Gal·la Placídia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.1.87.228 (discussió) a l'última versió de Sorenike
m Corregit: El music català > El músic català
Línia 23:
El novembre del 450 Gal·la morí a Roma, de mort natural. Durant tota la seva vida va ser una cristiana devota, i en els seus darrers anys va fer construir dues basíliques a [[Ravenna]]: la de [[Sant Joan Baptista]] i la de la [[Veracreu|Santa Creu]]. De la segona només romanen algunes restes i l'oratori anex de [[Sant Llorenç màrtir|Sant Llorenç]], conegut com a [[mausoleu de Gal·la Placídia]], que el [[1996]] fou inscrit com a [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]; aquí és on reposen les seves restes, junt amb les del seu germà Honori i les del seu espòs Constanci III. A Roma finalitzà la basílica de [[Sant Joan del Laterà]].
 
[[Àngel Guimerà]] la va fer protagonista d'un dels seus èxits primerencs, la tragèdia ''[[Gal·la Placídia (Àngel Guimerà)|Gal·la Placídia]]'' (1879). El musicmúsic català [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]] adaptà aquesta obra en la seva òpera ''Gal·la Placídia'' ([[1913]]).
{{Projectes germans}}