Metrodora: diferència entre les revisions

'''Metrodora''' (200-400 dC) va ser una metgessa grega autora del text mèdic més antic conegut escrit per una dona, sobre les malalties i cures de les dones. La seva obra va ser àmpliament referenciaadareferenciada per altres escriptors de medicina a l'antiga Grècia i a Roma, i també va ser traduït i publicat a l'Europa medieval. No se sap res de la seva identitat, més enllà del seu nom.<ref>''Cancik, Hubert; Helmuth Schneider, and David E. Orton. Brill's New''

Es conserven dos volums  de la seva obra anomenada ''Sobre les malalties i'' ''les cures de de les dones''  que contenen 63 capítols. L'enfocament de Metrodora va ser fortament influenciat per l'obra de [[Hipòcrates]] i el Corpus Hipocràtic, per exemple, compartia les teories d'Hipòcrates relatives a la histèria. Va ser  decisiva sobre temes controvertits que involucraninvolucravan la simptomatologia i l'etiologia i va aportar les seves contribucions a l'avenç del coneixement mèdic.<ref>''James, Sharon L. and Sheila Dillon (2012). A Companion to Women in''

(2008). Hidden Giants, 2nd Edition. Lulu.com. p. 29. ISBN 9781435716520. (en anglès)</ref> El seu treball va ser referenciat per altres escriptors, i també va ser publicat en extractes atès que els textos acadèmics de l'antiga Grècia i Roma eren la base de de la recerca occidental durant l'Edat Mitjana a Europa, i per tant la seva obra  també es va distribuir durant aquest període, encara que erròniament es va atribuir l'la seva autoria a [[Cleòpatra VII|Cleopatra VII]] d'Egipte. Posteriorment, la seva obra va ser publicada per Caspar Wolf el 1566 i per Israel Spach el 1597.<ref>''Miles, Margaret M. (2011). Cleopatra: A Sphinx Revisited.''

Metrodora va experimentar molt amb la pràctica clínica i la seva obra mostra una familiaritat amb la fisiologia detallada ja sigui a través de l'examen realitzat digitalment (és a dir, només amb la mà) com amb l'ús d'un [[espèculum]] . Va fer contribucions mitjançant la formulació de classificacions de les pèrdues  vaginals, i va proposar teories sobre l'etiologia, com la possibilitat que les infeccions parasitàries rectals fossin la causa de les pèrdues vaginals. El seu treball va ser inclòs a la primera enciclopèdia que utilitzava entrades per ordre alfabètic per facilitar-ne la consulta, de la qual només només es conserva un manuscrit incomplet que acaba a l'entrada 'èpsilon'.<ref>''Judith P. Hallett,''