Andrei Sokolov: diferència entre les revisions

| nom_naixnom original = Андрей Юрьевич Соколов<br> Andrei Iúrievitx Sokolov

Li va ensenyar a jugar el seu pare Iuri, que era oficial de l'exèrcit soviètic, i [[Títols_de_la_FIDETítols de la FIDE#Mestre_CandidatMestre Candidat|Candidat a Mestre]]. Amb només 6 anys, va aficionar-se als escacs gràcies a un llibre de partides d'[[Aleksandr Alekhin|Alekhin]]. A 12 anys, va anar a una de les nombroses escoles d'escacs que hi havia als voltants de Moscou, i anava també ocasionalment al [[Palau de Pioners]]. Va entrenar-se també més professionalment durant els anys 1975–1982, principalment sota la tutela del conegut entrenador Vladímir Iúrkov.

El 1982, l'entrenament va començar a donar fruits, ja que es va proclamar [[Campionat del món d'escacs juvenil|campió del món júnior]] a [[Copenhagen]],<ref>{{ref-web|url= http://www.mark-weeks.com/chess/wcc-othr.htm|títol=''World Junior Chess Champions'' |consulta= 23 d'octubre de 2014 |cognom= Weeks|nom= Mark|autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= anglès|obra= |pàgines= |lloc= |editor= mark-weeks.com|data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref> en un fort torneig on hi jugaven entre d'altres [[Joel Benjamin]], [[Ivan Morovic]], [[Nigel Short]] i [[Niaz Murshed]]. En aquell moment Sokolov era [[Mestre Internacional|Mestre Internacional (MI)]] i tenia un [[Elo]] de 2450. En aquells anys la [[FIDE]] donava automàticament el títol d'MI al guanyador del campionat del món juvenil (posteriorment la regla va canviar i es va donar el de Gran Mestre). Sokolov va assolir el títol de [[Gran Mestre d'escacs|GM]] el 1984, any en el qual va assolir una fita increïble per a un jove de 21 anys, quan va impactar el món dels escacs en gunyar el [[Campionat d'escacs de la Unió Soviètica|Campionat de la Unió Soviètica]] en la seva primera participació. Va ser impactant la seva actuació a la penúltima ronda contra l'excampió soviètic [[Alexander Beliavsky|Beliavski]] qui, amb blanques, va muntar un atac ferotge contra la posició del [[rei (escacs)|rei]] negre. Sokolov però va mantenir la calma sota pressió, i no només va refusar l'atac, sinó que va muntar un contraatac que li va permetre de guanyar aquella partida clau. Aquell any també va aconseguir un gran èxit al fort torneig de [[Novi Sad]], a l'octubre, on hi empatà al segon lloc amb [[Petar Popović (escaquista)|Petar Popović]] (el campió fou [[Predrag Nikolic]]),<ref>{{ref-web| url= http://www.365chess.com/tournaments/Novi_Sad_1984/22835| títol= Classificació i partides del Torneig de Novi Sad 1984| data= octubre de 1984| consulta= 16 de novembre de 2014| editor= 365.chess.com| llengua= anglès}}</ref> i va pujar el seu [[Elo]] fins a 2550.

A l'[[Interzonal]] de [[Biel]], Sokolov es va classificar per la fase final del cicle pel {{WCh|1985}}; va jugar els quarts de final del [[torneig de Candidats]] contra [[Rafael Vaganian]] in [[Minsk]] el 1986 i el va vèncer amb un còmode marcador de 6–2. A continuació va disputar la semifinal a [[Riga]] el 1987, en la qual va vèncer [[Artur Yusupov]] 7½–6½. A la final, però, fou desbordat per un [[Anatoli Kàrpov]] molt en forma, i perdé per 3½–7½.<ref name="CGbio"/> Com que havia guanyar a Kàrpov a [[Bugojno]] 1986, Sokolov tenia unes sensacions potser massa optimistes abans del matx, i va descriure la seva derrota com a «molt severa». De tota manera, el 1987/88 el seu [[Elo]] va pujar fins a 2645 i passà a ser el tercer millor jugador del món, només després de [[Garri Kaspàrov]] i Anatoli Kàrpov. Va tornar a derrotar en Kàrpov novament a [[Belfort]] 1988, un torneig de la Copa del Món.

Va anar a viure a França, i va adquirir la nacionalitat francesa el 2000. Tot i que mai no ha aconseguit de guanyar el [[Campionat d'escacs de França|campionat de França]], va estar-hi a punt el 2003 quan empatà al primer lloc amb [[Joël Lautier]] i [[Étienne Bacrot]], i va perdre amb Bacrot en el ''playoff''. El 2005, va empatar al segon lloc amb [[Maxime Vachier-Lagrave]] (que llavors tenia 14 anys), rere Lautier.