Oberto, Conte di San Bonifacio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: la què finalment > la que finalment |
||
Línia 29:
Verdi arriba a [[Milà]] el maig de 1832 i en no ser admès al [[Conservatori de Milà|Conservatori]] es converteix en alumne de [[Vincenzo Lavigna]], que des de 1809 ocupava el càrrec de ''maestro al cembalo'' del teatre de [[La Scala]].<ref>[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 29, pàg. 1187'' (ISBN 84 239-4529-4)</ref> Aquest li va presentar, al començament de 1834, [[Pietro Massini]], director de l'Orquestra Filharmònica de Milà. En la tardor d'aquest any, Verdi torna a Busseto, però per Nadal està novament a Milà i reprèn el contacte amb Massini. Ja en l'etapa anterior havien comentat els dos músics la possibilitat d'escriure una òpera. De fet, Massini havia entaulat contacte amb el comte [[Ottavio Tasca]] perquè li escrivís un llibret, llibret promès però mai realitzat. L'absència d'un text impossibilitava l'escriptura d'una òpera i Massini va presentar Verdi a un escriptor que col·laborava en aquesta època en la ''Gazzetta Privilegiata di Milano'' i en la ''Rivista Europea'': [[Antonio Piazza]].<ref name="ReferenceA">Verdi to Massini 1837, in Parker 1997, p. 9</ref>
La història d'''Oberto'' està indiscutiblement lligada a la primera composició d'una òpera per part de Verdi. Però si bé ''Oberto'' va ser la seva primera òpera en ser representada, en realitat va ser la segona que va compondre. Verdi, en una carta escrita a Massini el 1836 parla d'una certa òpera de nom ''Rocester'', amb text de Piazza. Verdi havia rebut l'encàrrec d'una òpera amb aquest títol, que havia de ser estrenada a [[Parma]]. Se suposa que en va concloure la partitura la primavera de 1838. En una altra escrita a Sant'Agata, el 14 de maig de 1871 i adreçada a Emilio Seletti, Verdi diu: "''Oberto di S. Bonifacio'' va ser revisat i ampliat per Solera en un llibret anomenat ''Lord Hamilton'' d'Antonio Piazza".<ref name="ReferenceA"/> Tenim doncs dos títols inicials per als llibrets de Piazza: ''Rocester'' i ''Lord Hamilton'', i ''Oberto'' és en realitat una amalgama d'aquests textos inicials, que després de la revisió de Solera acabaria portant el títol amb què es va estrenar; de manera que Verdi empraria part de la música escrita per a aquestes obres en la
== Representacions ==
| |||