Clara Schumann: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Corregit: abans de que > abans que
Línia 61:
Quan Clara tenia 11 anys, va arribar un músic 9 anys més gran que ella a estudiar amb Fiedrich Wieck. Es tractava de Robert Schumann, qui aleshores era un personatge desconegut amb inclinacions literàries, s’iniciava en la composició i volia seguir la carrera de concertista. Robert es va quedar a viure a casa del seu mestre, cosa freqüent en l’època. En aquell moment, Clara ja era bastant madura, provablement per les experiències que havia tingut a la seva vida de concertista professional; així que entre Robert i Clara es va forjar una càlida amistat malgrat la diferència d’edats. Aviat l’amistat es va transformar en amor i al 1837 van demanar permís al pare de Clara per casar-se, doncs ella era menor d’edat i havia d’esperar a complir 21 anys o contar amb el consentiment dels pares. Però Friedrich Wieck es va oposar, argumentant que Robert era una persona inestable.
 
Clara Wieck i Robert Schumann es van casar un dia abans de que ella complís els 21 anys, fet que va causar una batalla legal que no hauria succeït si haguessin esperat un dia més. F. Wieck no va dubtar mai del geni de R. Schumann (com ho testifica a la correspondència amb Clara), però no desitjava veure a la seva filla (la qual havia sigut la seva inversió més cara) amb un compositor sense reputació ni reconeixement i sense un ingrés estable. F. Wieck creia que Robert no podia donar-li una vida digna a Clara. Aleshores va començar una dura batalla legal que va fracturar la relació entre pare i filla. Friedrich Wieck no va poder contenir el seu orgull, va impugnar la decisió del tribunal però no va imperar la decisió dels nuvis.
 
En aquella època el més comú era que els compositors toquessin les seves pròpies obres, com Lieszt i Chopin. Però Robert Schumann es va fer mal a una ma (al intentar utilitzar un invent propi amb el qual pensava que milloraria l’art de tocar el piano) i va haver d’oblidar les seves esperances de convertir-se en pianista virtuós, així que es va dedicar a escriure música i a la crítica musical. Clara, des de molt jove, va començar a tocar en públic les obres de Robert.