Menorca sota domini britànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: El propi [[James > El mateix [[James |
|||
Línia 15:
=== L'interès britànic per Menorca i el Tractat d'Utrecht de 1713 ===
[[Fitxer:James_Stanhope,_1st_Earl_Stanhope_by_Sir_Godfrey_Kneller,_Bt.jpg|thumb|[[James Stanhope]], conqueridor de Menorca i autor de la proposta d'annexió a la [[Regne de Gran Bretanya|Corona britànica]].]]
El
[[Fitxer:Maó.jpg|thumb|250px|left|Vista de Maó i del seu [[port de Maó|port natural]], en l'actualitat]]
La resposta negativa no es va fer esperar. El secretari de Despatx Universal, [[Ramon de Vilana-Perles]], entre altres coses li va recordar a Stanhope el «''solemne jurament''» que havia fet Carles III l'Arxiduc «''a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de València|València]] de no desmembrar per qualsevol motiu o pretext de la [[Corona d'Aragó]] les Illes Balears, doncs quan el vincle del jurament anés disoluble, necessitaria sempre del consentiment dels Regnes''». Encara que es va arribar a redactar un document de venda de Menorca a la reina [[Anna d'Anglaterra]] per valor de 200.000 doblons que era la xifra del deute que suposadament tenia l'Arxiduc amb la Gran Bretanya, Stanhope no va acceptar els requisits que figuraven en ell que eren gairebé impossibles de complir —com conservar la religió catòlica «sense novetat, ni alteració», o que els ministres fossin catòlics, naturals de l'illa o dels regnes d'Aragó— i va retirar de Barcelona un regiment anglès que estava a punt d'entrar en combat, la qual cosa va merèixer la reprimenda del rei Carles III. Tampoc els holandesos recolzaven la pretensió britànica.
|