Muş: diferència entre les revisions

'''Muş''' o '''Mush''' (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de [[Turquia]], capital de la [[província de Muş]] i del districte de Muş. La població del municipi s'estimava el 2009 en 72.774 habitants. Es troba als contraforts de la vall del [[Murad Su]], plana fèrtil on es cultiva el blat, el tabac i la vinya. La província turca de Mush o Muş té 8.023  km² i una població de gairebé 500.000 habitants.

EsSe suposa que hi va haver una fortalesa en temps del regne d'[[Urartu]]. La població va sorgir a l'entorn de la fortalesa no llunyana al riu Mel, afluent del [[Murad Su]], fortalesa de la qual la fundació la tradició l'atribueix a Mushel [[Mamikonian]] ancestre d'aquesta poderosa família, el {{segle |IV}}. Fou capital de la regió de [[Taron]] abans de l'època pre-islàmica, regió esmentada com a Tarun pels àrab, nom que ade vegades es va donar a la mateixa població.

Del 825 al 851 fou residència del [[bagràtida]] Bagrat que el 851 fou portat per la força a [[Bagdad]]. El governador d'Armènia [[Yusuf ben Abu Said ben Marwazi]] (o Yusuf ibn Abu Said al-Marwani) fou assassinat a Mush el març del [[852]] per la població revoltada contra els alts impostos. Fou part del regne bagràtida armeni vassall del califat. Vers el 964 estava en mans d'un aventurer musulmà època en què [[al-Mukaddasi]] l'esmenta per primer cop amb el nom de Mush. Vers el [[985]] fou saquejada per l'emir kurd de [[Diyar Bakr]], [[Mayyafariquin]], [[Nisibe]], [[Ardjesh]] i [[Akhlat|Khelat]], el [[marwànida]] Badh (Abu Abdallah al-Husain ben Daustak al-Tsharbukhti).

Després va dependre dels [[seljúcides]] i del [[Shah-i Armin]] d'[[Akhlat]] que va disputar la regió amb els [[ortúquides]]. El [[1207]] fou assetjada per l'aiubita Nadjm al-Din. El 1228 se'n va apoderar el [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]], però poc després va lliurar batalla a la plana de Mush contra el príncep seljúcida d'[[Erzurum]] i fou derrotat. Després van venir els mongols i al {{segle |XIV}} estava en ruïnes. [[Tamerlà]] la va ocupar el 1386. Va pertànyer als [[aq qoyunlu]] que la van conservar en general fins al [[1473]] i després l'autoritat va passar a petits caps kurds locals que es van sotmetre a l'Imperi Otomà sent considerat els prínceps com a ''sanjakbegis'', i depenent ade vegades del de [[Bidlis]] i altres del de [[Van]]. A l'inici del {{segle |XIX}} governava el ''mirmiran'' kurd Emin Pasha deposat pels otomans el 1828/1829.

El 1878 va esdevenir seu d'un [[sandjak]] del wilayat de Bidlis o Bitlis, segregat d'Erzurum. En aquest temps tenia 5000 habitants la meitat armenis i la meitat musulmans de majoria kurda. Hi havia esglésies cristianes armènies i catòliques. Al final del {{segle |XIX}} va començar l'activitat revolucionària del [[Dashnak]] (1894). Durant deu anys bandes armènies manades pel cap guerriller Andranik foren actives a la zona. Les represàlies otomanes van portar a les matances del 1915 als districtes de Mush, Bidlis i [[Sasun]] per tropes turques i irregulars kurds. A lL'estiu de 1916 l'exèrcit rus va envair el nord-est d'[[Anatòlia]] fins a Mush, que els otomans van recuperar el 1917 (II Exèrcit manat per Mustafà Kemal, el futur [[Ataturk]]) i els russos es van retirar de la regió quan es va signar el [[tractat de Brest-Litovsk]] de març de 1918. La República Armènia aspirava a aquestos territoris que el [[tractat de Sevres]] i el laude arbitral del president americà Wilson li va concedir però quan ja estava en mans dels turc nacionalistes i la república Armènia quedava reduïda a territoris al [[Caucas]] i queia en mans dels soviètics.

* Història i descripció del monestir armeni en runes de Muş a [http://www.virtualani.org/arakelots/index.htm Arakelots], situat a 8  km a l'est de la ciutat