Llei curiada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: degut a que > degut al fet que |
||
Línia 21:
El procediment era el següent: Un [[magistrat]] amb competència per convocar una [[assemblea Tribal Romana|assemblea]] proposava un projecte de llei (''rogatio legis''); al qui feia la proposta se l'anomenava ''lator'' o ''rogante magistratu'' i els qui expressaven la seva opinió a favor es deien ''auctor''.<ref>Fergus Millar, "The Crowd in Rome in the Late Republic", ed.University of Michigan Press, 1998, p.26</ref> De les discussions al senat sorgia la redacció de la llei i llavors aquest text es feia públic (''promulgare rogationem'' o ''promulgatio'') i com a mínim tres setmanes abans calia sotmetre la rogatio a l'aprovació per part de les [[assemblea Tribal Romana|assemblees]]. Durant aquest període, els ciutadans podien comentar i discutir el projecte de llei i proposar canvis o, menys freqüentment, demanar que retiressin la proposta, tot això en reunions informals (''contiones''). Un cop la llei se sotmetia a votació formal en una cúria ja no s'acceptaven modificacions.<ref>George Mousourakis, "The Historical and Institutional Context of Roman Law", ed.Ashgate, 2003, p. 182</ref>
El legislador qui presentava el projecte de llei exclamava en veu alta: ''Velitis iubeatis, Quirites? ''(«Ciutadans, aproveu aquesta ordre?») i la gent votava "si" o "no" sense mes discussió. Si un projecte de llei era retirat després del període de discussions però abans del moment de la votació, podia ser degut
A començaments de la [[República Romana|República]], calia que el [[senat romà|senat]] aprovés la constitucionalitat d'una llei abans que fos promulgada; i això va començar amb la llei [[Publilia de legibus]] el 339 aC, la qual requeria que al menys un dels dos censors fos un plebeu, s'establia que l'aprovació (''patrum auctoritas'') era una condició prèvia perquè un projecte de llei se sotmetés a la votació en una assemblea. Malgrat això, el senat va ignorar en ocasions aquesta condició, fent servir mesures popularistes. Les lleis presentades amb la intenció de declarar una guerra havien de ser del tipus "llei curiada", és a dir, havien de comptar amb el consentiment de les [[assemblea Tribal Romana|assemblees tribals]],<ref>Fergus Millar, "Rome, the Greek World, and the East", University of North Carolina Press, 2002, p. 116</ref>tot i que en moments d'urgència el senat preferia designar un [[dictador romà|dictador]] temporal i evitar el procediment habitual de les lleis.<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe ondita" 3.29.7; 9.34.12; 23.23.1</ref>
| |||