Gregori Coniades: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Afegint <!-- Prova de robot, text provisional. --> |
ampliació de l'esborrany |
||
Línia 1:
'''Gregori Coniades''' (?-1320; en llatí ''{{polytonic|Gregorius Choniades}}'') fou un
== Dades biogràfiques ==
La informació sobre Coniades ens ha arribat a través d'escriptors del seu temps que l'esmenten. El 1347, [[Jordi Chrysokokkes]] va escriure que "Un tal ''Chioniades'', que s'havia criat a Constantinoble, es va enamorar de les matemàtiques i altres ciències. Després de dominar la medicina, desitjava estudiar astronomia; li van informar que, per tal de satisfer el seu desig, havia d'anar a Pèrsia. Va viatjar cap a Trebisonda, on va rebre ajut per part de l'emperador Aleix II de Trebisonda, i des d'allà va marxar cap a Pèrsia, on va convèncer un altre emperador per donar-li suport [financer]. Finalment va aprendre tot el que desitjava saber i va tornar a Trebisonda, enduent-se amb ell uns quants textos astronòmics que va traduir al grec."{{sfn|Pingree|1964|p=141}}
Coniades va residir a [[Tabriz]], quan aquesta ciutat era la capital dels [[mongols]], entre el [[1295]] i el [[1296]], fent de guia espiritual a la comunitat ortodoxa que vivia en aquella ciutat, fins que va tornar a [[Constantinoble]].{{sfn|Pingree|1964|p=141}} El [[1302]] va tornar a Tabriz i en va ser bisbe. Segons David Pingree, el seu nomenament podria tenir relació amb l'intent d'[[Andrònic II Paleòleg]] de formar una aliança amb [[Mahmud Ghazan]] l'estiu del 1302.
Va morir a Constantinoble, probablement en la segona dècada del segle XIV.
== Obra ==
Se'n conserven setze cartes escrites per Coniades, que confirmen el fet que va ser protegit d'Aleix II Comnè i que va viatjar a Pèrsia. Coniades va traduir diversos tractats de l'[[àrab]] i del [[persa]], sobre temes de [[matemàtica]], [[astronomia]], incloses les taules d'astronomia del seu mestre Shams ad-Din al-Bukhari, que havia treballat en el famós [[observatori de Maragheh]]{{efn|Anomenat així perquè estava situat al cim del mont [[Maragha]]}}dirigit per l'astrònom [[Nàssir-ad-Din at-Tussí]]. El treball de Coniades va ser molt important per la transmissió de diverses innovacions de la ciència islàmica a Europa. Entre aquestes innovacions està la introducció del càlcul de la [[latitud]] universal sense fer servir l'astrolabi; una descripció en llengua grega de la cúpula celeste segons Tussí ([[parell de Tusi]]), que més endavant serviria d'inspiració per al [[model heliocèntric]] de [[Nicolau Copèrnic]].Coniades va traduir també alguns tractats ''Zij'' al grec,{{efn|El ''Zij'' és el nom genèric dels llibres de taules que s'utilitzaven en els tractats d'astronomia perses per calcular les coordenades dels astres.}} un dels més destacats és el ''[[Zij-i Ilkhani]]'' de [[Nàssir-ad-Din at-Tussí]], emprat a l'observatori de Maragheh,<ref>Joseph Leichter, [https://archive.org/details/TheZijAs-sanjariOfGregoryChioniades The Zij as-Sanjari of Gregory Chioniades], 27 juny 2009</ref> un altre també molt important són les taules seljúcides ''Sanjaric'' d'[[Al-Khazini]], un astrònom islàmic descendent de bizantins.{{sfn|Pingree|1964|p=135-160}}
== Notes ==
{{notes}}
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Fryde|nom= Edmund Boleslaw|títol=The Early Palaeologan Renaissance 1261 - C. 1360|any= 2000}}
* {{ref-llibre|cognom= Moutafakis|nom=Nicholas J.|títol= Byzantine Philosophy|editorial= Hackett Publishing|any=2003|isbn= 0-87220-563-0}}
* {{ref-publicació|cognom= Pingree|nom=David|títol=Gregory Chioniades and Palaeologan Astronomy|data=1964|publicació= Dumbarton Oaks Papers|exemplar= 18}}
* {{ref-publicació|cognom=Westerink|nom= L. G.|titol=La profession de foi de Grégoire Chioniadès|data=1980|publicació=Revue des études byzantines|volum= 38|pàgines= 233–245}}
{{ORDENA:Gregori Coniades}}
[[Categoria:astrònoms]]
[[Categoria:Escriptors bizantins]]
| |||