Cementiri de San Isidro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Corregit: en la marge dreta superior > en el marge dret superior
Línia 29:
 
== Historia ==
El cementiri se situa en lael marge dretadret superior del [[riu Manzanares]], entre els [[Pont de Segòvia|ponts de Segòvia]] i [[Pont de Toledo|Toledo]]. La [[Cementiri de San Pedro i San Andrés|Sacramental de San Pedro y San Andrés]] fou el segon que es va construir en 1811. L'ermita, la Sacramental i els terrenys adjacents van ser confirmats en la seva possessió a la Sacramental pel rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] en 18 de setembre de 1814.<ref name="PNP">{{ref-llibre| nom=Pedro | cognom=Navascués Palacio | enllaçautor=Pedro Navascués Palacio | any=1979 | url=http://oa.upm.es/6591/ | capítol=Puerta del Ángel y Sacramentales | títol=Madrid |volum=I | editorial=[[Espasa-Calpe]] | lloc=Madrid | pàgines=301–320 | isbn=84-239-5371-8}}</ref>
 
Durant el [[segle XIX]] es va convertir en el cementiri de la noblesa de Madrid, el preferit per la [[aristocràcia]], els [[polític]]s, els grans burgesos i els artistes, la qual cosa ens ha llegat, entre els seus set patis, un conjunt de panteons de gran qualitat arquitectònica i artística dins del monument funerari. Els arquitectes i els artistes empraven tots els recursos disponibles, enriquint els seus treballs amb elements escultòrics i la presència d'oficis artístics de pedreria, forja, vidrieres i esmalts. entre els arquitectes es troba [[Arturo Mélida y Alinari]].<ref>Preckler, Ana Maria (2003). ''Historia del arte universal de los siglos XIX y XX'', Madrid, vol. 1, p. 134.</ref> Entre els seus artistes es troba l'escultor català [[Agustí Querol i Subirats]]. Estant considerat un dels cementiris més interessants d'[[Europa]].<ref>Baltés, Carlos (2008), ''Arte y belleza en la muerte'', Madrid, ISBN 8498214734, p. 240.</ref>