Cronos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Disambiguated: TàrtarTàrtar (mitologia) (2), ReaRea (mitologia) (3)
Línia 18:
A la [[mitologia grega]], '''Cronos''' (en [[grec antic]] Κρόνος) era fill d'[[Urà (mitologia)|Urà]] (el cel) i [[Gea]] (la terra). Va ser el rei dels [[Tità|Titans]] i pare de [[Zeus]].<ref>Nota de la plana 160 de les [http://books.google.cat/books?id=IkOyMyCy_FAC&printsec=frontcover&dq=metamorfosis+Apuleu&hl=ca&ei=9jdqTYmjOIWZ8QP575nyBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Metamorfosis] d'[[Apuleu]] vol II i últim: llibres VI-XI: ''Hera, Filla de Cronos i de Rea, germana i més tard muller de Zeus''. Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1931.</ref> Sovint ha estat confós amb el seu homònim [[Chronos]] (en grec Χρόνος). A la [[mitologia romana]], Cronos s'identifica amb el déu [[Saturn (mitologia)|Saturn]].
 
El mite explica que aquest déu mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. Al seu torn, per por de ser mutilat pels seus propis fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa [[Rea (mitologia)|Rea]]. Aquesta amagà el seu darrer fill, [[Zeus]], i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels [[Ciclop]]s, va destronar al seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat.
Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega ''chronos'' (temps). D'ell deriven doncs les figures conegudes com a [[Pare Temps]].
 
Línia 27:
[[Fitxer:Rubens saturn.jpg|200px|thumb|esquerra|Cronos devorant [[Posidó]], un dels seus fills, en un quadre de [[Peter Paul Rubens|Rubens]]]]
 
Després de derrotar [[Úranos|Urà]], Cronos va tornar a tancar al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]] els [[hecatónquir]]s i els [[ciclops]], als quals temia, i els va deixar sota la custòdia de la monstruosa carcellera [[Campe]]. Després, va pujar al tron al costat de la seva germana Rea com a reis dels déus. Aquesta època del regnat de Cronos es va denominar l'edat daurada, en la qual la gent no necessitava ni lleis ni regles, doncs tothom feia allò que era correcte i no existia la immoralitat.
 
Cronos va saber a través de [[Gea]] i [[Úranos|Urà]], posseïdors del coneixement de l'esdevenidor, que estava destinat a ser enderrocat per un dels seus fills. Per això, tot i ser pare (amb Rea) dels déus [[Demèter]], [[Hera]], [[Hades]], [[Hestia]] i [[Posidó]], se'ls va empassar només néixer. Quan Rea estava a punt de parir el seu sisè fill, Zeus, la deessa va demanar a [[Gea]] que maquinés un pla per salvar-lo i, així, Cronos rebés el càstig merescut pels seus actes tant en contra del seu pare com dels seus propis fills. [[Rea (mitologia)|Rea]] va donar a llum en secret a Zeus a l'illa de Creta i va lliurar una pedra embolicada amb bolquers (coneguda com a Ónfalos) a Cronos. Ell creient que era el seu fill, se la va empassar de seguida. Rea va mantenir Zeus ocult en una cova de la muntanya d'Ida a Creta.
 
Cronos és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, en concret al llibre III, on Cronos, Tità i Jápeto, els tres fills d'[[Úranos|Urà]] i [[Gea]], reben cadascú un terç de la Terra, i Cronos és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Tità intenten destruir la descendència masculina de Cronos i [[Rea (mitologia)|Rea]] tan aviat com neixen, però, a Dódona, Rea dóna a llum en secret al seu fill [[Zeus]], al qual envia a [[Frígia]] per ser criat per tres cretencs. Després de saber això, seixanta homes de Tità empresonaren Cronos i [[Rea (mitologia)|Rea]], fet que provocà que els seus fills declaressin i lliuressin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no esmenta res de la mort d'[[Úranos|Urà]] a mans de Cronos o de l'intent de matar algun dels seus fills.
 
== Zeus ==