Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
'''Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya''' ([[1155]]-[[1184]]) fou un [[valí de Mallorca]] de la dinastia [[Banu Ghaniya|Banu Ghàniya]], fill de [[Muhammad ben Ali ben Yusuf|Muhàmmad ibn Ghàniya]].<ref>{{citar ref-llibre |cognom= Rovira i Virgili|nom= Antoni|enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili |títol= Història de Catalunya|edició= t. IV|editorial= |lloc= |data= |pàgines= 507-509|isbn= |ref= }}</ref> En temps d'aquest valí, els sarraïns de [[Mallorca]] es feren molt temibles en la [[Mediterrània]] occidental. Una de les seves més famoses incursions va ésser la que Ishac en persona dirigí, en l'any 1178, contra la ciutat de [[Toló]], de la qual s'apoderà i on feu molts presoners, que van ésser duts a Mallorca. Entre els captius hi havia el vescomte de [[Marsella]], [[Hug Gausfred]], i un nét seu.
 
El 1145 fou nomenat valí de [[Carmona]], però davant el declivi [[almoràvit]] tornà a Mallorca. Ishac enviava al califa [[Abu-Yaqub]] en les seves incursions de pirateria als territoris cristians.
 
En un cop de palau va matar el seu pare i a llur hereu, el seu germà [['Abd Allāh ibn Muhammad ibn Ġānīya]] i va ocupar el tron.<ref>{{Citar ref-publicació |cognom= |nom= |article=El altar mayor de la Catedral d Mallorca |url=http://books.google.cat/books?id=EaRztuwQ9PcC&pg=PA45&dq=Muh%C3%A0mmad+ibn+Ganiya&hl=ca&sa=X&ei=3htjUcSvNsOu7AaE1YC4Bg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Muh%C3%A0mmad%20ibn%20Ganiya&f=false |llengua=castellà |consulta= |publicació=Boletin de la Real Academia de la Historia |volum=TOMO CLXXIII |exemplar=NUMERO I |data=1976 |pàgines=45 }}</ref> Sota el seu ceptre les Illes Balears van esdevenir un centre de comerç, guerra marítima i pirateria, practiques que va portar considerable riquesa i població, tant de captius com de refugiats.
 
Simultàniament mantingué una activa política de relacions diplomàtiques amb les repúbliques comercials italianes, així En els anys [[1171]] i [[1173]], signà tractats amb els pisans, inclosos també els naturals de la república de [[Luca]], ratificats el [[1184]], i el [[1181]] amb [[Gènova]]. Els seus continguts són molt vagues, les dues parts es comprometen mútuament a no causar-se danys i a protegir o fer respectar els nàufrags i s'autoritza la construcció d'un temple cristià a [[Madina Mayurqa]] destinat als comerciants cristians (cosa que indicaria l'absencia de naturals cristians en aquell moment). Per una altra part mantingué una política conciliadora amb el [[almohades]], contra l'opinió del seu consell, enviant-los part dels botins obtinguts.
Línia 23:
El califa Al-Mansur llançà repetides vegades les esquadres almohades contra Mallorca. Però Abdal·là va saber resistir eficaçment.
 
En el mes de juliol o agost del [[1188]], Abdal·là renovà per deu anys el tractat amb Gènova. En el dit tractat prometé als genovesos, entre altres coses, un forn i uns banys un dia cada setmana, i una església per al culte cristià ''–et ecclesiam unam in qua debeant Januenses orare et facere ministeruium Dei''- . Hom ha deduït d'això que aleshores no hi havia cristians a Mallorca, perquè si n'hi hagués hagut, l'emir no els hauria fet una església per a practicar el culte, ans bé els hauria dit que anessin a les esglésies dels cristians mallorquins.
 
El successor del califa Al-Mansur, [[Muhàmmad an-Nàssir]], envià contra Mallorca una esquadra. Assetjat Abd-Al·lah a Mallorca, va morir en un combat, i els almohades s'apoderaren de la ciutat i de l'illa.