Odalric: diferència entre les revisions

Apareix per primera vegada en un document (l'acta d'un judici a Crespian a la diòcesi de [[Narbona]]) del [[10 de setembre]] del [[852]] on es titula comte i s'esmenta a tres ''vassi dominici'' (vassalls del rei), dos vescomtes de nom Alaric i Francó, sis jutges i un oficial o saió en funcions d'uixer, i set magnats notables del país; en aquest judici es tractava un conflicte entre Ramni procurador de Gondisalb, [[abadia de Caunes|abat de Caunes]], i un anomenat Odiló que havia usurpat diversos béns dependent delde l'esmentat monestir situats en territori de Ventalon; Odiló fou condemnat a la restitució segons la llei visigoda a la que estava sotmès; Odiló defensava els béns dient que els havia netejat els terrenys i els havia rebut en aprisió, el que demostraria que era descendents de gots hispanii que van rebre terres de Carlemany. Fins al moment el comtat de Narbona i el de Barcelona anaven lligats. El primer acte on es titula marquès és del [[7 de juliol]] de [[854]]. En aquest acte es donen unes terres a Sumnolf i Riculf que l'historiador gironí Ponsich ha esbrinat que eren els fills d'Alfons, vescomte de [[Rosselló]] el [[847]], i emparentats amb la descendència de [[Berà I|Berà]].