Diferència entre revisions de la pàgina «Gordià III»

4.128 bytes afegits ,  fa 5 anys
afegint referències i infotaula
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-]] però +]], però))
(afegint referències i infotaula)
{{Infotaula Monarca
[[Fitxer:Gordian iii.jpg|thumb|Bust de Gordià III]]
| nom = Gordià III
| encapçalat =
| imatge = Gordian iii.jpg
| text imatge = Bust de Gordià III
| títol = [[Emperador de Roma|32è emperador]] de l'[[Imperi Romà]]
| regne = [[22 d'abril]] del [[238]] - [[11 de febrer]] del [[244]]
| predecessor = [[Marc Clodi Pupiè Màxim|Pupiè]] i<br>[[Dècim Celi Balbí|Balbí]]
| successor = [[Felip l'Àrab]]
| títol2 = ''Pontifex Maximus''<br>''Pater Patriae''<br>''Pius et Felix''{{efn|títols honorífics concedits pel senat l'any [[238]].<ref>[[Corpus Inscriptionum Latinarum|CIL]] X, 521; VIII, 10330</ref>}}
| regne2 =
| predecessor2 =
| successor2 =
| títol3 =
| regne3 =
| predecessor3 =
| successor3 =
| títol4 =
| regne4 =
| predecessor4 =
| successor4 =
| títol5 =
| regne5 =
| predecessor5 =
| successor5 =
| títol6 =
| regne6 =
| predecessor6 =
| successor6 =
| coronació =
| altrestítols =
| nom complet = ''{{polytonic|Marcus Antonius Gordianus Pius Augustus}}''
| data de naixement = [[20 de gener]] del [[225]]
| lloc de naixement =
| data de defunció = [[11 de febrer]] del [[244]](als 19 anys)
| lloc de defunció = Zaithu (Mesopotàmia)
| enterrament = <!-- Lloc d'enterrament -->
| hereu =
| reina =
| consort =
| esposa 1 =
| esposa 2 =
| esposa 3 =
| descendència =
| casa reial =
| dinastia =
| pare =
| mare =
| signatura =
| escut =
}}
'''Gordià III''', de nom complet '''Marc Antoni Gordià Pius''' fou emperador des del maig del [[238]] per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II. Va morir sis anys després, l'[[11 de febrer]] del [[244]], possiblement mort en la guerra contra els perses o pels seus propis soldats, que no el consideraven apte per als enfrontaments armats i preferien al general [[Felip l'Àrab|Felip]], el qual el va succeir.
 
==Orígens==
'''Gordià III''', de nom complet '''Marc Antoni Gordià''' o Marc Antoni Gordià Pius (''Marcus Antonius Gordianus'') fou emperador des de maig del [238] a febrer del [[244]]. Va néixer el [[20 de gener]] del [[225]] i va morir l'[[11 de febrer]] del [[244]] amb 19 anys.
Va néixer el [[20 de gener]] del [[225]].
Durant molt de temps se'l suposà fillastre de [[Gordià I]] (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de [[Gordià I]] i germana petita de [[Gordià II]]; el seu pare era un senador de nom desconegut.
 
==Ascens al tron==
Durant molt de temps se'l suposà fillastre de Gordià I (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de [[Gordià I]] i germana petita de [[Gordià II]].
Quan a la mort de [[Gordià I]] i [[Gordià II]] (abril del 238) el senat va haver dedecidir continuar la revoltalluita contra [[Maximí el Traci]], que estava a Germània, proclamà co-emperadorscoemperadors a [[Dècim Celi Balbí|Balbí]] i [[Marc Clodi Pupiè Màxim|Pupiè]], però, per raons de legitimitat dinàstica i de pressió popular, aviat afegíes van veure obligats a afegir un cèsar associat: el jove de 13 anys Gordià III. Tres emperadors governaventenien doncsel lestítol legionsd'emperador, encara que derrotarena la pràctica el govern a Roma l'exercia Balbí, mentre que Pupié va marxar amb un exèrcit a enfrontar-se a Maximí, el qual fou derrotat a [[Aquileia]].<ref>''[[Història Augusta]]''XVI.3-7</ref>
 
Tres mesos després, Balbí i Pupiè foren assassinats a mans de la [[Guàrdia Pretoriana]] (maig de l'any 238), i Gordià III fou proclamat únic august amb el suport de les tropes (entre el maig i l'agost del [[238]], dada que varia segons els textos).{{sfn|Canduci|2010|p=64-65}} Llavors va ser reconegut com a únic emperador<ref>[[Sext Aureli Víctor]] ''De Caesaribus'' XXVII.6</ref> i en el seu honor es van celebrar [[jocs romans|jocs]]: representacions de teatre i exhibicions gimnàstiques.<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 16.1</ref><ref name="Eut">[[Eutropi (historiador)|Eutropi]],''Breviarium ab Urbe condita'', IX, 2</ref>
Quan a la mort de [[Gordià I]] i [[Gordià II]] (abril del 238) el senat va haver de continuar la revolta contra [[Maximí el Traci]], proclamà co-emperadors [[Dècim Celi Balbí|Balbí]] i [[Pupiè]], però, per raons de legitimitat dinàstica i de pressió popular, aviat afegí un cèsar associat: el jove de 13 anys Gordià III. Tres emperadors governaven doncs les legions que derrotaren Maximí a [[Aquileia]].
 
==Insurrecció a Àfrica==
Immediatament, però, Balbí i Pupiè foren assassinats a mans de la Guàrdia Pretoriana (maig de l'any 238), i Gordià III fou proclamat únic august amb el suport de les tropes (entre maig i agost del [[238]] segons les fonts). En aquell moment tenia uns 13 anys.
El [[239]] va dissoldre la ''Legio III Augusta'', responsables de la mort de Gordià II i indirectament de Gordià I. Per al càrrec de prefecte pretorià va nomenar a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cònsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus ([[240]]) es va produir una revolta a Àfrica dirigida per [[Sabinià]], que fou reprimida. <ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 17.1</ref>
 
==Conflictes amb els francs i els gots==
El [[239]] va dissoldre la ''Legio III Augusta'' i va nomenar prefecte pretorià a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cònsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus ([[240]]) es va produir una revolta a Àfrica dirigida per [[Sabinià]], que fou reprimida. Fou cònsol per segona vegada el [[241]], any en què la confederació dels [[francs]] va atacar per la zona de [[Magúncia]] mentre, simultàniament, es produïren atacs gots a [[Mèsia]] i [[Regió de Tràcia|Tràcia]], amb la destrucció de [[Nikopolis|Nicòpolis]] i el setge (rebutjat) de [[Marcianòpolis]]. En aquest mateix any Gordià III es va casar amb Sabínia Tranquil·lina, filla de [[Misiteu]] (''Misitheus''), un notable distingit per la seva saviesa, eloqüència i virtut, que fou nomenat prefecte del pretori i conseller (fou quasi emperador) i que va posar fi a la influència dels eunucs de palau.
[[Fitxer:073 Tranquillina.jpg|thumb|200px|Moneda encunyada per celebrar el matrimoni de Gordià III amb Fúria Sabina Tranquil·lina.]]
ElFou cònsol per segona vegada el [[239241]] va dissoldre la,<ref>Revista: ''Legio IIIL'Année Augustaépigraphique'' i1948, va122</ref>{{efn|La nomenarprimera prefectevegada pretoriàque ava Timeritser (Timeritus). En aquest any fou probablementnomenat cònsol. Durantva elser consolatl'any de239, Venustus i Sabinus ([[240]]) es va produir una revoltacom a Àfricatítol dirigidalligat peral [[Sabinià]], que fou reprimidad'emperador.<ref>Revista: Fou''L'Année cònsolépigraphique'' per1973, segona vegada el [[241]],573</ref>}} any en què la confederació dels [[francs]] va atacar per la zona de [[Magúncia]], mentre que, simultàniament, es produïren atacs gots a [[Mèsia]] i [[Regió de Tràcia|Tràcia]], ambque van comportar la destrucció de [[Nikopolis|Nicòpolis]] i el setge (rebutjat) de [[Marcianòpolis]]. En aquest mateix any Gordià III es va casar amb Sabínia Tranquil·lina, filla de [[Misiteu]] (''Misitheus''), un notable distingit per la seva saviesa, eloqüència i virtut, que fou nomenat prefecte del pretori i conseller (fou quasi emperador) i que va posar fi a la influència dels eunucs de palau.<ref name="Eut"/><ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 17.2</ref>
 
==Guerra amb Pèrsia==
El [[242]] Gordià va anar en persona a la frontera persa, on els sassànides havien atacat [[Osroene]] (darrera possessió romana a Mesopotàmia), i va passar per [[Mèsia]] on va derrotar algunes tribus bàrbares de la frontera. Va arribar a [[Síria]] i va derrotar a [[Sapor I]] de [[Imperi Persa|Pèrsia]] en una sèrie d'enfrontaments, i de manera especial a la [[batalla de Resaena]],<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Crevier |nom=Jean-Baptiste-Louis |títol=Histoire des empereurs romains, depuis Auguste jusqu'à Constantin |volum=vol.10 |url=http://books.google.cat/books?id=b-4OAAAAQAAJ&pg=PA203&dq=Resaena+242&hl=ca&sa=X&ei=a6uPUsXqC7GW0QXvxIHgAg&ved=0CGIQ6AEwBw#v=onepage&q=Resaena%20242&f=false |llengua=francès |editorial=chez Desaint |data=1775 |pàginesp=203 |isbn=}}</ref> obligant-lo a evacuar Mesopotàmia. Gordià va entrar a [[Carres]] i a [[Nisibe]]; també va ocupar una part d'[[Armènia]].<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 18.2</ref> Els sassànides van contraatacar i van avançaravançant cap a l'[[Eufrates]]. Els fets quei van seguirderrotar noels sónromans clars:a Misiteula va[[batalla morir,de segonsMisikhe]].<ref>''Res algunsGestae historiadorsDivi dSaporis''una malaltia o segons altres en la lluita, degut a la traïció del seu lloctinent [[Filip l'àrab]]3-4.</ref>
 
FilipEls fets que van seguir no són clars: Misiteu va morir, segons alguns historiadors d'una malaltia o segons altres en la lluita, degut a la traïció del seu lloctinent [[Felip l'àrab]]. [[Gai Juli Prisc]] fou nomenat prefecte del pretori ocupant el lloc de Misiteu i poc després el seu germà [[Felip l'àrab]];{{sfn|Potter|2004|p=236}} des de llavors tot va començar a anar malament, ja que sembla que FilipFelip boicotejava d'amagat l'emperador Gordià per a desacreditar-lo davant els soldats (243).
 
Finalment, el febrer del [[244]] es va produir un motí. Els revoltats prengueren Gordià i el declararen deposat. Hom suposa que poc després el van matar ([[11 de febrer]] del [[244]]), encara que les causes de la seva mort són desconegudes.{{sfn|Potter|2004|p=234,236}} FilipFelip, que suposadament va instigar l'assassinat, fou proclamat nou emperador. Comunicà al senat que Gordià havia mort de manera natural, i va demanar que li fossin decretats honors divins, anunciant també que els soldats l'havien proclamat a ell com a successor: (el senat va reconèixer com era habitual l'elecció dels soldats).{{sfn|Potter|2004|p=238}} Segons alguns historiadors, el decret d'honors divins a Gordià no fou fet a petició de FilipFelip, sinó que a causa de l'estima popular als Gordians, el senat va voler evitar aldarulls.
 
Gordià fou enterrat prop de ''Castrum Circesium'' o ''Cercusium'', a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]]. [[Ammià Marcel·lí]] anomena el lloc amb el nom de Zaithu (l'Olivera).<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Res Gestae'' XXIII.5.7</ref>
{{commonscat}}
 
== Referències ==
{{referències}}
 
==Notes==
{{notes}}
== Referències ==
{{referències|2}}
==Bibliografia==
* {{ref-llibre|cognom=Canduci|nom=Alexander|títol="Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors"|editorial=Pier|any=2010|isbn= 978-1-74196-598-8}}
* {{Ref-llibre |cognom=Crevier |nom=Jean-Baptiste-Louis |títol=Histoire des empereurs romains, depuis Auguste jusqu'à Constantin |volum=vol.10 |url=http://books.google.cat/books?id=b-4OAAAAQAAJ&pg=PA203&dq=Resaena+242&hl=ca&sa=X&ei=a6uPUsXqC7GW0QXvxIHgAg&ved=0CGIQ6AEwBw#v=onepage&q=Resaena%20242&f=false |llengua=francès |editorial=chez Desaint |any=1775}}
* {{Ref-llibre|cognom=Potter|nom=David Stone|títol= The Roman Empire at bay, AD 180-395|any=2004}}
{{linia_emperadors_romans|predecessor=[[Maximí el Traci]]| |dates=[[235]]-[[238]] Coemperadors: [[Pupiè]], [[Dècim Celi Balbí|Balbí]] i '''Gordià III''' (Tots tres junts l'any 238, Gordià III en solitari de 238 a 244)|successor=[[Filip l'Àrab]]|}}
 
{{Emperadors Romans}}
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Gordia 3}}
5.006

modificacions