Eduardo de Hinojosa y Naveros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els que destaquen > els quals destaquen
Línia 45:
A la fi de segle la novetat dels seus ensenyaments no va despertar massa interès, i així com Ortega anys després, Hinojosa va haver de sentir-se com un professor [[in partibus infidelium]].
 
En 1910 aquesta situació canvia en crear-se el [[Centro de Estudios Históricos]], on preparaven llurs tesis doctorals un selecte grup de joves, entre els quequals destaquen [[José María Ramos Loscertales]][http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=651003], [[Galo Sánchez]] i [[Claudio Sánchez Albornoz]].
 
En morir Hinojosa en 1919, la inquietud renovadora d'aquests deixebles seus havia aconseguit ja a altres estudiosos. Tots ells, coincidents en inquietuds i formació, fundaran pròpiament la [[Escola d'Hinojosa]], una escola en la qual tots els historiadors del Dret se senten deutors l'eminent professor granadí quan fundador d'una ciència moderna, crítica, europeista i rigorosa.