Validesa lògica: diferència entre les revisions

De manera general es diu que alguna cosa té '''validesa''' perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un [[Valor (axiologia) |valor]] determinat, o bé la capacitat o eficàcia per a realitzar el valor que se suposa ha de tenir. El coneixement en general adquireix un "valor de veritat" especial quan és reconegut com a veritable per una comunitat. S'entén per validesa d'un coneixement el fet de ser reconegut com a veritable per una comunitat determinada. La validesa del coneixement admet diverses formes i requisits segons els camps o àmbits en què manifesta la seva validesa: podríem parlar aleshores de validesa sociològica, ètnic-cultural, religiosa, màgica, etc. cadascuna amb els seus criteris i formes d'acceptació i reconeixement.<ref>Una comunitat religiosa reconeix com a vàlida, i per tant com a coneixement veritable, els miracles d'un sant. Però, fora d'aquest context, aquesta afirmació o creença perd la seva condició de validesa amb caràcter general, com a reconeixement social, o reconeixement científic. Els criteris de validesa per a una confessió religiosa són completament diferents dels criteris científics</ref>

Així, per exemple, Kant distingeix entre la validesa i l'origen del coneixement. Que l'origen de tot coneixement sigui l'experiència no implica que tot coneixement pel fet de tenir el seu origen en l'experiència sigui veritable.<ref> Una lucinació sens dubte és una experiència. Però el contingut cognoscitiu d'aquesta experiència no té més sentit de veritat que com a experiència subjectiva, mai un contingut de veritat objectiva i per tant no pot ser considerada com a vàlida per la comunitat </ref> El mateix que un coneixement pot ser reconegut com a veritable en el context de la vida ordinària, no sent-ho en un sentit científic. Com per exemple afirmar que la poma "és" vermella .<ref> Avui dia després de les múltiples experiències científiques sobre el que és la visió i els colors no ofereix cap problema acceptar que "dir que la poma és vermella" no vol dir que "l 'illa sigui vermella" </ref>

De vegades la validesa adquireix un valor gairebé [[Metafísica|metafísic]] quan el seu contingut de veritat apunta no només al fet de ser acceptat com a [[veritat]] sinó al fonament que ho justifica com a vàlid en funció de tot el [[Ser]] en el seu conjunt com a realitat total. Així, per exemple, l'acceptació com a veritat de l'existència de l'ànima humana apunta al sentit d'una vida fonamentada en una vida més enllà de la mort.<ref> Per això les creences religioses d'una comunitat es prenen fàcilment com veritats vàlidament acceptades científicament; confonent el pla de l'acceptació dins d'una comunitat religiosa amb una veritat lògica o científicament vàlida </ref>

La Lògica tracta de fonamentar les [[Inferència|inferències]] vàlides sense coneixement material. Sol definir per això com la ciència que estudia les formes vàlides d'inferència, o bé, subratllant un sentit d'utilitat, la ciència que estudia les les formes vàlides de [[raonament]].

* Exemple de raonament lògicament invàlid, que pot ser veritable en el seu contingut material.

Es diu que un [[raonament]] és lògicament vàlid quan té la forma d'una llei lògica, la qual cosa equival a dir que la relació entre les premisses i la conclusió és [[Tautologia (lògica) |tautològica]].

que rep el nom de d'esquema de [[inferència]], on es dóna el cas que el valor de veritat lògica del antecedent V, com a producte (conjunció) de totes les premisses, implica que la conclusió també té valor de veritat lògica V.

Per si les premisses són vertaderes en sentit epistemològic, llavors la conclusió també ho és, en sentit epistemològic. El que permet considerar Z com a veritat pròpia, independent i deslligada, és a dir una [[conclusió]] obtinguda a partir de les veritats afirmades en les premisses com veritables.<ref> Aplicant la regla de separació. Vegeu [[Càlcul lògic]] </ref>

Pel que definim la validesa com: No pot ser el cas que sent les premisses vertaderes la conclusió sigui falsa. Línia 1 de la taula, és el cas de la [[Tautologia (lògica)]]. La línia 2 de la taula demostraria que l'argument no és vàlid. Les altres línies no fan al cas per anar en contra del supòsit de la veritat del producte de les premisses, el que constituiria un argument [[Consistència|inconsistent]], ja que no es donaria el cas que totes les premisses fossin vertaderes a la vegada. Aquest és l'argument que, a sensu contrari, s'usaes fa servir per a la prova de validesa que veurem més endavant, és a dir que no és possible que si la conclusió és falsa, puguin ser totes les premisses alhora veritables, que és el que passa a la línia 2.

| editorial = Ariel Filosofia

| editorial = Alianza Editorial

| editorial = Tecnos

| editorial = Fondo de Cultura Económica

| editorial = Continental

|autor = [[Alfredo Deano|Dean, A.]] |títol = Introducció a la lògica formal

| editorial = Alianza Editorial

{{ORDENA:Validesa Logica}} <!--ORDENA generat per bot-->