Gordià III: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-]] però +]], però) |
afegint referències i infotaula |
||
Línia 1:
{{Infotaula Monarca
| nom = Gordià III
| encapçalat =
| imatge = Gordian iii.jpg
| text imatge = Bust de Gordià III
| títol = [[Emperador de Roma|32è emperador]] de l'[[Imperi Romà]]
| regne = [[22 d'abril]] del [[238]] - [[11 de febrer]] del [[244]]
| predecessor = [[Marc Clodi Pupiè Màxim|Pupiè]] i<br>[[Dècim Celi Balbí|Balbí]]
| successor = [[Felip l'Àrab]]
| títol2 = ''Pontifex Maximus''<br>''Pater Patriae''<br>''Pius et Felix''{{efn|títols honorífics concedits pel senat l'any [[238]].<ref>[[Corpus Inscriptionum Latinarum|CIL]] X, 521; VIII, 10330</ref>}}
| regne2 =
| predecessor2 =
| successor2 =
| títol3 =
| regne3 =
| predecessor3 =
| successor3 =
| títol4 =
| regne4 =
| predecessor4 =
| successor4 =
| títol5 =
| regne5 =
| predecessor5 =
| successor5 =
| títol6 =
| regne6 =
| predecessor6 =
| successor6 =
| coronació =
| altrestítols =
| nom complet = ''{{polytonic|Marcus Antonius Gordianus Pius Augustus}}''
| data de naixement = [[20 de gener]] del [[225]]
| lloc de naixement =
| data de defunció = [[11 de febrer]] del [[244]](als 19 anys)
| lloc de defunció = Zaithu (Mesopotàmia)
| enterrament = <!-- Lloc d'enterrament -->
| hereu =
| reina =
| consort =
| esposa 1 =
| esposa 2 =
| esposa 3 =
| descendència =
| casa reial =
| dinastia =
| pare =
| mare =
| signatura =
| escut =
}}
'''Gordià III''', de nom complet '''Marc Antoni Gordià Pius''' fou emperador des del maig del [[238]] per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II. Va morir sis anys després, l'[[11 de febrer]] del [[244]], possiblement mort en la guerra contra els perses o pels seus propis soldats, que no el consideraven apte per als enfrontaments armats i preferien al general [[Felip l'Àrab|Felip]], el qual el va succeir.
==Orígens==
Va néixer el [[20 de gener]] del [[225]].
Durant molt de temps se'l suposà fillastre de [[Gordià I]] (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de [[Gordià I]] i germana petita de [[Gordià II]]; el seu pare era un senador de nom desconegut. ▼
==Ascens al tron==
▲Durant molt de temps se'l suposà fillastre de Gordià I (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de [[Gordià I]] i germana petita de [[Gordià II]].
Quan a la mort de [[Gordià I]] i [[Gordià II]] (abril del 238) el senat va
Tres mesos després, Balbí i Pupiè foren assassinats a mans de la [[Guàrdia Pretoriana]] (maig de l'any 238), i Gordià III fou proclamat únic august amb el suport de les tropes (entre el maig i l'agost del [[238]], dada que varia segons els textos).{{sfn|Canduci|2010|p=64-65}} Llavors va ser reconegut com a únic emperador<ref>[[Sext Aureli Víctor]] ''De Caesaribus'' XXVII.6</ref> i en el seu honor es van celebrar [[jocs romans|jocs]]: representacions de teatre i exhibicions gimnàstiques.<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 16.1</ref><ref name="Eut">[[Eutropi (historiador)|Eutropi]],''Breviarium ab Urbe condita'', IX, 2</ref>
▲Quan a la mort de [[Gordià I]] i [[Gordià II]] (abril del 238) el senat va haver de continuar la revolta contra [[Maximí el Traci]], proclamà co-emperadors [[Dècim Celi Balbí|Balbí]] i [[Pupiè]], però, per raons de legitimitat dinàstica i de pressió popular, aviat afegí un cèsar associat: el jove de 13 anys Gordià III. Tres emperadors governaven doncs les legions que derrotaren Maximí a [[Aquileia]].
==Insurrecció a Àfrica==
El [[239]] va dissoldre la ''Legio III Augusta'', responsables de la mort de Gordià II i indirectament de Gordià I. Per al càrrec de prefecte pretorià va nomenar a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cònsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus ([[240]]) es va produir una revolta a Àfrica dirigida per [[Sabinià]], que fou reprimida. <ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 17.1</ref>
==Conflictes amb els francs i els gots==
El [[239]] va dissoldre la ''Legio III Augusta'' i va nomenar prefecte pretorià a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cònsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus ([[240]]) es va produir una revolta a Àfrica dirigida per [[Sabinià]], que fou reprimida. Fou cònsol per segona vegada el [[241]], any en què la confederació dels [[francs]] va atacar per la zona de [[Magúncia]] mentre, simultàniament, es produïren atacs gots a [[Mèsia]] i [[Regió de Tràcia|Tràcia]], amb la destrucció de [[Nikopolis|Nicòpolis]] i el setge (rebutjat) de [[Marcianòpolis]]. En aquest mateix any Gordià III es va casar amb Sabínia Tranquil·lina, filla de [[Misiteu]] (''Misitheus''), un notable distingit per la seva saviesa, eloqüència i virtut, que fou nomenat prefecte del pretori i conseller (fou quasi emperador) i que va posar fi a la influència dels eunucs de palau.▼
[[Fitxer:073 Tranquillina.jpg|thumb|200px|Moneda encunyada per celebrar el matrimoni de Gordià III amb Fúria Sabina Tranquil·lina.]]
▲
==Guerra amb Pèrsia==
El [[242]] Gordià va anar en persona a la frontera persa, on els sassànides havien atacat [[Osroene]] (darrera possessió romana a Mesopotàmia), i va passar per [[Mèsia]] on va derrotar algunes tribus bàrbares de la frontera. Va arribar a [[Síria]] i va derrotar a [[Sapor I]] de [[Imperi Persa|Pèrsia]] en una sèrie d'enfrontaments, i de manera especial a la [[batalla de Resaena]],
Finalment, el febrer del [[244]] es va produir un motí. Els revoltats prengueren Gordià i el declararen deposat. Hom suposa que poc després el van matar ([[11 de febrer]] del [[244]]), encara que les causes de la seva mort són desconegudes.{{sfn|Potter|2004|p=234,236}}
Gordià fou enterrat prop de ''Castrum Circesium'' o ''Cercusium'', a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]]. [[Ammià Marcel·lí]] anomena el lloc amb el nom de Zaithu (l'Olivera).<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Res Gestae'' XXIII.5.7</ref>
{{commonscat}}▼
== Referències ==▼
{{referències}}▼
==Notes==
{{notes}}
▲{{referències|2}}
==Bibliografia==
* {{ref-llibre|cognom=Canduci|nom=Alexander|títol="Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors"|editorial=Pier|any=2010|isbn= 978-1-74196-598-8}}
* {{Ref-llibre |cognom=Crevier |nom=Jean-Baptiste-Louis |títol=Histoire des empereurs romains, depuis Auguste jusqu'à Constantin |volum=vol.10 |url=http://books.google.cat/books?id=b-4OAAAAQAAJ&pg=PA203&dq=Resaena+242&hl=ca&sa=X&ei=a6uPUsXqC7GW0QXvxIHgAg&ved=0CGIQ6AEwBw#v=onepage&q=Resaena%20242&f=false |llengua=francès |editorial=chez Desaint |any=1775}}
* {{Ref-llibre|cognom=Potter|nom=David Stone|títol= The Roman Empire at bay, AD 180-395|any=2004}}
{{linia_emperadors_romans|predecessor=[[Maximí el Traci]]| |dates=[[235]]-[[238]] Coemperadors: [[Pupiè]], [[Dècim Celi Balbí|Balbí]] i '''Gordià III''' (Tots tres junts l'any 238, Gordià III en solitari de 238 a 244)|successor=[[Filip l'Àrab]]|}}
{{Emperadors Romans}}
▲{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Gordia 3}}
| |||