Moires: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo dades i referència
m Corregit: dies de que hagués > dies que hagués
Línia 2:
Les '''Moires''' (en grec antic Μοῖραι), van ser, en [[mitologia grega]], divinitats, [[fill]]es de [[Nix]], la Nit, segons [[Hesíode]], i per tant pertanyien a la primera generació divina. Encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa [[fill]]es de [[Zeus]] i de [[Temis]], i per tant germanes de les [[Hores]], i una altra d'[[Ananké]]. Igualment se troben citades al costat de [[Tique]] (la Sort, la Fortuna), que representa una idea semblant.
 
Són les deesses del [[destí]] de cada persona i de la sort que li correspon en aquest món. Eren imaginades com tres germanes, tres ancianes filadores, anomenades [[Cloto]], [[Làquesis]] i [[Àtropos]], que trenen els fils de les vides humanes i després els tallen. A la tradició grega, s'apareixien a l'infant al cap de tres dies de que hagués nascut, per fixar el seu destí. Són inflexibles amb el que es teixeix de cada persona, ja que encarnen una llei que ni els mateixos déus poden desobeir sense posar en perill l'ordre de l'univers. Fins i tot Zeus ha de seguir els seus designis, i impedeixen que tal deu o tal altre puguin afavorir els seus protegits.
 
Sovint són representades com les teixidores del fil de la vida; és a dir, Cloto, la germana petita i la que presencia els naixements, diríem que en el moment que neix una persona comença a teixir el fil de la vida d'aquesta. Llavors Làquesis, l'encarregada de decidir la durada de la vida de l'individu, teixeix el fil fins als anys que vol que visqui l'home o la dona. I finalment, Àtropos, la germana gran, talla el fil de la vida amb les seves tisores d'or.