Abd-an-Nabi ibn Alí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
noms segons proposta IEC |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 1:
'''Abd-an-Nabí ibn Alí''' fou el tercer i darrer [[emir]] [[màhdida]] de [[Zabid]], fill del fundador [[Ali ibn Mahdi|Alí ibn al-Mahdí]]. Va succeir el seu germà [[Mahdi ibn Ali|al-Mahdí ibn Alí]] quan aquest va morir en [[1163]], tot i que és possible que haguessin governat plegats, amb Mahdi encarregant-se dels afers militars i Abd-an-Nabí dels civils.<ref name=brill>{{Ref-llibre |cognom=Houtsma |nom=Martijn Theodoor |títol=E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913-1936 |url=http://books.google.
El pillatge de territoris veïns va continuar. [[Lahej]] i [[Abyan]] foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la [[Tihama]] en territori dels emirs [[sulaymànides]]. El [[1164]] el seu germà [[Abdallah ibn Ali|Abd-Al·lah ibn Alí]] l'hauria enderrocat breument però va recuperar el poder. El [[1164]] en un dels atacs [[màhdides]] cap a la Tihama va morir el [[sulaymànida]] [[Wahhàs ibn Ghànim]] que fou una de les causes de la conquesta del [[Iemen]] (9 anys després) pels aiubites. El [[1165]] va ocupar [[Taizz]] i [[Ibb]] i al mateix any va assetjar [[Aden]]. El setge va durar fins al [[1172]] quan el [[zuràyida]] [[Hàtim ibn Alí]] que ja portava assetjat set anys, va anar a [[Sanaa]] per obtenir l'aliança d'[[Alí ibn Hàtim]] (que havia succeït al seu pare [[Hàtim ibn Àhmad]] com emir de la dinastia [[hatímida]] de [[Yam]]); com que els dos eren [[ismaïlites]] l'acord es va aconseguir però Alí va posar com a condició que la fracció dels [[Djanb]] del Dhamar, de la tribu [[Madhhidj]], hi havia de participar; Hàtim els va convèncer i hatimites ([[Banu Yam]]) i Djand (Madhhidj) van marxar contra [[Aden]] i van obligar els [[màhdides]] a aixecar el setge després que els van causar fortes baixes ([[1173]]).<ref name=brill/>
| |||