Història de la Unió Soviètica (1985-1991): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: simultàniament en que mitjançant > simultàniament que mitjançant
Línia 14:
[[Fitxer:Reagan and Gorbachev signing.jpg|300px|thumb|left|[[Mikhaïl Gorbatxov]] i [[Ronald Reagan]] signen el Tractat d'Eliminació de Forces Nuclears Intermèdies (NIF) al 1987]]La Llei sobre Cooperatives, decretada al maig de 1988 va ser potser la reforma econòmica més radical durant la primera part de l'era Gorbatxov. Per primera vegada des de la [[Nova Política Econòmica]] de [[Lenin]], la llei permetia la [[propietat privada]] de negocis als serveis, la indústria i sectors del comerç exterior. Tot i que inicialment imposava alts impostos i restriccions a la feina, posteriorment va ser revisada a fi de desalentar les activitats del sector privat. Sota aquesta nova perspectiva, els restaurants, les botigues i les fàbriques cooperatives privades van anar convertint-se en una part de l'escena soviètica.
 
Una conferència convocada el 1987 per l'economista soviètic [[Leonid Abalkin]], conseller de Gorbatxov, va concloure afirmant que "''les transformacions profundes en la direcció de l'economia no poden ser realitzades sense els corresponents canvis en el sistema polític''".<ref>Voprosy Ekonomiki (Moscú), núm. 2 (1988), p. 79. </ref> És per tant possible que l'objectiu principal de Gorbatxov amb la seva política de la ''glasnost'' no fos sinó per pressionar als conservadors que s'oposaven a les seves polítiques de reestructuració econòmica, confiant simultàniament en que mitjançant l'obertura, el debat i la participació, el poble soviètic en conjunt recolzés les seves iniciatives reformistes.
 
La ''glasnost'' derivà en unes majors [[llibertat d'expressió|lliberats d'expressió]] i de [[llibertat de premsa|premsa]], molt menys controlades per l'Estat. Milers de [[presoner polític|presoners polítics]] i [[dissident]]s van ser alliberats. La ciència soviètica va poder començar a investigar i publicar lliurement sobre molts temes que havien estat prohibits, arribant-se fins i tot a realitzar-se enquestes públiques d'opinió. Es fundà el Centre de la Unió per a la Investigació de l'Opinió Pública (VCIOM), la més destacada de les organitzacions de votació fundades en aquest període. Els arxius estatals es convertiren en més accessibles, i algunes estadístiques en temes sensibles com la disparitat d'ingressos, delictes, suïcidis, avortaments i mortaldat infantil, que havien estat guardats en secret, veieren la llum. El primer centre per a estudis d'aquest tipus va ser obert dins del recent format Institut per a l'Estudi Socio-Econòmic de la Població Humana.