Imam: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 188.84.12.186 (discussió) a l'última versió de KRLS Bot
m Corregit: la posterioritat. El > la posteritat. El
Línia 32:
Pels [[xiïtes]], que tenen una tradició clerical, l'imam és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica. Porten sovint el títol de [[mul·là]] o d'[[aiatol·là]] i, per això, el d'imam està més usat en el sunnisme.
 
Segons aquest corrent, l'imam ha de pertànyer a la família del Profeta (l'[[Ahl al-Bayt]]), el que limita les possibilitats a la descendència d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i [[Fàtima az-Zahrà]]. En efecte, segons els xiïtes, Alí fou constituït imam en virtut d'una ordenació divina (''nass'') a l'[[estany de Khumm]], i aquesta dignitat es transmeté a la posterioritatposteritat. El que manca determinar és quin de llurs descendents s'ha de reconèixer com a tal, qüestió que diverses vegades ha dividit els partidaris de la família del Profeta.
 
Algunes sectes exclogueren la descendència d'[[Al-Hàssan ibn Alí]], mostrant llur predilecció per la d'[[Al-Hussayn ibn Alí]], perquè el primer s'havia casat amb una filla de l'últim rei [[sassànida]] de [[Pèrsia]], [[Yezdegerd III]], de confessió [[mazdaista]]. El cert és que la qüestió del dret a la dignitat d'imam és la causa del gran cisma de l'Islam, o sigui la divisió entre sunnites i xiïtes, afirmant els primers que la comunitat dels fidels té perfecte dret a elegir cap espiritual i temporal al que li sembli més digne d'exercir aquest càrrec, mentre que els segons sostenen que és il·legítim tot imam que no pertanyi a la família del Profeta.