunyament per mitjà de l'aigua o dels animals.<ref name="seedsite-gravity">{{cite ref-web|url=http://theseedsite.co.uk/sdgravity.html|titletítol=Dispersal of seeds by gravity|accessdateconsulta=2009-05-08}}</ref>
 
==== Anemocòria ====
=== Importància dels fruits en l'alimentació ===
{{AP|Fruita}}
S'anomena fruita als fruits comestibles.<ref>{{citar ref-web |url= http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=fruita&operEntrada=0|títol=fruita |consulta= 1 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Diccionari de la llengua catalana|editor= Institut d'Estudis Catalans|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita; bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol (préssecs, prunes, etc.), fruita de grana (pomes, peres, codonys, etc.) i fruita diversa (plàtans, raïm, magranes, etc.). Hom anomena [[fruita seca]] la que no cal consumir immediatament després de collida; tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els dàtils.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0080097|títol=fruita |consulta= 1 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>
 
Algunes de les principals fruites són: [[actinídia]], [[alvocat]], [[albercoc]], [[caqui]], [[cirera]], [[Cocoter|coco]], [[codony]], [[dàtil]], [[figa]], [[Figuera de moro|figa de moro]], [[Riber vermell|riba]], [[guinda]], [[llimona|llima o llimona]], [[llima dolça|llima o llimona dolça]], [[maduixa]], [[maduixot]], [[magrana]], [[mandarina]], [[mango]], [[meló]], [[síndria]], [[Móra (morera)|móra]], [[nabiu]], [[nespra]], [[perera|pera]], [[ananàs]], [[plàtan (fruita)|plàtan o banana]], [[aranja]], [[poma]], [[préssec]], [[pruna (fruita)|pruna]], [[Raïm (fruit)|raïm]], [[taronja]], [[xirimoia]].
 
=== Frugivorisme ===
El [[Frugivorisme (dieta)|frugivorisme]] o fruitarisme és un règim alimentari [[Vegetarianisme|vegetarià]] el principi bàsic del qual és l'alimentació a base de [[Fruita|fruites]]. Les definicions que els frugívors donen de la fruita, varien, ja que alguns només consideren aliments adequats els fruits carnosos ([[Poma|pomes]], [[Taronja|taronges]], etc.), mentre que d'altres inclouen també els [[Fruit sec|fruits secs]].<ref>{{citar ref-web| url = http://w3.bcn.cat/fitxers/comerc/guiavegetariansbaixa720111.592.pdf
| url = http://w3.bcn.cat/fitxers/comerc/guiavegetariansbaixa720111.592.pdf
| títol = Guia de restaurants de Barcelona. Vegetarians
| consulta = 19 de febrer del 2012
L'absència de llavors és una característica important per al [[comerç]] d'algunes fruites. Algunes [[cultivar]]s de [[plàtan (fruita)|plàtans]] i d'[[ananàs]] són exemples característics de fruits sense llavors. Alguns conreus de [[cítric]]s (especialment les [[Taronger|taronges]] navel, [[Mandariner|mandarines]] satsumes), raïm de taula, [[Aranja|aranges]] o [[Síndria|síndries]] són més valorats per la seva manca de llavors. En algunes espècies, l'absència de llavors és el resultat de l'aplicació de la [[partenocàrpia]] o producció de fruits sense que hi hagi fecundació dels òvuls. Hi ha fruits partenocàrpics que no requereixen de la [[pol·linització]], però la majoria dels cítrics sense llavor requereixen de l'estímul de la pol·linització per tal de produir el fruit.
 
Els plàtans i el raïm sense llavor són [[Poliploïdia|triploides]], i l'absència de llavors és el resultat se l'avortament de l'[[embrió]] de la planta que es produeix per fertilització, un fenomen conegut com a estenoespermocàrpia, que requereix de la pol·linització i la fertilització normals.<ref name="Spiegel87">{{ref-llibre |cognom=Spiegel-Roy |nom=P. |coautors=E. E. Goldschmidt |títol=The Biology of Citrus |url=http://books.google.cat/?id=SmRJnd73dbYC&pg=PA87&lpg=PA87&dq=parthenocarpy |data= August 28, agost 1996 |editorial=[[Cambridge University Press]] |isbn=0-521-33321-0 |pàgines=87–88}}</ref>
 
==Articles relacionats==
344.315

modificacions