August Pi i Sunyer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de Música de Càmera > de Música da Camera
m he afegit informació com a dirigent esportiu
Línia 1:
[[fitxer:August Pi Sunyer 5803.JPG|thumb|August Pi i Sunyer, cap el 1930]]
'''August Pi i Sunyer''' ([[Barcelona]] [[1879]] - [[Mèxic]] [[1965]] ) fou un [[fisiòleg]] i, [[polític]] i dirigent esportiu català.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopèdia de l'Esport Català|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2012|isbn=978-84-412-2106-}}</ref>, fill de [[Jaume Pi i Sunyer]] i germà de [[Carles Pi i Sunyer]] i [[Santiago Pi i Sunyer]]. Professor i catedràtic de Fisiologia a Sevilla i a Barcelona, dirigí l'Institut de Fisiologia, on creà una escola de gran prestigi internacional. Entre altres coses va ser membre de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i fundador de la Societat de Biologia.<ref name="ajpalafrugell">{{ref-web|url=http://www.palafrugell.cat/guia-de-la-ciutat/nomenclator-de-carrers/item/august-pi-i-sunyer-carrer-de.html?category_id=8 |títol=August Pi i Sunyer, Carrer d' |consulta=6 d'octubre de 2012 |editor=Ajuntament de Palafrugell }}</ref>
 
Prengué la decisió d'ajuntar els seus dos cognoms, que apareixen units en els seus descendents començant pels seus fills [[Cèsar Pi-Sunyer i Bayo]] i [[Pere Pi-Sunyer i Bayo]].
 
== Activitat acadèmica i mèdica ==
Es llicencià en [[medicina]] a la [[Universitat de Barcelona]] el [[1899]] i es [[doctorat|doctorà]] a la [[Universitat de Madrid]] el [[1900]] amb una tesi sobre la vida anaeròbica. El 1901 es casà amb Carme Bayo i Puig. Treballà com a professor auxiliar de fisiologia a Barcelona el [[1902]] sota les ordres de [[Ramon Coll i Pujol]], i el [[1904]] obtingué la càtedra de la [[Universitat de Sevilla]]. El [[1906]] presidí la comissió executiva del primer Congrés d'Higiene de Catalunya i el [[1907]] renuncià a la càtedra per tal de tornar a Barcelona dedicar-se a la investigació. El [[1914]] fou nomenat professor de [[fisiologia]] a la facultat de medicina de la [[Universitat de Barcelona]], de la qual el [[1916]] esdevindrà catedràtic numerari.
 
Des d'aleshores fins que marxà a l'exili es va dedicar a la medicina. Creà un centre d'investigació fisiològica al [[Laboratori Municipal de Barcelona]], dirigit per [[Ramon Turró i Darder]], amb qui treballà estretament i de qui es considerà deixeble. Arran dels seus experiments amb animals va fer diversos descobriments sobre els reflexos, els estímuls físics i la seva influència en el moviment respiratori. El dirigí 1920 l'Institut de Fisiologia de la [[Mancomunitat de Catalunya|Mancomunitat]], on hi creà una escola d'un cert prestigi internacional. El 1912 fundà la [[Societat Catalana de Biologia]] dins de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], fou president de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona]] el 1926-1939, i director de la publicació ''Treballs de la Societat de Biologia'' (1913-1938), on hi publicà la major part dels seus treballs.
Línia 14:
Fou un dels fundadors de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] el 1916 i amic de [[Francesc Layret]]. L'any [[1918]] participà en les eleccions al [[Congrés dels Diputats]], esdevenint [[diputat]] pel [[Partit Republicà Català]] del districte de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]. Fou reescollit el [[1919]] i [[1920]], però abandonà el Congrés el [[1923]] quan el cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera]].
 
Durant la [[Segona República Espanyola]] ocupà diversos càrrecs. Fou membre de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas de España, del Consell de Cultura de la [[Generalitat de Catalunya]] i del Patronat de Govern de la [[Universitat de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]] (1933-1939). Endemés també fou president de l'[[Associació de Música da Camera de Barcelona]],. i el 1918 fou nomenat president del [[Comitè Olímpic Espanyol]].
 
En començar la [[Guerra Civil Espanyola]] fugí amb la seva família a [[París]] i d'ací i marxà a [[Veneçuela]], on fou invitat pel govern veneçolà i nomenat professor de fisiologia a la facultat de medicina de Caracas el 1940. També dirigí l'Instituto de Medicina Experimental, on formà una escola de fisiologia com la de Barcelona. Des del 1946 hi fou professor de [[bioquímica]] i, des del 1942, professor de biologia i bioquímica a l'Instituto Pedagógico Nacional de Caracas.
 
També fou fundador i primer president del [[Centre Català de Caracas]] el 1945. Presidí els [[Jocs Florals]] de la Llengua Catalana de 1953 i col·laborà a les revistes catalanes de l'exili [[Quaderns de l'Exili]] (1943-1947), publicada per la [[Comunitat Catalana de Mèxic]], i a [[La Nova Revista]] (1955-1958). El 1963 marxà a [[Mèxic]], on morí el [[1965]].
 
== Dirigent esportiu==
El 1918 fou nomenat president del [[Comitè Olímpic Espanyol]], ocupà la presidència de la [[Federació Catalana d'Atletisme]] entre el 1919 i el 1920 i presidí el [[Barcelona Universitari Club]] (BUC) de 1933 al 1936.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gallen Utset|nom=Carles|títol=Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents|lloc=Barcelona|editorial=UFEC|any=2013|isbn=Gi.1233-2013}}</ref> <ref>{{ref-llibre|cognom=Santacana|nom=Carles|títol=Història de l'atletisme a Catalunya|lloc=Barcelona|any=2012|isbn=978-84-615-8281-5|editor=FC d'Atletisme}}</ref>
 
== Obres ==
Linha 61 ⟶ 64:
[[Categoria:Membres de la Secció de Ciències de l'IEC]]
[[Categoria:Fisiòlegs]]
[[Categoria: Presidents de federacions esportives catalanes]]
[[Categoria: Dirigents esportius barcelonins]]