Anazarb: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Entitats de població de la província d'Adana usant HotCat |
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XV → {{segle|XV}} AWB |
||
Línia 1:
[[
[[
'''Anazarb''' (en [[Grec antic|grec]], '''Anazarbos'''; en [[llatí]], '''Anazarbus''') fou una ciutat de [[Cilícia]] a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana. Estava propera al riu ''Pyramus'' (Djayhan), en la confluencia amb el modern Sombaz Cay, i a uns 20
Sota domini persa i d'[[Alexandre el Gran]], es deia ''Cyndia'' (del nom de la muntanya, que en temps d'Alexandre s'utilitzava per a depositar-hi tresors) i en temps dels selèucides es va dir ''Diocesarea'', però fou destruïda per un terratrèmol en temps del emperador romà [[Nerva]] i fou suposadament reconstruïda per un senador de nom Anazarbus que li va donar el seu nom; però això deu ser incorrecte, perquè abans del temps de Nerva ja apareixia amb el nom d'''Anazarb'' (en [[Plini el vell|Plini el Vell]], que esmenta els seus habitants com dioscòrides).
Més tard, es va dir ''Cesarea d'Anazarbum'', però el nom s'abreviava. Amb la divisió de [[Cilícia]] en dues províncies, fou capital de [[Cilícia Secunda]] amb títol de ''metròpolis''. En temps de [[Justinià I]], un terratrèmol la va destruir en part i un altre amb el seu successor [[Justí II]] també hi va fer molt de mal. Reconstruïda, fou batejada com a ''Justinòpolis'' (vers [[575]]). Sembla, però, que el nom ''Anazarbum'' va persistir.
Cilícia va passar als musulmans al [[segle VII]] i, amb aquesta, Anazarb. Despoblada i destruïda en les lluites frontereres, fou reconstruïda per [[Harun al-Rashid]] el [[796]]. Els àrabs van confondre la part inicial del nom "''Ana''" per "''Ayn''" i li van dir '''''Ayn Zarba'''''. Harun al-Rashid la va repoblar amb gent del [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]]; el [[827]], Abd Allah ibn Tahir, governador de les terres entre Rakka i [[Egipte]], hi va establir africans procedents d'Egipte. El [[835]], el califa al-Mutasim hi va establir gent de la tribu índia dels [[zott]], que just arribar foren atacats pels bizantins; un nou atac bizantí es va produir el [[855]], quan els zott foren capturats i portats a Bizanci amb les seves famílies i propietats. L'any [[900]], l'eunuc Wasif que projectava passar d'Ayn Zarba a territori bizantí, fou capturat al nord de la ciutat. En aquestos anys, era considerada una plaça de frontera (''thughur''), encara que des del [[796]] formava part del territori d'[[al-Awasim]].
El [[946]], va passar a mans de l'hamdànida d'[[Alep]] [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], que va invertir molts diners en la seva fortificació i li va servir de poc, ja que [[Nicèfor II]] Focas la va ocupar el [[962]] per a l'emir hamdànida. Els musulmans foren expulsats de la ciutat cap a Síria. Probablement, fou repoblada amb armenis.
Línia 15:
En el regnat del seu germà Lleó I, Bohemond d'Antioquia va voler recuperar Anazarva i va atacar l'armeni, però enfrontat a l'emir turcman [[Danishmend]], que també volia el país, Bohemond va morir en la lluita ([[1130]]). Tot seguit, Lleó va arrabassar als bizantins [[Mamistra]], [[Adana]] i [[Tars (Turquia)|Tars]] vers el [[1132]]. Els bizantins van envair Cilícia el [[1137]] i [[Joan II Comnè]] (1118-1143) va reconquerir Anazarva el [[1137]] i va fer presoner Lleó I, però el [[1151]], Thoros II, fill de Lleó, va recuperar la ciutat i les altres grans ciutats de Cilícia. [[Kilidj Arslan II]] de Konya (1156-1192), a petició del seu aliat [[Manel I Comnè]], va atacar Anazarva però fou rebutjat. Manel I la va ocupar amb forces gregues el [[1159]], junt amb altres ciutats de Cilícia, però Thoros la va recuperar el [[1162]]. Després, va romandre en mans dels armenis fins que Cilícia va passar als mamelucs el [[1374]]; aquestos van dirigir diverses expedicions a Cilícia i, en la del [[1279]], Ayn Zarba fou saquejada. El [[1374]], Ayn Zarba fou destruïda i el rei Lleó fou fet presoner i portat a Egipte ([[1375]]).
Va estar en mans de [[mamelucs]], els [[Ramadan-oghlu]], al {{segle
== Bibliografia ==
| |||