Jacques Paul Migne: diferència entre les revisions

El 1836, va crear l'editorial ''Petit Montrouge'', actualment al districte 14 de París. Aquesta editorial es va donar a conèixer gràcies a la publicació de dos llibres: ''Scripturae sacrae cursus completus'' («Curs complet sobre les escriptures sagrades») i ''Theologiae cursus'' («Curs de Teologia»), de 28 volums cadascun, que contenia un gran repertori de comentaris als diferents llibres de la [[Biblia]]. Aquesta publicació va durar cinc anys: 1840-1845. Després va editar l{{'}}''Encyclopédie théologique'' («Enciclopèdia teològica») , en 171 volums, publicada entre els anys 1844-1846. La següent obra que el va ocupar va ser la ''Collection des auteurs sacrés'' en 100 volums, publicada entre els anys 1846-1848. Totes aquestes obres van ser publicades en llatí, que era la llengua que es feia servir llavors a la universitat i els probables compradors serien els estudiants de Teologia.

La tasca que el va fer passar a la posteritat va ser la ''Patrologiae cursus completus'', constituïda per una col·lecció de textos grecs, anomenada ''[[Patrologia Graeca]]'', en 85 volums, (1856-1857) i per una col·lecció de textos llatins , la ''[[Patrologia Latina]]'', en 221 volums (1844-1845). Més tard, va pensar que, tenint en compte que el llatí era una llengua més estudiada, seria útil afegir una traducció llatina de les obres en grec i llavors la ''Patrologia Graeca'' va quedar en 165 volums, el 1857.

Les seves patrologies van ser reeditades en format de qualitat a finals del segle XIX , ''Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum'', una edició crítica coneguda amb el sobrenom "Corpus de Vienne". A mitjans segle XX, es va tornar a editar en el ''Corpus christianorum series latina'' i el ''Corpus christianorum continuatio medievalis''. La darrera edició del mateix contingut es va fer després de la segona guerra mundial dins la col·lecció ''Sources chrétiennes'', («Fonts cristianes») emblema de la renovació de la teologia positiva sota els auspicis dels [[dominicans]]. Actualment es poden llegir per internet.

El seu èxit va enfurismar editors acreditats per l'[[Església catòlica|Església]], ja que era un fort competidor i Migne se'ls va emportar molts clients. El seu bisbe li va retreure la seva actitud ultra catòlica i ,tant era així que a finals del Segon Imperi, a l'abat Migne li va prohibir dir missa. Un dels bisbes que l'havien perseguit, monsenyor Georges Darboy, va ser afusellat pels comuners.{{efn|Es deien ''comuners'' als qui van participar en els esdeveniments de la [[Comuna de París]] del 1871.}} El Papa [[Pius IX]] va amonestar Migne per haver posat a disposició del gran públic, textos que només havien d'estar a disposició d'un públic més conscient, més preparat per a llegir-los, i va prohibir als clergues que utilitzessin els fons parroquials per comprar-los.