Emmanuel Chabrier: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-de l'enciclopèdia Espasa +de l'Enciclopèdia Espasa) |
|||
Línia 29:
== Biografia ==
Entrà com empleat ([[1862]]) al ministeri de l'Interior, però deixà aquesta feina per dedicar-se totalment a la música. Abans d'instal·lar-se a París havia treballat el piano amb dos obscurs espanyols, indubtablement pitjor dotats que ell: era un pianista nat. Estudià harmonia i contrapunt, amb [[Jean Louis Ar Stides]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 27, pàg. 1574'' (ISBN 84 239-4527-8)</ref> va obtenir el [[premi de Roma]], però sempre es queixaria de no haver après l'ofici a fons.
Aviat es va comprometre amb l'avantguarda del seu temps, és a dir, amb els primers wagnerians, els joves [[César Franck|franckistes]] que renegaven de l'ensenyament oficial i que serien expulsats fulminantment d'alguns cursos del Conservatori per haver infiltrat la partitura de ''[[Els mestres cantaires de Nuremberg]]'', els poetes simbolistes, els pintors impressionistes contra els que arremetia la premsa i els plebeus. En aquell medi hom s'estimava Chabrier, per la seva naturalitat i energia, pel deliri en el teclat. Al principi actuà com un mer afeccionat, compongué algunes melodies, unes [[opereta|operetes]] escabellades que no arribà acabar sobre temes de [[Paul Verlaine|Verlaine]], [[Fisch-Ton-Khan]], ''Vaucochard et fils Ier''. Després dues òperes bufes, ''L'étoile'' ([[1877]]) i ''L'education manquée'' ([[1879]]), que li valgueren l'efusiu alè de [[Gabriel Faure]] i d'[[André Messager]]. També rebé l'ajuda d'un gran amic [[Paul Jean-Jacques Lacome d'Estalenx]], un altre compositor francès, pràcticament desconegut.
| |||