Antonio Salieri: diferència entre les revisions

Va passar la major part de la seva vida a la Cort Imperial de [[Viena]] (on fou rival de [[Mozart]], però no tant com s'ha dit), de la qual va ser compositor i [[mestre de capella]], i va entrar en contacte amb les iniciatives reformistes de [[Gluck]], que el va considerar un dels seus millor seguidors.<ref name="Alier història">{{ref-llibre|cognom=Alier|nom=Roger|títol=Història de l'òpera italiana|pàgines=93|editorial=Empúries|any=1992|isbn=9788475963570|enllaçautor=Roger Alier}}</ref> Músic de gran vàlua i dotat de gran talent, es va dedicar a l'ensenyament, faceta en la qual va tenir alumnes com l'alemany [[Louis Schloesser]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 54, pàg. 1050'' (ISBN 84-239-4554-5)</ref>el polonès [[Jan Stanislav Ilinski]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 28, primera part, pàg. 995'' (ISBN 84 239-4528-6)</ref> i la soprano austriaca [[Anna Milder-Hauptmann]].<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 35, pàg. 229'' (ISBN 84 239-4535-9)</ref>

 

 

== Biografia ==

Salieri, que havia conegut a Venècia a [[Pietro Metastasio|Metastasio]] i [[Franz Joseph Haydn|Haydn]], de qui va ser molt amic, va viatjar molt durant la seva vida per a seguir les representacions de les seves moltes òperes: per això va viure durant cert temps a [[París]] (on va conèixer a [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]], [[Niccolò Piccinni|Piccinni]] i [[Hermann Hasse|Hasse]]), Milà, Venècia i [[Roma]]. Va ser un dels autors més prolífics, tant en música de cambra i sacra com d'òperes ''a la italiana'' de la seva època.

 

 

Entre les seves composicions instrumentals destaquen dos concerts per a piano i un concert per a orgue escrits l'any [[1773]], un concert per a flauta, oboè i orquestra el [[1774]], un conjunt de vint-i-sis variacions sobre ''La Follia di Spagna'' ([[1815]]) i diverses serenates.

Al voltant de [[1790]], Mozart, llavors en la cúspide de la fama, va acusar Salieri, la popularitat de la qual dequeia, de plagi i de voler atemptar contra la seva vida. Segons l'historiador Alexander Wheelock Thayer les sospites de Mozart podrien tenir origen en un episodi ocorregut deu anys abans, quan Mozart va veure com Salieri li llevava el lloc de professor de música de la princesa de [[Württemberg]]. L'any següent, Mozart no va aconseguir ni tan sols el lloc de professor de piano de la princesa.

 

 

Molt més probablement (i sempre seguint a Thayer), qui podria haver instigat Mozart contra Salieri podria haver estat el poeta [[Giovanni Battista Casti]], rival del poeta de la cort [[Lorenzo da Ponte]], autor del [[llibret]] de ''Figaro''. Una confirmació indirecta de fins a quin punt aquesta disputa entre Mozart i Salieri va poder ser muntada artificialment és el fet que el 1788 en ser nomenat ''Kapellmeister'', en lloc de proposar per a l'ocasió una de les seves òperes va preferir reeditar ''Les Noces de Fígaro''.

Els últims anys de la seva vida, Salieri va veure com la seva salut empitjorava sobtadament i de manera irreversible. Va quedar cec i els va viure internat en un hospital. En aquest període es va poder haver autoacusat de la mort de Mozart, segons testimoniaren dues de les seves infermeres.

 

 

== Salieri avui ==

No obstant això, aquesta obra, encara que inspirada en Mozart, és de ficció i no pretén ser una biografia exacta del músic de [[Salzburg]]. En ella la imatge de Mozart (interpretat per Tom Hulce en el film) apareix exagerada i deformada, posant-lo, per exemple com un orgullós bufó sempre rient com un beneit i dominat pel seu pare, tòpics que no es corresponen amb la realitat. D'igual manera es presenta un pervers i maquiavèl·lic Salieri (interpretat per l'actor egipci F. Murray Abraham en el mateix film), de discutible historicitat.

 

 

== Referències ==