Txitximeques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ressucitar
Línia 6:
Cap a l'edat mitjana formaren un estat amb sis reis. El primer rei fou Xooltl que regnava al començament del segle XIII; el segon fou Nopalzin (mort el [[1263]]), i el succeïren Tlohtzin ([[1263]]-[[1298]]), Quinatzin ([[1298]]-[[1358]]), Techotlalatzin ([[1358]]-[[1409]]) i el seu fill Ixtlilxochitl I ([[1409]]-[[1418]]). Després va passar als tepaneques i van governar els reis Tezozomoc (1418-1427), el seu fill Tayatzin (1427), el seu germà Maxtla (1427-1428) i Netzahualcoyotl (fill d'Ixtlilxochitl I) el 1428. Tot seguit va passar als asteques.
 
Del [[1541]] al [[1542]] es revoltaren contra la brutalitat de Nuño de Guzmán i els abusos de les encomiendas que imposaren als nòmades i líders religiosos en la Guerra Mixtón. Els adoradors del déu Terokoli afirmaven que ressucitarienressuscitarien els avantpassats, vencerien i expulsarien els espanyols. L'alçament va començar a Nochixtlan, continuaren a Xuitleque, Petacal i Temamaztle i expulsaren capellans i encomenderos. [[Pedro de Alvarado]] va morir lluitant contra ells i amenaçaren [[Guadalajara (Mèxic)|Guadalajara]] ([[1541]]).
 
Però foren vençuts pel virrei [[Antonio de Mendoza]], qui amb 600 castellans (d'ells 180 cavallers) i 60.000 nadius va conquerir Coina, Nochixtlan i Xochipilan. Només va resistir Mixtón, on els caxcans foren aixafats després de tres setmanes de setge a canonades. En total 6.000 indis foren morts, molts d'ells llençats per penya-segats, mutilats o als gossos, i 2.000 més presos com a esclaus. I el seu territori passaria a formar part de Nova Galícia.