Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: -titol +títol
 
[[Fitxer:Royal arms of Aragon.svg|thumb|right|200px|[[Senyal Reial|Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó]], provinents de l'emblema personal de [[Ramon Berenguer IV]]: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom, [...] Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el [[Senyal Reial]] és aquell que era del comte de Barcelona''».]]
'''Casal d'Aragó''' és la denominació històrica que adoptà el [[Casal de Barcelona|llinatge dels comtes de Barcelona]] quan esdevingueren [[reis d'Aragó]]. Si fins al [[1162]] els descendents de [[Guifré el Pilós]], el [[Casal de Barcelona]], havien tingut com a feu amb la dignitat (títol) més important el [[comtat de Barcelona]], en esdevenir reis d'Aragó i ocupar el [[Casal de Barcelona]] la [[Casa reial d'Aragó]], adoptaren com a propi el nom del seu feu amb la dignitat (títol)més important: el [[regne d'Aragó]]. A partir d'aleshores Aragó va ser el cognom del seu llinatge -[[cognom Aragó]]- i per tant, la denominació del seu casal -Casal d'Aragó-, tal com manifestà el rei en [[Pere el Cerimoniós|Pere III el Cerimoniós]]: «''regne Darago lo qual regne es titoltítol e nom nostre principal''». Tanmateix, no tenim cap mostra documental de l'ús del cognom d'Aragó fins al regnat de [[Pere II el Gran]].<ref>Armand de Fluvià ens diu a: <<El senyal dels quatre Pals és dels comtes de Barcelona, per tant català, no aragonès.>>. A: Revista de Catalunya, 96 (1995), que la primera mostra d’ús del cognom Aragó per part dels monarques catalans de la Corona d’Aragó del regnat de Pere el Gran parlant del seu germanastre castlà o castellà (vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern) del castell d’Amposta: «fratrem nostrum, fratrem Sancium de Aragonia» (Pere II es refereix al seu germà il·legítim Sanç, castellà d'Amposta).</ref>
 
== Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó ==
{{principal|Casal de Barcelona}}
Serà amb la unió d'aragonesos i catalans sota el regnat de la [[dinastia del Casal de Barcelona]] quan el [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]] assoliran les més altes cotes de poder i reputació. El [[Regne d'Aragó]], convertit en cap de la [[Corona d'Aragó]],<ref name="Ordinacions">[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es titoltítol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> obtindrà una àmplia sortida al mar i al comerç marítim; i el [[Comtat de Barcelona]] obtindrà una base territorial i de poder indiscutible. Gràcies a aquesta unió, la [[Corona d'Aragó]] aconseguirà per una banda disputar l'hegemonia política de la [[península Ibèrica]] a la [[Corona de Castella]], i per l'altre el domini de la [[mediterrània]] al [[Regne de França]] i a les [[Repúbliques Marítimes|repúbliques marítimes italianes]].
 
=== El testament d'Alfons I d'Aragó el Batallador ===
[[Fitxer:Genealogía Casa de Aragón.jpg|thumb|200px|La doble ascendència dels reis del Casal d'Aragó, a la [[Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)]]]]
[[Fitxer:Segell-catalanista-jaume-I-d'aragó.jpg|thumb|200px|[[Jaume I d'Aragó]] en un segell [[catalanista]] ([[segle XIX]]-[[segle XX|XX]])]]
L'adveniment de la casa comtal de Barcelona a la casa reial d'Aragó suposà que els comtes de Barcelona adoptaren el cognom Aragó com a propi, de manera que la Casa reial també esdevingué el Casal d'Aragó: títol i cognom eren el mateix, tal com afirmà el rei en [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós (''que signava Pere terç'') en les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]: «'''regne Darago lo qual regne es titoltítol e nom nostre principal'''».<ref>'''[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó de la manera con los reys d'Arago se faran consegrar e ells mateys se coronaran]]:'''{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es titoltítol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> L'adopció del títol del regne principal com a cognom del Casal no obstà, però, perquè el culte al llinatge, a la sang dels comtes de Barcelona<ref name="LANI">[[Stefano Maria Cingolani|Cingolani, Stefano Maria]]: [http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4 «Seguir les vestígies dels antecessors»]</ref> es mantingués tal com precisament el mateix rei en Pere IV d'Aragó recordà quan ordenà el trasllat sepulcral de les restes de: «'''l'excel·lentíssim i virtuosíssim princep i senyor Ramon Berenguer vulgarment anomenat Cap d'Estopa, antiquíssim comte de Barcelona de l'estirp de la qual Nós per la Gràcia de Déu som descendent per ordre directe'''».<ref>Sureda Jubany, Marc: [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-1201108-122609//Tmsj01de16.pdf Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona], pàg.214. {{citació2|La notícia definitiva sobre l'emplaçament del comtes a la Galilea procedeix d'unes disposicions reials de 1385: Pere III el Cerimoniós ordenava el trasllat de les restes comtals de la Galilea al temple gòtic novament enllestit atès que estava previst enderrocar el porxo (una previsió que no es va executar fins al segle XVIII) o, si més no, ateses segurament les brutes i polsoses obres que havien tingut lloc damunt mateix, al Sepulcre, entre el 1379 i el 1381:}} {{Citació2|excellentissimi et virtuosissimi principis et domini [[Ramon Berenguer II de Barcelona|Raymundi Berengarii vulgariter nuncupati Cap.de.stopa]], antiquissimi comitis Barchinone ex cuius estirpe nos per Dei graciam sumus recto ordine descendentes|[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], Cancelleria, r. 988, f. 165. }}</ref>
 
No és estrany doncs, que les gestes del '''Casal d'Aragó''' i dels reis d'Aragó de '''''l'alt linyatge''''' dels comtes de Barcelona fossin glorificades pels cronistes i militars catalans, i que ensems els testimonis directes sobre la denominació Casal d'Aragó siguin, justament, en [[català|llengua catalana]]. Així [[Bernat Desclot]] començà la seva crònica dient: «Assí comensa lo libre qu·En Bernat Desclot dictà e escriví dels grans feyts e de les conquestes que feeren sobre saraÿns e sobre altres gens '''los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona'''»;<ref>[[Crònica de Bernat Desclot]], Pròleg</ref> o el mateix [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], que al pròleg de la seva crònica assenyala que: «'''aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e dela sua beneyta Mare e del Casal d'Arago'''».<ref>[[Crònica de Ramon Muntaner]], cap. I.</ref>
1.112.184

modificacions