Comores: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: reprimir un temptativa > reprimir una temptativa
Línia 69:
El [[9 de maig]] de [[1946]] adquiriren autonomia administrativa; l'[[11 de desembre]] de [[1958]], aprovada la nova Constitució francesa, optaren per convertir-se en territori d'ultramar, i del [[22 de desembre]] de [[1961]] al [[22 de desembre]] de [[1974]] gaudiren d'una plena autonomia interna.
 
En aquesta data del 1974 un referèndum popular es pronuncià per la independència total, decisió que adoptà oficialment la Cambra de Diputats del país el 6 de juliol de [[1975]], anomenant president a Ahmed Abdallah. Però aquest fou enderrocat el 4 d'agost, en un cop d'estat pro francès. Dos dies després, es creà el Consell Revolucionari Nacional, que assumí provisionalment els poders, els quals, posteriorment, foren transferits al Consell Executiu Nacional, presidit pel príncep Said Muhammad Jafar. El 2 de gener de [[1976]] el ministre de defensa, Alí Soilih, considerat d'esquerres, assumí la presidència, en la que romangué fins al mes de maig de [[1978]], data en què fou substituït per un directori militar. L'1 d'octubre s'aprovà una nova Constitució de tipus federal i el 22 del mateix mes l'expresident Ahmed Abdallah fou elegit novament president amb amples poders. El [[1979]] l'Assemblea Federal establí un règim de partit únic i el [[1982]] el president Abdallah dissolgué el Consell de Ministres i l'Assemblea. El 30 de novembre de [[1984]] Ahmed Abdallah fou reelegit president per un nou període de sis anys. El 3 de març de [[1985]] forces lleials al president pogueren reprimir ununa temptativa de cop d'[[Estat]].
 
Les eleccions legislatives de març de [[1987]] demostraren una vegada més l'absència de llibertats democràtiques a l'arxipèlag. L'únic partit legal, Unió pel Progrés de les Comores (UPC), assolí la totalitat dels 42 escons de l'Assemblea Federal de les Comores. Malgrat tot, el poder polític del president Ahmad Abdallah depenia cada cop més, de la seva guàrdia personal, dirigida pel mercenari d'origen francès Bob Denard, el qual venia desenvolupant un paper fonamental en els afers d'Estat des del moment de la independència de les illes Comores, el 1975. De fet, l'arxipèlag s'havia transformat en un protectorat de la República Sud-africana, país que finançava la permanència de la guàrdia presidencial a canvi de la utilització de llurs infraestructures ''(port i aeroport)'', tant en favor de les línies aèries sud-africanes com per proporcionar ajuda militar a la guerrilla moçambiquesa del RENAMO.