Antíoc I Soter: diferència entre les revisions

El [[281 aC]] el seu pare Seleuc el va nomenar regent d'Àsia quan se'n va anar a Europa per ser proclamar rei de Macedònia i Tràcia. Mort Seleuc al setembre d'aquell mateix any a mans de [[PtolomeuPtolemeu Ceraune]], Antíoc fou reconegut per tots els sàtrapes de l'Imperi a la part asiàtica. [[Capadòcia]] el va reconèixer nominalment però [[Armènia]] i [[Atropatene]] van restar de fet independents. El [[Regió del Pont|Pont]], [[Paflagònia]], [[Regne de Bitínia|Bitínia]] i la Lliga del nord (ciutats gregues) es van fer independents i de moment Antíoc no va poder fer res. Antíoc va reclamar el tron de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] enfront de PtolomeuPtolemeu Ceraune, gendre de [[Lisímac de Tràcia]] de [[Tràcia]] (estava casat amb la seva filla Lisàndra), enfrontat al seu rival [[Antígon II Gònates]]. [[Efes]] i [[Milet]] i tota la regió de [[Jònia]] van caure en mans de la flota egípcia, i es va crear la província de la Jònia Egípcia, de la que fou nomenat governador PtolomeuPtolemeu, l'únic fill sobrevivent de Lisímac de Tràcia, que era nebot (per part de mare) de [[PtolomeuPtolemeu II Filadelf]] d'Egipte (i més tard fou el seu fillastre).

El [[276 aC]] PtolomeuPtolemeu II d'Egipte va envair Síria fins a la regió de [[Damasc]], que considerava dins la seva zona de influència. Antíoc que era a [[Sardes]], va marxar a la regió i va rebutjar als egipcis. Antíoc va restar a Síria uns mesos i el [[275 aC]] va tornar al Àsia Menor per fer front als gals que assolaven la regió, i els va derrotar completament a l'anomenada batalla dels Elefants. Vegeu [[Galàcia]].

El [[274 aC]] Antíoc va afavorir la rebel·lió de Magas, governador de [[Cirene]], contra els Ptolomeus. Magas es va declarar independent i es va casar amb Apama, germana d'Antíoc. A Egipte els mercenaris gàlates es van revoltar i llavors Magas va aprofitar per envair el país. Però també els egipcis treballaven a l'ombra i van instigar una revolta tribal a Cirene que va obligar a Magas a tornar (aquesta rebel·lió es creu que fou l'obra d'Arsinoe II la dona de PtolomeuPtolemeu II). La flota egípcia va passar a l'atac i va desembarcar a [[Cilícia]], que va ocupar i va seguir [[Pamfília]] i les costes de [[Lícia]] i de [[Cària]] amb les ciutats de [[Cnido]] i [[Halicarnàs]] entre d'altres. També va ocupar algunes de les [[illes Cíclades]] de la [[mar Egea]], especialment [[Samos]]. Soldats egipcis van desembarcar també a Itarcos, a [[Creta]] i a algunes ciutats de la costa fenícia (la principal [[Arvad]]). Finalment el [[272 aC]] es va fer la pau i Egipte va conservar Cilícia occidental, i les costes de Pamfília, Lícia i Cària, la [[Celesíria]] i [[Fenícia]] i la Jònia, Cíclades i Samos.