Banu l-Azaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Ceuta; Afegida Categoria:Història de Ceuta usant HotCat |
m Corregit: molt després proclamava > molt de temps després proclamava |
||
Línia 5:
A la mort del sultà [[Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf]] el novembre de 1310 el seu successor [[Abu-Saïd Uthman (II)]] ibn Yaqub va autoritzar als Banu l-Azaf a retornar al poder nomenant governador a Abu Zakariyyà Yahya ibn Ani-Tàlib Abd Al·lah. El 1314 el fill del sultà, Abu Ali, es va revoltar (novembre) i va obtenir per un temps el suport de quasi tot el regne, però fou derrotat; en resposta el 1315 Abu Zakariyya Yahya ibn Abi-Tàlib Abd Al·lah fou cridat a Fes i un altre Abu Zakkariyya Hayyan fou nomenat governador de Ceuta.
Va poder retornar el mateix any o a l'any següent però va haver de deixar al seu fill Muhàmmad com a ostatge. No va ser això obstacle perquè el sultà marínida era un home pietós que difícilment prendria accions contra l'ostatge. No molt de temps després proclamava (1317) l'autonomia formant un govern local amb ell mateix i un consell de notables i va cridar com a cap militar al pretendent marínida Abu l-Haqq ibn Uthman (II) que estava refugiat a Granada. Quan l'exèrcit marínida es va presentar a Ceuta, Yahya va oferir sotmetre's a canvi del seu fill, i el sultà va acceptar i va fer portar a Muhàmmad al seu campament però allí, en un audaç cop de mà, un grup de soldats de Ceuta el van rescatar. Això el va deixar independent, perquè els marínides no podien conquerir la ciutat sense marina; però l'abril de 1319 va optar per sotmetre's i va pagar els tributs corresponents; el sultà el va confirmar com a governador de Ceuta.
Segons una font va morir el 1319, una altra dona el 1320/1322 i una tercera diu que era viu a Fes el 1322/1323. El cert és que el 1319 va succeir el seu fill que en algun moment es devia declarar autònom. El 1327/1328 les forces del sultà es van presentar a Ceuta; la resistència de Muhàmmad fou molt mal dirigida. Un cosí seu, Muhàmmad ibn Ali es va revoltar al front dels partidaris de sotmetre's (entre els quals cap notable) i va agafar el poder entregant als principals azàfides i sotmetent la ciutat als marínides que van annexionar Ceuta. El emir Muhàmmad fou exiliat a Granada el 1328 i més tard a Fes on va morir el 1366. Fou el darrer azàfida.
| |||