Revisió del 17:01, 26 març 2015 modifica Laura.Girona (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.998 edits Es desfà la revisió 15054114 de 176.84.37.191 (Discussió) ← Edició anterior		Revisió del 19:05, 3 abr 2015 modifica desfés Davidpar (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 100.800 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 6: {{Cita\|Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera.\|[[Miquel Costa i Llobera]]\|Lo pi de Formentor}} També podem trobar alexandrins formats a través de tres hemistiquis de quatre síl·labes, cosa que li dóna un ritme molt sincopat. També hi ha alexandrins que no tenen [[cesura]] i que han d'accentuar obligatòriament la sisena síl·laba. Exemples d'aquests versos els ~~trobariem~~trobaríem en poemes de [[Josep Carner i Puig-Oriol\|Josep Carner]] que fou un gran experimentador en els versos; amb tot, són els del primer tipus els que tenen més tradició. L'alexandrí equivalent en [[castellà]] o en [[italià]] té 14 síl·labes perquè aquestes llengües compten les síl·labes dels versos de manera diferent que el [[català]] o el [[francès]], que en tenen 12. Va ser introduït a la literatura catalana al [[segle XVIII]] per [[Joan Ramis]] ([[Maó]], 1746-1819). S'utilitza especialment per a poemes llargs o de caràcter narratiu. {{ORDENA:Alexandri}} ~~{{ORDENA:Vers Alexandri}} <!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Tipus de vers]]

Vers alexandrí: diferència entre les revisions