Bitlis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I, segle XIX → {{segle|XIX}}, segle X → {{segle|X}} AWB
m Corregit: -en que fou +en què fou
Línia 21:
No se sap qui la va fundar però la llegenda diu que fou un capità d'[[Alexandre el Gran]] de nom Lis, que tenia l'encàrrec de construir una fortalesa que no es pogués conquerir. Una vegada construir Lis va negar l'accés a Alexandre que la va assetjar i no la va poder conquerir. Lis llavors va explicar al rei que havia actuat així per demostrar que havia complert les ordes i fou perdonat i la vila va rebre el seu nom.
 
Fou un lloc important a la història d'Armènia dins de l'[[Altzniq]] o [[Arzanene]] i el [[Taron]]. Mush fou conquerida pels àrabs el [[641]] però no se sap si Bidlis també fou conquerida aquell any. Els historiadors àrabs parlen d'Iyad ibn Ghanm, governador del califa Umar a la Djazira, que va sotmetre Arzan, va anar a Bidlis i després a [[Akhlat]] on el patriarca va acceptar un tractat de pau, i llavors el patriarca de Bidlis el va seguir i va fer també un tractat. Però el domini àrab no fou durador i la ciutat va tornar als bizantins. En temps de [[Muawiya I]] (661-680) fou sotmesa altre cop, però es va perdre a la seva mort, fins al temps d'[[Abd al-Malik ben Marwan]] (685–705) en quequè fou dominada altre cop i inclosa a la província de Djazira. Era possessió feudal dels [[Mamikonian]] però vers el [[750]] els Bagratuni ja havien desposseït a aquestos del [[Bznuniq]] (amb Khelat o Akhlat) i del [[Taron]] (amb Mush i Bidlis). Despoblada la regió fou repoblada pel vali Musa ben Zorara fundador de la dinastia d'emirs d'[[Emirat d'Arzen|Arzen]] (Arzan o [[Arzanene]], armeni Altzniq)
 
Sota els abbàssides va pertànyer a les dinasties dels emirs d'Arzen (813-898) que van estar vinculats a la dinastia armènia per enllaços matrimonials i sovint per vassallatge; a les lluites que van esclatar vers el [[813]] per la successió del Califat, el capitost local, Musa ben Zorara es va constituir en una força autònoma amb el títol d'emir, però generalment va guardar fidelitat al ostikan d'Armènia, si bé en alguns moments fou independent durant els períodes turbulents. D'un passatge poc clar d'un historiador podria deduir-se que Musa estava casat amb una filla o neta d'[[Ashot I Msaker]], príncep d'Armènia. Vers el [[867]] [[Ashot I el gran]], gran príncep d'Armènia es va apoderar de part de l'Arzanene (emirat d'Arzen) en direcció al [[Tigris]] i l'any següent fou el príncep de [[Mardastan]] el que va ocupar la part oriental a l'emir Abul Makhra ben Musa ben Zorara. Fou després possessió dels emirs [[dinastia qaisita|qaisites]] de [[Emirat de Manazkert|Malazgerd]].