Edifici històric de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions

Entès com a edifici d'estil neoromànic, l'edifici és l'exemple paradigmàtic de l'arquitectura del [[segle XIX]], segle de recerca d'una identitat cultural nacional i pròpia del moment. És important doncs, conèixer el context i alhora també la teoria arquitectònica de Rogent, la qual és, com han dit alguns autors, més important i més transcendental que la pròpiamateixa obra de l'arquitecte. Els aspectes més importants de la teoria de Rogent, a l'hora d'abordar l'estudi d'aquest edifici, són el constant rebuig de la formació classicitzant que va rebre a l'[[Escola de Llotja de Barcelona]], la influència de l'obra de [[Francesco Milizia]] i la seva relació amb el grup de [[Natzarenisme|Natzarens]] catalans.<ref>[[#rogent|Elies Rogent i la Universitat]], pàg. 124</ref> L'obra de Milizia; Principii d'Architectura Civile, recull el pensament més avançat del [[segle XVIII]], que denuncia la pràctica classicista en l'arquitectura, eleva l'[[arquitectura gòtica]] com a alternativa al desfasat [[classicisme]], i elabora tota una teoria sobre l'adequació organitzativa de l'espai a l'ús al que són destinats els edificis. Aquest últim punt que tracta Milizia és el que podem veure tractat per Rogent a l'edifici de la Universitat.