Art asturià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: arribar al seu màxim esplendor > arribar a la seva màxima esplendor |
||
Línia 12:
El [[19 de juliol]] de [[711]] va tenir lloc la [[batalla de Guadalete]], prop de [[Gibraltar]], on partidaris dels hereus de [[Vítiza]], amb el suport de l'exèrcit musulmà de [[Tàriq ibn Ziyad]], van matar el rei got [[Roderic]] i van destruir l'exèrcit visigòtic. Tot seguit, Tàriq i les seves tropes van aprofitar la seva superioritat militar i van marxar cap a la capital visigòtica, [[Toledo]], que va ser ocupada quasi sense oposició. El [[regne d'Astúries]] va sorgir entre el 718 o 722 (no se sap la data exacta) quan es coronà el rei [[Pelai I]]. El [[28 de maig]] del [[722]] va tenir lloc la [[Batalla de Covadonga]], on fou derrotat el general musulmà [[Al Qama]]. Mitjançant un acord, Pelai –cabdill astur– i el duc [[Pere de Cantàbria]] varen fusionar els seus territoris a partir del matrimoni d'Alfons, fill de Pere, i [[Ermessenda d'Astúries|Ermessenda]], filla de Pelai. D'aquesta forma, el 14 de setembre de l'any 739, Alfons fou designat rei d'Astúries amb el nom d'[[Alfons I d'Astúries|Alfons I el Catòlic]].<ref>[[#Suárez| Suárez Fernández 1976]]: pàg.143-146</ref>
L'art asturià es va desenvolupar als territoris que actualment corresponen a [[Astúries]], part de [[Galícia]] i [[província de Lleó|Lleó]]. Es considera que es va desenvolupar a partir del [[segle VIII]] i fins a començaments del [[segle X]]. Els seus inicis se situen durant els regnats d'[[Alfons I d'Astúries]] (739-757), el seu fill [[Fruela I d'Astúries| Fruela I]] (757-768) i d'[[Alfons II d'Astúries]] (791-842), etapes en les quals va tenir lloc l'expansió de la monarquia asturiana, malgrat les contínues lluites que encara mantenia contra els musulmans en la seva retirada cap al sud de la península. L'art asturià va arribar
Va ser sota el regnat del seu fill [[Alfons III d'Astúries| Alfons III el Magne]] (866-910) quan es va aconseguir l'extensió territorial més gran. A la seva mort, el [[20 de desembre]] de [[910]], els seus successors van traslladar la capital del regne d'[[Oviedo]] a [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]]. ''Les cròniques d'Alfons III'' relaten la ideologia política de la [[Reconquesta]], sota el signe del [[cristianisme]]. Tots aquests monarques van realitzar obres arquitectòniques, emplaçant els seus [[palau (arquitectura)|palau]]s al costat de les [[església (arquitectura)|esglésies]] que feien construir.<ref>[[#Barral|Barral i Altet 1989]]: pàg.344</ref>
|