İsmet İnönü: diferència entre les revisions

| inici3 = 30 octubre 1923 </br /> 4 març 1925 </br /> 20 novembre 1961

En total eren cinc germans i germanes. El seu pare, [[Reşit Efendi]] (pronunciat Reixit), era un funcionari nascut a [[Malatya]] però originari de [[Bidlis]]. Formava part d'un clan [[kurd]] anomenat Kürümoglu. La seva mare, [[Cevriye Temelli Hanim]] (pronunciat Jevrié), procedia d'una família originària de Razgrad a la regió de Deliorman (avui a [[Bulgària]]), immigrada a [[Istanbul]] en el moment de l'èxode de les poblacions turques dels Balcans com a resposta a la derrota otomana de 1878 davant de l'exèrcit rus. És a [[Istanbul]] que Reşit i Cevriye es troben i uneixen les seves vides. Però en base als canvis de lloc, la família es va desplaçar quasi sense parar a través del país, com tots els funcionaris d'Estat sota el regnat d'[[Abdul Hamid II]].

[[Fitxer:AtaturkAndIsmetInonuAugust1922.jpg|img|thumb|leftesquerra|230px|[[Mustafa Kemal Atatürk]] i İsmet İnönü en 1922]]

Després de la derrota de l'exèrcit otomà al final de la [[Primera Guerra Mundial]] el 1918, va participar en el moviment independentista, el cap del qual era [[Kemal Atatürk|Atatürk]]. Fugint d'[[Istanbul]], llavors sota ocupació dels [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], es reuní amb el bàndol nacionalista a [[Ankara]] a partir del 1919. Va esdevenir membre de la [[Gran Assemblea Nacional de Turquia]] i va participar activament en els combats durant la [[Guerra d'Independència Turca]] (1919-1922) en el front de l'oest. Va ser conegut sobretot per les [[batalles d'Inönü]] de gener i març de 1921 enfront dels [[Grècia|grecs]]. Lentament, es va convertir enesdevenir el braç dret i home de confiança d'Atatürk, i esdevingué [[Ministre d'Afers Exteriors (Turquia)|Ministre d'Afers Exteriors]] de 1922 a 1924.

Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)|derrota definitiva de l'exèrcit grec]] el [[22 de setembre]] de [[1922]], va dirigir la delegació turca en les negociacions del [[Tractat de Lausana]] el 1923, que va tancar la Primera Guerra mundial per a [[Turquia]]. Va formar el primer govern de la República de [[Turquia]] el 30 d'octubre del 1923, però va dimitir el 8 de novembre de 1924. Va tornar a ser Primer Ministre el 3 de març de 1925, en resposta a la dimissió del Primer Ministre Fethi Okyar, incapaç d'administrar la revolta islamista i nacionalista kurda de [[Şeyh Said]] que va destrossar les regions sud-est del país. Després d'haver calmat la situació, va jugar un paper important per forjar una política econòmica estatista. Va consagrar un esforç considerable a construir ferrocarrils que cobrissin tot el país. Va voler, sobretot, reforçar la burocràcia i la centralització del país.

Després d'un llarg viatge a les regions de l'est del país, va preparar una informe secret, que no va ser publicat fins als [[dècada de 1990|anys 1990]] sobre la regió, i va proposar reorganitzar la gestió de les ciutats majoritàriament habitades pels kurds. Aquest informe portarà a la redacció per part Raif Karadeniz, diputat de [[Trebisonda|Trabzon]], de l'anomenada llei de Tunceli. Aquesta llei, element la política de centralització a les regions kurdes va ser promulgada el [[31 de desembre]] de [[1935]]. La seva aplicació portarà a una insurrecció generalitzada a la regió de Tunceli (antiga Dersim) el 1937-1938, que serà reprimida per la força de les armes.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], va preservar la neutralitat de [[Turquia]] però per tal de poder participar en la Conferència de San Francisco, que tendia a establir les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]], va declarar la guerra a [[Alemanya]] el febrer de 1945. Però aquesta declaració no va tenir efectes concrets, ja que les operacions sobre el terreny ja s'havien acabat i per tant les tropes turques no van participar en cap combat.

Les dificultats econòmiques greus viscudes durant la guerra i les seves polítiques autoritàries van degradar àmpliament la seva imatge amb la població. L'impost sobre la fortuna ([[Varlık Vergisi]]) imposat el 1942, va colpir de ple les poblacions [[cristianisme|cristianes]] i [[judaisme|jueves]] del país en base al seu caràcter discriminatori. Així, el seu rebuig a atorgar refugi als jueus de [[Romania]] en el mateix any, ha de ser citat. És igualment conegut per la pressió exercitada sobre els mitjans de comunicació. Fins i tot la substitució de les imatges d'Atatürk per la seva sobre els bitllets de banc, les monedes i els segells o bé la fixació obligatòria dels seus retrats als despatxos de l'administració pública i en les classes d'escoles han estat qualificats de reflex de voluntat dictatorial, fins i tot totalitària. Es va mostrar igualment com un ardent defensor d'una laïcitat molt estricta. Anys més tard, va justificar aquests gests per la necessitat de guardar el control total sobre el país, per tal de poder preservar Turquia de la Segona Guerra Mundial.

Després del [[cop d'estat]] militar del [[27 de maig]] de [[1960]] i les eleccions de 1961, es va convertir enesdevenir Primer Ministre. Però el seu partit no tenia la majoria absoluta al Parlament, per la qual cosa es va recolzar en coalicions per governar. En gran part gràcies al seu carisma personal, va saber avortar dues temptatives de cop d'estat en 1962 i 1963 organitzades pel coronel Talat Aydemir. Aquest últim seria finalment jutjat i condemnat a mort.

[[Fitxer:Inonu Tomb.JPG|thumb|leftesquerra|200px|Tomba d'İsmet İnönü à l'[[Anıtkabir]]]]