Al-Bassassirí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: de u → d'u AWB |
m Corregit: cap al [[Azerbaidjan > cap a l'[[Azerbaidjan |
||
Línia 9:
Tughril Beg va ordenar a Dubays trencar amb al-Basasiri i aquest va haver de marxar a [[Rahba]], al [[Eufrates]] i va demanar al califa fatimita de poder anar al [[Caire]], però el visir fatimita al-Yazuri li va refusar l'asil; no obstant el califa fatimita es va mostrar d'acord en enviar tropes contra Tughril per impedir la conquesta per aquest de Síria i després Egipte, el va nomenar governador de Rahba i li va enviar diners, robes, cavalls, i armament, que li va portar el delegat fatimita al-Muayyad fi l-Din al-Shirazi, plenipotenciari a la regió de l'Eufrates.
La propaganda fatimita (1056-1057) va decantar al seu costat alguns amirs, afavorida també per l'hostilitat de la població a les forces ghuzz seljúcides. En diversos llocs del Iraq, com Wasit, es va llegir la ''khutba'' en nom del califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] (1035–1094). El mazyàdida Dubays es va revoltar contra Tughril i va tornar a l'aliança amb al-Basasiri. Aquest va tenir també el suport dels àrabs nòmades i el dels turcs de Bagdad, espoliats per Tughril. Al-Basasiri amb forces pròpies i de Dubays va anar a la regió de [[Sindjar]] on va derrotar greument als seljúcides dirigits per Kutlumush, cosí de Tughril, que va haver de fugir cap
Tughril va abandonar Bagdad el [[19 de gener]] de [[1057]], va rebre reforços des de Pèrsia, i va avançar cap a Mossul, que va conquerir; després va seguir cap a [[Nisibis]]. Dubays i Kuraysh van tornar al seu partit i al-Basasiri va retornar a Rahba amb els turcs de Bagdad i un grup d'ukàylides. Quan va arribar el seljúcida [[Ibrahim Inal]], germà de Tughril, que odiava als àrabs, Kuraysh va renovar la seva aliança amb al-Basasiri, i Dubays va fer el mateix i va retornar a Djamian ([[al-Hilla]]). Tughril va prendre venjança a Sindjar per la derrota patida pels seus i va deixar a Inal a Mossul, retornant a Bagdad on fou rebut pel califa que li va donar el títol de rei d'Occident i d'Orient ([[24 de gener]] de [[1058]]).
| |||