Maraix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I, de A → d'A (3), es va convertir en → va esdevenir AWB
Línia 25:
| gentilicis =
| població = 412.252
| any_cens = 2010<ref>{{ref-web|url= http://rapor.tuik.gov.tr/reports/rwservlet?adnksdb2&ENVID=adnksdb2Env&report=idari_yapi_09sonrasi.RDF&p_il1=46&p_yil=2010&p_dil=2&desformat=pdf |títol=Address Based Population Registration System (ABPRS) Results | consulta=6 de gener de 2012 |obra= | editor= [[Institut Turc d'Estadística]] |data= 31-12-2010 |llengua= anglès }}</ref>
| superfície = 3.017
| altitud = 568
Línia 54:
 
== Nom ==
Anteriorment la ciutat es deia exclusivament '''Maraix''' (escrit ''Maraş'' en [[turc]]). Per decisió del [[Gran Assemblea Nacional de Turquia|Parlament de Turquia]] de [[7 d'octubre]] de [[1973]], la ciutat fou rebatejada com a '''Kahranmanmaraş'''. L'addicció de "Kahraman" ("Heroi" en turc) fou feta en commemoració de la victòria contra els francesos en la [[Batalla de Maraix]], durant la [[Guerra d'Independència Turca]]. Després de la guerra, Maraix també va rebre la [[Medalla de la Independència (Turquia)|Medalla Turca de la Independència]] per un conjunt d'accions, entre les quals destaca l'[[Incident Sütçü İmam]].
 
== Història ==
Línia 60:
En el passat era una ciutat de [[Cilícia]], al [[Taure]]. El seu nom inicial fou '''Markasi''' i fou capital del regne siri de [[Gurgum]].
 
La ciutat apareix esmentada altra vegada en temps de l'Imperi romà quan es deia Γερμανίκεια (''Germanikeia'' en [[grec]]) ''Germanicia'' en [[llatí]]) segons sembla en honor a [[Cal·lígula]]. D'acord amb un article del diari [[Cumhuriyet]], aparegut el 20 de desembre del 2010, s'haurien desenterrat les primeres ruïnes de Germanicia en el barri de Dulkadiroğulları d'aquesta ciutat.<ref>{{ref-publicació|cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |article= |url= http://en.cumhuriyet.com/|format= |llengua= | consulta= 20-12-2010|publicació= [[Cumhuriyet]] | editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= 20-12-2010 |pàgines= p.20|issn= |citació= |ref= }}</ref>
 
Fou la vila d'origen de [[Lleó III de Bizanci|Lleó III]] conegut com l'Isauri, per una confusió entre [[Germanicia]] a [[Cilícia]] i [[Germanicòpolis]] a [[Isàuria]].
Línia 68:
El [[638]] el califa va enviar des [[Menbidj]] a Khalid ben al-Walid contra la ciutat i la guarnició grega es va rendir a canvi de poder sortir lliurement, però les seves defenses van ser destruïdes. El [[650]] fou lloc de concentració per a la ''sayfa'' de Sufyan ben Awf al-Ghamidi. El califa [[Muawiya I]] la va fer reconstruir amb el nom de Maraix però després de la mort de [[Yazid I]] els bizantins la van atacar diverses vegades i va quedar despoblada.
 
[[Muhammad ibn Marwan]] va trencar el 74 de l'[[hègira]] ([[693]]/[[694]]) la treva que havia pactat Abd al-Malik i el [[694]] Maraix fou atacada pels bizantins. Abbas, fill de d'Al-Walid la va restaurar i la va repoblar. En temps de [[Marwan II]] fou assetjada pels bizantins que la van ocupar el [[746]] i fou destruïda, però l'any següent Marwan la va recuperar i la va restaurar i el castell central es va dir des de llavors al-Marwani. El [[754]] els grecs la van saquejar altra vegada. [[Al-Mansur (abbàssida)|Al-Mansur]] la va fer reconstruir a Salih ben Ali vers el [[760]], i s'hi va establir una guarnició.
 
El [[769]] els habitants de la regió (els ''Amk'' de Maraix) foren deportats a [[Ramla]] acusats d'afavorir els bizantins. El [[778]] fou assetjada per un exèrcit grec dirigit per Miquel Lacanodrakon, i fou defensada per Isa ben Ali, besoncle del califa al-Mahdi; Miquel va destruir la propera ciutat de d'Al-Hadath i va devastar la zona fronterera però no va poder ocupar Maraix. El [[799]] Harun al-Raixid va fer construir la ciutat de d'Al-Haruniyya prop de Maraix.
El [[841]] l'emir-governador de Maraix, Abu Said Muhàmmad ben Yusuf, va envair l'Àsia Menor, però fou derrotat i els grecs van ocupar Al-Hadath, Maraix i el districte de Malatya ([[Melitene]]) temporalment. El [[877]] Basili I va atacar Maraix, però no la va poder ocupar, tot i que si va saquejar les rodalies, igual que va fer a Al-Hadath.
 
Andrònic va envair el 292 de l'hègira ([[904]]-[[905]]) la regió, va derrotar les guarnicions de [[Tars (Turquia)|Tars]] i Massisa i va destruir Kurus. L'armeni Mleh (Malih) va ocupar Maraix el [[916]] i es van emportar 50.000 presoners de la ciutat i de Tars. El [[949]] Joan Kurkuas va ocupar Maraix durant la lluita contra [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] d'[[Alep]], que el [[952]] va derrotar el ''domesticos'', la va recuperar i va refer les fortificacions. El [[956]] el príncep hamdànida Abul Ashair fou fet presoner i els bizantins se'l van emportar; el seu sogre Abul Firas els va seguir fins a Maraix per intentar alliberar-lo sense èxit. L'agost del [[962]] Maraix fou ocupada per Nicèfor Focas, aquesta vegada durant més temps. Fou atacada per Bandjutakin el [[992]] que hi va fer botí i alguns presoners però sense reconquerir-la.
 
L'armeni [[Filaretos]] (Filardus al-Rumi), uns 60 anys després es va crear un petit regne a la regió nord de Síria, al capdavant d'una banda de lladres i amb l'ajut bizantí; era nascut a Xirbaz un dels poblets del districte de Maraix.
 
[[Fitxer:Kmulucami1.JPG|[[Minaret]] de la Gran Mesquita de Kahramanmaraş (Kahramanmaraş Ulu Camii), una de les moltes mesquites històriques de la ciutat|leftesquerra|thumb]]
 
El [[1097]] fou ocupada per [[Godofreu de Bouillon]] que hi va instal·lar un bisbe i fou coneguda com a Marase. El [[1110]] [[Bohemond I d'Antioquia]] que feia una expedició contra [[Malatya]], fou fet presoner a Gafina, a la regió (''Amk'') de Maraix, per l'emir Gumuixtegin ben Danixmand. Poc temps després ([[1101]]) l'emperador [[Aleix I Comnè]] va enviar el general Butumites contra Maraix; el general la va ocupar. Va refer les fortificacions i va deixar el comandament a Monastras. El comandament de la ciutat de Maraix fou confiat a l'armeni Thathul que s'havia distingit en la lluita contra Bohemond per la possessió de la ciutat. El [[1104]] la va abandonar i la va lliurar a [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenai]], senyor de Terbessel ([[Tell Bashir]]). Probablement la filla de Thathul es va casar amb Balduí, germà de Godofreu, però el [[1105]] ja estava en mans de Tancred d'Antioquia, i li fou reconeguda per tractat el [[1108]]. El governador-feudatari de la ciutat fou un armeni de nom Basil (Kogh Vasil = Basil el cap) i al morir el [[1114]] la seva vídua va fer submissió a [[Ak Sunkur al-Bursuki]] de [[Mossul]].
Línia 85:
El 546 de l'hègira ([[1151]]-[[1152]]) l'[[aiubita]] [[Nur al-Din]] d'[[Alep]] que havia capturat a Joscelí d'Edessa, es va apoderar de Maraix i de bona part del comtat (incloses Tell Bashir, [[Aintab]]. [[Duluk]], Kurus, etc.). La regió fou llavors dividida: el sultà Masud va rebre Maraix, Barzaman, Raban, Kaysum i Bahasna; l'[[ortúkida]] Kara Arslan de [[Hisn Ziyad]] va rebre Babula, Gargar, Kyakhta i Hisn Mansur; i Nur al-Din va conservar la resta. El [[1155]] Kilidj Arslan, al que el seu pare Masud havia cedit la senyoria de Maraix, va atacar un poble armeni, i els armenis, sota el comandament d'Esteve, germà del príncep Thoros, van atacar Maraix i la van incendiar ([[1156]]) i se'n van emportar la població aprofitant l'absència del sultà i de les tropes. Entre els presoners hi havia el bisbe de Maraix, Denys bar Salibi. El 1165 Thoros de l'[[Regne d'Armènia Menor|Armènia Menor]] va atacar altra vegada Maraix i la va ocupar temporalment i Nur al-Din la va arrabassar llavors a Kilidj Arslan mentre el seljúcida estava en campanya contra el danishmèndida Dhul Nun ([[14 de juny]] de [[1173]]), conquesta a la que va seguir Bahasna; sembla que les va donar al seu aliat [[Mleh]] de l'Armènia Menor. El senyor de Maraix (no és segur que fos Mleh) va atacar el districte de Raban, i [[al-Malik al-Zahir]] va aixecar un exèrcit contra ell vers [[1195]] o [[1196]] però el senyor de Maraix va implorar pietat i va reconèixer la sobirania aiubita. D'altra banda el [[1185]] l'armeni Rupen III va fer presoner [[Bohemond III d'Antioquia]] i el va obligar a cedir la regió de Djayhan a Kastun (dins el districte de Maraix).
 
[[Kaykhusraw I|Giyath al-Din Kaykhusraw I]] fill de Kilidj Arslan II va ocupar Maraix el [[1208]] en el curs d'una campanya contra Armènia Menor i en va nomenar governador a Husam al-Din Hasan, al que va succeir el seu fill Ibrahim ben Hasan, i a aquest el seu fill Nusrat al-Din. Després va seguir el seu fill Muzaffar al-Din, amb un regnat bastant llarg, seguit pel del seu germà Imad al-Din que, mancat del suport de d'Izz al-Din [[Kaykaus I]] sultà de [[soldanat seljúcida de Rüm|Rum]] i del sultà d'Egipte, va evacuar Maraix el [[1258]] i fou ocupada pels [[Regne d'Armènia Menor|armenis]]. Els mongols van aparèixer per Maraix i se'n van apoderar vers el [[1260]].
 
El [[1271]] [[Bàybars I]] va enviar des d'Alep una força militar dirigida par Baybars al-Waziri i Isa ben Muhim contra Maraix, i en va expulsar als mongols, però la ciutat va quedar en poder dels armenis. El [[1274]] es van enviar altra vegada tropes que no van poder ocupar la ciutat però van arribar a les seves portes. Les negociacions diplomàtiques entre el govern de Sis i Baybars tenien com a finalitat la cessió de Maraix i Bahasna, que Baybars reclamava, però finalment va accedir a rebre una compensació en metàl·lic. El sultà [[Al-Àixraf Khalil]] (1290-1293) va rebre Maraix, Bahasna i Tell Hamdun mitjançant tractat el [[1292]], però algun temps després Maraix i Tell Hamdun estaven altra vegada en mans dels armenis, i el [[1297]] foren ocupades per Bilban Tabakhi, ''naib'' d'Alep pel compte del sultà [[al-Mansur Lajin]]. Un tractat amb Armènia Menor del [[1298]] va establir la frontera al riu Djayhan, per tant i Hamus, Tell Hamdun, Kubara, al-Nukayr, Hadjar Shughlan, Sirfandakar i Maraix van quedar en possessió del sultà.
 
Després del [[1350]] la regió de Maraix i Bahasna fou ocupada per [[Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir]] i el seu fill [[Ghars al-Din Khalil]] fundadors de la dinastia de [[Dulkadir-oğlu]] o [[Dulkadiroğulları]], junt amb Malatya, [[Elbistan]] i [[Kharpurt]]. Un dels seus successors, l'emir [[Malik Arslan]] fou assassinat a la mesquita de Maraix el 870 de l'hègira ([[1465]]-[[1466]]). El [[1515]] el principat del [[Dhu l-Kadr]] va passar a la sobirania otomana i amb ell Maraix. L'emir [[Şahsuvaroğlu Ali Bey]] va conservar el govern en feu però a la seva mort el [[1522]] els membres de la família reberen governs a províncies europees i Dhu l-Kadr es va convertir enesdevenir una regió administrativa normal igual que la resta on regia el sistema de ''wilayats'' i ''sandjaks''.
 
=== Edat Moderna i Contemporània ===
[[Fitxer:DAVIS(1879) p145 MARASH, GIAUR DAGH MOUNTAINS IN THE DISTANCE.jpg|thumb|320px|rightdreta|Maraix - 1875]]
[[Fitxer:Trabzon Caddesi.jpg|thumb|320px|rightdreta|L'Avinguda Trabzon (Trabzon Caddesi)]]
Dhu l-Kadriyya fou un ''vilayet'' dividit en dos ''sandjaks'' i cinc ''kadas'' (Maraix, Elbistan, Kars, Samanto o Samizad i Buzok). Una nova divisió, vigent el [[1574]], va establir cinc ''sandjaks'' (Maraix, Malatya, Aintab, [[Sis (Turquia)|Sis]] i Kars) però el [[1632]] es van segregar els ''sandjaks'' de Malatya i Sis. A finals de segle però eren sis: Maraix, [[Kars]], [[Malatya]], [[Aintab]], [[Samsat]] i [[Nigde]].
 
Línia 171:
 
== Referència ==
* [[Enciclopèdia de l'Islam]], VI, 490 a 496
 
{{Districtes de Kahramanmaraş}}