Viquipèdia

Joan II Comnè: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
afegint referències i infotaula
Línia 1:
{{Infotaula de polític
[[Fitxer:Jean_II_Comnene.jpg|thumb|Joan II en un mosaic a [[Santa Sofia (Constantinoble)|Santa Sofia]]]]
| a <!-- Per a mostrar la plantilla en femení, si no és el cas esborreu-la -->
'''Joan II Comnè''' conegut com a '''Calo-Joannes''' (''Kalo-Joannes'', Καλο-Ιωάννης o Κομνηνός, ''Kalo-Ioannes''), fou emperador [[Imperi Bizantí|bizantí]] ([[1118]]-[[1143]]). Va néixer el [[1088]] i se li va posar el nom de Joannes. Era baix, lleig i de complexió dèbil, al contrari que altres prínceps de la família i per això se li va donar el renom de Kalo-Joannes com a burla o per les seva bellesa intel·lectual (Calo-Joannes vol dir Joan el bell)
| colorprofessio = monarca
| icona esquerra =
| nom = Joan II Comnè
| nom original = {{mida|1=Ίωάννης Βʹ Κομνηνός (grec)}}
| nom de naixement = [[Constantinoble]]
| data de naixement = {{Data naixement|1087|9|13}}
| lloc de naixement = [[Cilícia]]
| data de mort = {{Data defunció i edat|1143|2|27|1056|4|8}}
| lloc de mort =
| causa de mort =
| sepultura =
| nacionalitat =
| imatge = Jean_II_Comnene.jpg
| peu = Joan II representat en un mosaic de [[Santa Sofia (Istanbul)|Santa Sofia]]
| cònjuge = [[Irene d'Hongria]]
| pares =
| fills = [[Aleix Comnè (coemperador)|Aleix]]<br>Maria<br>Andrònic<br>Andrònic<br>Anna<br>[[Isaac Comnè (sebastokràtor)|Isaac]]<br>Teodora<br>Eudòcia<br>[[Manel I Comnè|Manel]]
| tractament =
| sobrenom = '''Calo-Joannes''' ({{polytonic|Καλο-Ιωάννης}})
| partit =
| professió =
| ocupació =
| alma_mater =
| religió =
| residència =
| signatura =
| signatura_mida = <!-- ample de signatura, si es vol diferent de 125px -->
| notes =
<!-- Per compatibilitat amb "Infotaula Monarca", -->
| etiqueta_dinastia = Dinastia
| dinastia = [[Comnè]]
| altrestítols =
<!-- Dades per cada càrrec ocupat. Només són obligatoris: "càrrec" i "inici" -->
| càrrec = Emperador bizantí
| escut càrrec =
| inici = 15 d'agost [[1118]]
| final = [[1143]]
| predecessor = [[Aleix I Comnè]]
| successor = [[Manel I Comnè]]
| junt_a =
| nominat =
| designat =
| oponents =
}}
'''Joan II Comnè''' conegut com a '''Calo-Joannes''' («Joan el Bell»), fou emperador [[Imperi Bizantí|bizantí]] ([[1118]]-[[1143]]). Durant seu regnat es van produir nombroses guerres amb: armenis, seljúcides, petxenegs, búlgars, venecians, hongaresos, la majoria dedicades a conservar les fronteres de l'imperi. Va voler recuperar territoris siris però va entrar en conflicte amb les aspiracions dels nous estats [[estats croats|croats]]; decidit a ampliar la reconquesta de Terra Santa, assumint el paper de representant de la cristiandat, es va posar al capdavant de l'empresa, però malgrat el gran vigor amb què va emprendre la campanya va acabar decebut per les evasives i manca de suport dels altres caps croats. Va adquirir fama per la seva pietat i rectitud moral, unes qualitats rares de trobar en un monarca de la seva època. Va morir a causa d'un accident de cavall.
 
== Orígens familiars ==
Va néixer el [[1088]] i se li va posar el nom de {{polytonic|Ιωάννης}}, ''Joannes''). Era baix, lleig i de complexió dèbil, al contrari que altres prínceps de la família, i per això se li va donar el renom de Kalo-Joannes com a burla o per les seva bellesa intel·lectual (Calo-Joannes vol dir Joan el bell).{{sfn|Magoulias|1984|p=27}} Segons [[Guillem de Tir]] era de pell morena i per això un altre sobrenom que tenia era ''el moro''.{{sfn|Runciman|1951|p=209}}
Era fill d'[[Aleix I Comnè]] al que va succeir el [[15 d'agost]] del [[1118]] després d'haver estat pressionat per fer hereu al seu gendre [[Nicèfor Brienni (cèsar)|Nicèfor Brienni]], casat amb [[Anna Comnè]], afavorit per aquesta i per l'emperadriu [[Irene Ducas]]. Davant de la conspiració que es preparava, al morir el pare es va proclamar emperador i no va sortir de palau ni per anar a l'enterrament i així Irene, Anna i Nicèfor no van poder apoderar-se de palau i proclamar a Brienni. A [[Trebisonda]], el governador, general [[Constantí Gabras]], fill de [[Teodor Gabras]], que havia estat dux de la ciutat independent del [[1074]] al [[1094]], es va proclamar emperador i de fet va recuperar la independència.
 
Era fill d'[[Aleix I Comnè]] al qui va succeir el [[15 d'agost]] del [[1118]] després d'haver estat pressionat per fer hereu al seu gendre [[Nicèfor Brienni (cèsar)|Nicèfor Brienni]], casat amb [[Anna Comnè]], afavorit per aquesta i per l'emperadriu [[Irene Ducas]]. Davant de la conspiració que es preparava en morir el pare, es va proclamar emperador i no va sortir de palau ni per anar a l'enterrament i així Irene, Anna i Nicèfor no van poder apoderar-se de palau i proclamar Brienni.{{sfn|Angold|1984|p=152-153}} A [[Trebisonda]], el governador, general [[Constantí Gabras]], fill de Teodor Gabras, que havia estat dux de la ciutat independent del [[1074]] al [[1094]], es va proclamar emperador a la mort d'Aleix Comnè. Això va durar fins al [[1140]] quan Joan va mobilitzar les tropes cap a Chaldia durant la seva campanya contra els [[Danixmendita|turcs danixmendites]]. Aquest desplegament de forces va ser suficient per desistir de la independència.{{sfn|Angold|1994|p=157}}
 
== Matrimoni i descendents ==
1 ∞ [[1104]], [[Piroska d'Hongria]] (reanomenada EireneIrene), filla de [[Ladislau I d'Hongria]], germana del rei [[Kálmán I d'Hongria|Calomà]] i tia del rei [[LadislausEsteve I d'Hongria]]. FillaFills:
# [[Aleix Comnè (coemperador)|Aleix]], co-emperadorcoemperador del 1122 al 1142
# Maria Comnena, (bessona d'AlexiosAleix), casada amb JohnJoan Roger DalassenosDalassè
# Andrònic Comnè (mort el 1142)
# Anna Comnena, casada amb Stephanos Kontostephanos
# [[Isaac Comnè i Hongria|Isaac Comnè]] (mort el 1154)
# Teodora Comnena, casada amb Manuel Anemas
# EudòxiaEudòcia Comnena, casada amb Theodoros Vatazes
# [[Manel I Comnè de Trebisonda]]
 
== BiografiaRegnat ==
VaAl començament va tenir una excel·lent relació amb el seu germà [[Isaac I ComnèSebastocrator|Isaac]].{{sfn|Kazhdan|1991|p=1146}} i vaVa ser proaprou estimat delspels seus súbdits, queen part perquè va gosar fins i tot a abolir la pena de mort. En el seu regnat es van produir nombroses guerres en general victorioses, però la cronologia encara no està prou ben determinada degut a la confusió que presenten les fonts primàries ([[Nicetes Coniates]] i [[Cinamos]]).
 
; Invasors seljúcides, petxenegs i cumans
En el seu regnat es van produir nombroses guerres en general victorioses, però la cronòloga encara no està prou ben determinada degut a la confusió que presenten les fonts primàries ([[Nicetes Coniates]] i [[Cinamos]]). El [[1119]] va combatre als [[seljúcides]] a [[Regió de Frígia|Frígia]] i els grecs va ocupar Denizli ([[Laodicea de Frígia]]). El [[1120]] l'exèrcit va progressar a Frígia a i [[Pamfília]] ocupant entre d'altres [[Sozòpolis]] i Hiercocoriftis, però es va haver de retirar per una invasió dels [[petxenegues]] o [[cumans]] per la regió del [[Danubi]] cap a [[Tràcia]] ([[1121]]). El [[1122]] va derrotar els cumans a [[Beroea de Macedònia|Berea]] a [[Macedònia (regió)|Macedònia]], i els invasor van retornar al seu lloc d'origen; els presoners van rebre terres als districtes que havien devastat, a canvi de protegir aquestes zones de futurs atacs. També es va fer un atac a [[Raška|Ràscia]] on el [[zupà]] [[Urosh]], que tenia el suport d'[[Esteve II d'Hongria]] s'havia revoltat. Aquest mateix any no va renovar els privilegis comercials als venecians i va esclatar la guerra. El [[1123]] Urosh fou derrotat i fet presoner, i va haver de signar la pau.
El [[1119]] va combatre als [[seljúcides]] a [[Regió de Frígia|Frígia]] i els bizantins van ocupar Denizli ([[Laodicea de Frígia]]). El [[1120]] l'exèrcit va progressar a Frígia a i [[Pamfília]] ocupant entre d'altres [[Sozòpolis]] i Hiercocoriftis. Immediatament després d'haver obtingut aquest domini a Anatòlia va haver de transferir els seus exèrcits a Europa perquè va haver una invasió dels [[petxeneg]]s o [[cumans]], que van penetrar per la regió del [[Danubi]] cap a [[Tràcia]] ([[1121]]). El [[1122]] va derrotar els cumans a la [[batalla de Beroia]] ([[Macedònia (regió)|Macedònia]]), i els invasors van retrocedir al seu lloc d'origen, encara que Joan va resultar ferit en una cama per una fletxa. Els presoners van rebre terres als districtes que havien devastat, a canvi de protegir aquestes zones de futurs atacs.{{sfn|Angold|1984|p=153}} També es va fer un atac a [[Raška|Ràscia]] on el ''župan'' [[Urosh]]{{efn|El ''župan'' o ''jupan'' , títol emprat a Europa central i als Balcans, era la persona encarregada de governar una divisió administrativa}}, que tenia el suport d'[[Esteve II d'Hongria]] s'havia revoltat.
 
; Venècia
El [[1124]] els venecians van atacar [[illa de Rodes | Rodes]], [[Samos]], [[Lesbos]], [[Paros]], [[Andros]] i algunes ciutats de la costa del [[Peloponès]]. El [[1125]] els venecians van atacar [[Cefalònia]]. Finalment el [[1126]] es va signar la pau amb Venècia i li foren retornats a la república els privilegis comercials.
Aquell mateix any Joan Comnè no va renovar els privilegis comercials als venecians i va esclatar la guerra. El [[1123]] Urosh fou derrotat i fet presoner, i va haver de signar la pau.
El [[1124]] els venecians van atacar [[illa de Rodes|Rodes]], [[Samos]], [[Lesbos]], [[Paros]], [[Andros]] i algunes ciutats de la costa del [[Peloponès]]. El [[1125]] els venecians van atacar [[Cefalònia]]. Finalment el [[1126]] es va signar la pau amb Venècia i li foren retornats a la república els privilegis comercials.{{sfn|Norwich|1993|p=70}}
 
; Hongria
[[Amir Ghazi Danishmend]], emir de [[Sivas]], va intervenir el [[1127]] en la lluita entre el soldà seljúcida d'[[Ancira]], [[Malik Arab]], i el soldà seljúcida de [[Konya]] o [[Illa de Rum|Rum]], ''Masud'', a favor d'aquest darrer que era el seu gendre. Malik Arab va demanar ajut a Bizanci i llavors Joan II va iniciar la guerra contra els seljúcides de Konya a la regió de Paflagònia. Amir Ghazi va ocupar Ancira i [[Cesarea de Capadòcia|Cesarea]] i tot seguit [[Gangra]] (Cankiri) i [[Kastamonu]]. Abans del [[1132]] l'emperador bizantí va ocupar aquestes dues ciutats, però no les va poder conservar molt de temps i les guarnicions gregues es van haver de rendir. En aquest mateix any Bizanci va donar suport al pretendent hongarès [[Àlmos]], germà d'Esteve II, que havia estat cegat pel rei hongarès i havia fugit a Bizanci. [[Geza I]] fou aixecat com a pretendent pels bizantins, mentre els alemanys donaven suport a un altre aspirant, [[Salomó]]. Esteve va envair Bizanci el [[1128]] i va ocupar Branizova i [[Belgrad]], arribant fins a [[Sofia]] però a la tardor els bizantins van contraatacar dirigits per [[Andrònic Comnè]], germà de Joan II, i pel mateix Joan II, i van derrotar els hongaresos a Francocorium (Cràmos) prop de [[Sirmium]], i el país entre el [[Save]] i el [[Danubi]] fou ocupat, especialment la fortalesa clan de Zeugmino. Esteve II va signar la pau i va reconèixer com a hereu [[Bela I el Cec]] fill d'Àlmos el cec.
Com que Joan Comnè es va casar el 1118 amb una princesa hongaresa, li va semblar adequat posicionar-se per un dels partits del conflicte successori en aquell regne. L'any 1132 va donar suport al pretendent hongarès [[Àlmos]], germà d'Esteve II, que havia estat cegat pel rei hongarès i havia fugit a Bizanci. [[Geza I]] fou aixecat com a pretendent pels bizantins, mentre que els alemanys donaven suport a un altre aspirant, [[Salomó]]. [[Esteve II d'Hongria|Esteve]] va envair Bizanci el [[1128]] i va ocupar Branizova i [[Belgrad]], arribant fins a [[Sofia]] però a la tardor els bizantins van contraatacar dirigits per Andrònic Comnè, germà de Joan II, i pel mateix Joan II, i van derrotar els hongaresos a Francocorium (Cràmos), a prop de [[Sirmium]], i el país entre el [[Save]] i el [[Danubi]] fou ocupat, especialment la fortalesa del clan Zeugmino. Esteve II va signar la pau i va reconèixer com a hereu [[Bela I el Cec]] fill d'Àlmos el cec.{{sfn|Makk|1989|p=21-25}}
 
; Imperi Seljúcida
El [[1129]] els bizantins van perdre [[Mopsuètia]] davant el rei [[Lleó I de l'Armènia Menor]]. El [[1132]] els armenis van ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] i [[Adana]] als bizantins i croats.
Ocupat a Europa entre [[1122]] i [[1128]], Joan no va poder intervenir eficaçment a Àsia Menor. Aquest lapse de temps va ser aprofitat pels danixmendites dirigits per l'emir turc [[Amir Ghazi]]. L'emir es va apoderar d'Ankara, Gangra i Kastamon que eren possessions bizantines i el 1130 va derrotar l'exèrcit de [[Bohemond II d'Antioquia]]. El 1125, el soldà seljúcida [[Massud I]], en lluita amb un germà seu anomenat Malik Àrab, va cercar refugi a Constantinoble, abans de recuperar el seu tron el 1129 amb l'ajut d'Amir Ghazi, el seu sogre. Llavors va ser Malik Àrab qui es va refugiar amb els bizantins.
 
Igual com havia fet el seu pare, va aprofitar les desavinences entre els dirigents seljúcides per acabar de debilitar-los.
El [[1133]] es va revoltar [[Isaac Comnè (germà d'Alexis I)|Isaac Comnè]], germà de l'emperador, però no va tenir èxit i va fugir a territori de l'emir danishmèndida de Sivas. L'atac bizantí a Gangra, ja recuperada pels musulmans, fou rebutjat. En canvi els danishmèndides van recuperar Kastamonu que encara conservaven els bizantins.
llavors Joan II va iniciar la guerra contra els seljúcides de Konya a la regió de Paflagònia. Amir Ghazi va ocupar Ancira i [[Cesarea de Capadòcia|Cesarea]] i tot seguit [[Gangra]] (Cankiri) i [[Kastamonu]]. Abans del [[1132]] l'emperador bizantí va ocupar aquestes dues ciutats, però no les va poder conservar molt de temps i les guarnicions bizantines es van haver de rendir.{{sfn|Brand|1976|p=14}}
 
ElEntre [[11341130]] fou proclamat patriarcai [[Lleó Estipes1135]] enJoan elva llocdura dea [[Joannesterme IX]].cinc Elscampanyes bizantinscontra van atacar i ocupar Cankiri (Gangra) però no la van poderAmir conservarGhazi. El [[1135]]1133, elsal bizantinsseu van obtenir diverses victòriesretorn a Paflagòniala icapital vanva ocuparser altrehomenatjat copamb Gangraun itriomf Kastamonuperò il'any altres llocssegüent, peròla forenmort evacuadesde il'emperadriu recuperadesel perva [[Muhammad Danishmend]] defer Sivasretirar-se. Una expedició a [[Cilícia]] els va portar fins a [[Anazarbe]] (Ayn Zarba) on foren rebutjats, però van poder ocupar algunes altres ciutats.Uns mesos després moria Amir Ghazi, el 1135 Joan lliurava la darrera batalla a Gangra i aconseguia recuperar tot el territori.
 
; La revolta del germà
El 1137 el govern comunal d'[[Ancona]] a Itàlia va demanar el protectorat [[imperi bizantí|bizantí]] que mai no fou efectiu. En aquest mateix any es va fer una ofensiva contra el [[Regne de l'Armènia Menor]] i foren ocupades Tars, [[Mamistra]] i Adana a la primavera, però foren rebutjats davant Anazarbe. El rei Lleó fou fet presoner. Els seus dominis, on el seu fill Teodor es va sostenir en part, foren annexionats i declarats la província d'Armènia. L'atac es va estendre cap a Antioquia que es va haver de declarar feudatària de l'Imperi i [[Lleó I d'Armènia Menor]] va viure uns anys com a ostatge a Constantinoble on va morir el [[1142]]. Rebé l'homenatge de Ramon de Poitiers i per un acord amb els francs, es va planejar una operació conjunta de conquesta d'Alep. Antioquia tornaria llavors a ser bizantina, i Ramon de Poitiers seria príncep d'Alep. Les operacions s'iniciaren al començament de [[1138]], i Ramon de Poitiers i Joscelí II d'Edessa acompanyaren l'exèrcit imperial. Bizâ'a fou conquerida el [[7 d'abril]] de [[1138]] i donada al comte d'Edessa. Però aquest setge els va fer perdre l'efecte de sorpresa, i l'exèrcit va fracassar en el [[setge de Shaizar]]. Ramon de Poitiers i Joscelí II no foren molt cooperatius amb els bizantins, ja que la presa d'Alep significà per a Ramon la pèrdua d'Antioquia, i l'operació de conquesta fou abandonada. L'exèrcit franco-bizantí es va replegar cap a Antioquia, on Joan Comnè exigí l'entrega de la ciutadella, però Joscelí va provocar aldarulls que obligaren als bizantins a sortir de la ciutat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem |llengua=francès |editorial= |data=1936 |pàgines= |isbn= }}</ref>
El [[1133]] va córrer el rumor que el seu germà [[Isaac Sebastocrator|Isaac]] estava conspirant contra ell i va fugir a territori de l'emir [[Danixmendita|turc danixmendita]] de Sivas. Mentre estava en l'exili va aprofitar per fer pelegrinatge a Terra Santa. {{sfn|Magdalino|2002|p= 193}} Mentre vivia entre els turcs va cercar aliances contra Joan. La conjura va fallar i el 1136 va intentar reconciliar-se amb Joan. El 1139, el fill gran d'Isaac es va unir als turcs i llavors l'emperador va decidir, com a precaució, exiliar Aleix i la seva família a [[Heraclea Pòntica]].{{sfn|Kazhdan|1991|p=1146}}
 
; Política religiosa
El [[1138]] una revolta popular va expulsar a la guarnició bizantina establerta a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]. El [[1139]] es va sotmetre [[Constantí Gabras]], dux independent de [[Trebisonda]].
La seva política religiosa va consistir en mantenir-se al marge i deixar que aquests assumptes fossin debatuts pels patriarques i bisbes. Va propiciar algunes trobades de teòlegs perquè miressin de llimar diferències entre l'Església catòlica i la grega.{{sfn|Angold|1995|p=75}}
El [[1134]] fou proclamat patriarca [[Lleó Estipes]] en el lloc de [[Joan IX (patriarca)|Joan IX]]. Un consell de bisbes va investigar els escrits d'un monjo, ja mort, anomenat Constantí Chrysomallos, i el patriarca Lleó va ordenar cremar-los perquè la comissió va trobar que incorporaven elements de la doctrina de [[Bogomilisme|Bogomil]].{{sfn|Loos|1974|p=98-99}}
 
L'emperador Joan i la seva esposa van promoure la construcció d'esglésies i monestirs: el de Crist Pantocràtor (actual mesquita Zeyrek) va ser un exemple arquitectònic a la seva època que va incloure un hospital de cinc sales obert a pacients de qualsevol classe social, on treballaven metges laics. Aquest monestir també va servir de sepulcre per membres de la dinastia Comnè.{{sfn|Angold|1995|p=310}}
El [[1141]] va dirigir una expedició a [[Antàlia]] acompanyat pels seus tres fills [[Aleix Comnè]], [[Andrònic Comnè]] i Manel Comnè. La zona fou sotmesa així com les illes de la mar de Caralis (segurament el golf d'Antàlia). Aleix Comnè, el fill hereu, va agafar la malària i va morir a la zona. El seu germà Andrònic que portava el cadàver a [[Constantinoble]] va morir del mateix pel camí.
 
Un dels pocs membres de la família imperial que es van veure afavorits pel parentiu va ser el seu cosí Adrià Comnè (fill del seu oncle el sebastocràtor Isaac). Adrià es va fer monjo i un tems després Joan li va demanar que l'acompanyés en les campanyes militars del 1138. Més endavant el va nomenar arquebisbe de Bulgària.{{sfn|Angold|1995|p=173-174}}
El [[1142]] va dirigir una expedició a [[Síria]] contra els [[atabek]]s que havien conquerit [[Alep]], que no va obtenir cap èxit ressonant.
 
; Itàlia
El [[1143]] va reunir a Anazarbe un exèrcit amb el qual planificava incorporar Antioquia, Alep i [[Jerusalem]], i va al·legar que anava de peregrinació a Jerusalem. Un dia mentre estava de cacera a un bosc prop del riu [[Piramos]] i va patir un accident del que va morir el [[8 d'abril]] del [[1143]]. Encara que l'hereu havia de ser el tercer fill Isaac Comnè, va designar com a hereu al quart fill [[Manel I Comnè]].
El 1137 el govern comunal d'[[Ancona]] a Itàlia va demanar el protectorat [[imperi bizantí|bizantí]], que no es va dur a terme directament. Joan Comnè, en canvi, va cercar aliança amb l'emperador [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic]], al qual va donar finançament econòmic per frenar conjuntament l'amenaça expansionista dels [[normands]] establerts al sud. El [[papa Innocenci II]] estava de la seva banda, mentre que [[Roger II de Sicília]] feia costat a l'antipapa [[Anaclet II]].{{sfn|Chibnall|2006|p=86}}L'aliança entre els dos imperis es va concretar també en un matrimoni quan e successor de Lotari, [[Conrad III d'Alemanya]] va cercar espòs per la seva cunyada [[Berta de Sulzbach]] i el fill de Joan, [[Manel I Comnè|Manel]].{{sfn|Angold|1984|p=159}} També Roger va cercar aliança matrimonial entre el seu fill i alguna de les filles de Joan, però l'emperador bizantí tenia clar amb qui li convenia fer aliança i amb qui no i l'aliança matrimonial fou denegada.{{sfn|Brand|1976|p=75-76}} Tot i que Lotari ja havia recuperat [[Bari]], va haver de recuperar la campanya perquè altres assumptes el reclamaven a Alemanya. El 27 de juliol del [[1139]], el papa Inocenci es va donar per vençut i va emetre una butlla reconeixent definitivament a Roger II amb els títols ''Rex Siciliae, ducatus Apuliae et principatus Capuae''.
 
; Síria, Armènia i els territoris dels croats
Estava casat (des d'abans del [[1105]]) amb Irene filla de [[Vladislau I d'Hongria]], germana del rei [[Calomà]] i tia del rei [[Esteve I d'Hòngria]], la qual va morir abans que l'emperador, el [[1134]].
El [[1129]] els bizantins van perdre [[Mopsuètia]] davant el rei [[Lleó I de l'Armènia Menor]]. El [[1132]] els armenis van ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] i [[Adana]] als bizantins i croats. L'atac bizantí a Gangra, ja recuperada pels musulmans, fou rebutjat. En canvi els danixmendites el 1133 van recuperar Kastamonu que encara conservaven els bizantins. En aquest mateix any es va fer una ofensiva contra el [[Regne de l'Armènia Menor]] i foren ocupades Tars, [[Mamistra]] i Adana a la primavera, però foren rebutjats davant Anazarbe.
 
A partir del [[1137]], Joan va estar en situació d'intervenir a Síria. Els turcs d'Anatòlia estaven provisionalment neutralitzats i [[Roger II de Sicília]], ocupat per la invasió dels seus estats per Lotari III. Així, doncs, a la primavera del 1137, va preparar a [[Antalya]] un gran exèrcit acompanyat pels seus fills: Aleix, Andrònic i Manel.{{sfn|Magoulias|1984|p=10}} El seu objectiu prioritari és [[Antakya|Antioquia]]{{efn|El darrer governant bizantí va ser Isaac el germà gran d'Aleix I Comnè.}} que, segons el [[tractat de Devol]] era territori bizantí. Va marxar cap a Cilícia, que estava sota control armeni.La zona fou sotmesa així com les illes de la mar de Caralis (segurament el golf d'Antàlia). Aleix Comnè, el fill hereu, va agafar la [[malària]] i va morir a la zona. El seu germà Andrònic que portava el cadàver a [[Constantinoble]] va morir del mateix pel camí.<ref>[[Guillem de Tir]] ''Gesta Orientalium principum''XV.19 </ref>
== Referències ==
{{commonscat}}
 
El rei [[Lleó I d'Armènia Menor]] fou fet presoner. Els seus dominis, on el seu fill Teodor es va sostenir en part, foren annexionats i declarats la província bizantina d'Armènia. L'atac es va estendre cap a Antioquia que es va haver de declarar feudatària de l'Imperi Bizantí i [[Lleó I d'Armènia Menor|Lleó]] va viure uns anys com a ostatge a Constantinoble on va morir el [[1142]].{{sfn|Norwich|1995|p=76}} [[Ramon de Poitiers]], que era príncep d'Antioquia pel seu matrimoni,{{efn|A la mort de [[Bohemond II]], va quedar com a successora la seva filla Constança, menor d'edat, que va acceptar el matrimoni amb el franc Ramon de Poitiers per defensar el jove regne croat.}} igual com havia fet el seu antecessor{{sfn|Runciman|1951|p=309}} va retre homenatge a Joan reconeixent-se com a vassall i, a través de l'arbitratge del rei de Jerusalem [[Folc V d'Anjou]], es va arribar a un acord: es va planejar una operació conjunta de conquesta d'Alep després de la qual Antioquia tornaria llavors a ser bizantina, i Ramon de Poitiers seria príncep d'Alep.{{sfn|Brand|1976|p=18}} Les operacions s'iniciaren al començament del [[1138]], i Ramon de Poitiers i [[Joscelí II d'Edessa]] acompanyaren l'exèrcit imperial. Bizâ'a fou conquerida el [[7 d'abril]] del [[1138]] i donada al comte d'Edessa. Però aquest setge els va fer perdre l'efecte de sorpresa, i l'exèrcit va fracassar en el [[setge de Shaizar]]. Ramon de Poitiers i Joscelí II no foren molt cooperatius amb els bizantins, ja que la presa d'Alep significà per a Ramon la pèrdua d'Antioquia, i van retardar l'operació de conquesta, abandonada. L'exèrcit franco-bizantí es va replegar cap a Antioquia, on Joan Comnè exigí el lliurament de la ciutadella, però Joscelí va provocar aldarulls que obligaren els bizantins a sortir de la ciutat. Joan no va tenir més remei que sortir de Síria amb les seves ambicions realitzades només en part.{{sfn|Angold|1984|p=156}}
{{Referències}}
 
== Mort i successió ==
El [[1142]] va dirigir una expedició a [[Síria]] contra els [[atabek]]s que havien conquerit [[Alep]], que no va obtenir cap èxit ressonant. El [[1143]] va reunir a Anazarbe un exèrcit amb el qual planificava incorporar Antioquia, Alep i [[Jerusalem]], i va al·legar que anava de peregrinació a Jerusalem, però el rei Folc no li va proporcionar una escorta suficient i Joan va decidir deixar el viatge per després de passat l'hivern.{{sfn|Runciman|1951|p=212-213, 222-224}}
 
Un dia, mentre estava de cacera a un bosc proper al riu [[Piramos]], va ser ferit accidentalment per una fletxa i la ferida li va causar [[gangrena]], malaltia de la què va morir el [[8 d'abril]] del [[1143]]. Encara que l'hereu havia de ser el tercer fill Isaac, va designar com a hereu al quart fill [[Manel I Comnè|Manel]].{{sfn|Brand|1976|p=27-28}}
 
{{commonscat}}
== Notes ==
{{notes}}
== Referències ==
{{Referències|2}}
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|cognom=Angold|nom=Michael|títol=The Byzantine Empire 1025–1204, a political history|editorial= Longman|any=1984|isbn= 978-0-58-249060-4}}
*{{ref-llibre|cognom=Angold|nom=Michael|títol=Church and Society in Byzantium under the Comneni, 1081-1261|editorial= Cambridge University Press|any=1985}}
*{{ref-llibre|cognom=Brand|nom=Charles M |títol=Deeds of John and Manuel Comnenus|editorial= Columbia University Press|any=1976}}(Vegeu: [[Joan Cinnamos]])
*{{ref-llibre|cognom= Chibnall|nom= Marjorie|títol= The Normans|editorial=Wiley & Sons|any=2006}}
*{{ref-llibre|cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem |llengua=francès |editorial= |data=1936 |pàgines= |isbn= }}
*{{ref-llibre|cognom=Kazhdan|nom=Alexander|títol=Oxford Dictionary of Byzantium|editorial= Oxford University Press|any=1991|isbn= 978-0-19-504652-6}}
*{{ref-llibre|cognom= Lilie|nom=Ralph-Johannes|títol= Byzantium and the Crusader States|editorial=Clarendon Press|any=1994|isbn=978-0-19-820407-7}}
*{{ref-llibre|cognom=Loos|nom=Milan (1974)|títol= Dualist Heresy in the Middle Ages|volum=volum 10|editorial= Springer|lloc=La Haia|any=1974}}
*{{ref-llibre|cognom=Magoulias|nom=H|títol= City of Byzantium: Annals of Niketas Choniates|any=1984|lloc=Detroit|isbn= 0-8143-1764-2}}(Vegeu: [[Nicetes Coniates]])
*{{ref-llibre|cognom=Magdalino|nom= Paul (2002)|títol= The Empire of Manuel I Komnenos, 1143–1180|editorial= Cambridge University Press|any=2002|isbn= 0-521-52653-1}}
*{{ref-llibre|cognom=Makk|nom= Ferenc|títol= The Árpáds and the Comneni: Political Relations between Hungary and Byzantium in the 12th century |editorial=Akadémiai Kiadó|any= 1989|isbn= 963-05-5268-X}}
*{{ref-llibre|cognom=Norwich|nom=John Julius|títol=Byzantium: The Decline and Fall |editorial= Viking|any=1995|isbn=0-670-82377-5}}
*{{ref-llibre|cognom=Runciman|nom=Steven|títol="A History of the Crusades", volum I: The First Crusade|editotrial= Cambridge University Press|any=1951}}
 
{{ORDENA:Joan II Comne}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Autoritat}}
{{Emperadors bizantins}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Joan II Comne}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Emperadors bizantins]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_II_Comnè»