Califa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 15904268 de 83.61.102.78 (Discussió) |
mCap resum de modificació |
||
Línia 53:
Ara bé, els polítics abbàssides es preocuparen de fer caure el primer genitiu, i transformaren el seu sobirà en lloctinent de Déu (a la Terra). Passà a ser una espècie de [[Lluís XIV]] o [[Innocenci III]] musulmà. Que els successors de Mahoma no foren apòstols es prova des del moment que determinats musulmans com [[Sad ibn Ubada]] es negaren a reconèixer Abu-Bakr, sense caure per això en l'heretgia.
Podria argüir-se que, en vida de Mahoma, allò civil i religiós estaven tan estretament lligats que no es podia concebre profecia sense sobirania, i que la primera havia estat qüestionada davant determinats actes del govern i institucions creades per aquell. Exemple de l'últim seria la instauració del ''[[
[[Muàwiya I]] estava interessat que es jurés com a successor el seu fill [[Yazid I|Yazid]]. En l'assemblea convocada per això, un dels assistents s'aixecà i va dir: ''El príncep dels creients és aquest -i assenyalà Muàwiya-; si mor, serà aquest -i assenyalà Yazid-, i per aquells que no ho acceptin, serà aquest -i desembeinà el sabre.<ref>{{es}} ''Historia del Mundo'', editorial Salvat, volum 5, pàg. 136.</ref>''
| |||