Luci Cecili Metel Dalmàtic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegint referències |
m Correcció: espai que falta |
||
Línia 1:
'''Luci Cecili Metel Dalmàtic''' ({{lang-la|Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus}}) fou un [[magistrat romà]], fill de [[Luci Cecili Metel Calb]].<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·lels: ''Marius''" IV,4</ref> '''Dalmàtic''', tot i que també apareix com a '''Delmàtic''' foren noms o títols presos per aquest personatge, deriva de [[Dalmàcia]] (''Dalmatia'').
==Càrrecs==
Fou [[cònsol romà|cònsol]] el {{aC|119}} junt amb [[Luci Aureli Cotta II|Luci Aureli Cotta]] i per obtenir un triomf va declarar la guerra als [[dàlmates]] que no havien fet res. Els dàlmates no van oposar cap resistència i després de passar l'hivern a [[Salona (Dalmàcia)|Salona]], la capital dàlmata, va retornar a Roma i va demanar i obtenir els honors del [[triomf]] i el títol de Dalmàtic. Amb el botí d'aquesta "pseudo-guerra" va restaurar el [[temple de Càstor i Pòl·lux]].<ref>[[Ciceró]] "Pro Scauro" 46; "In Verrem" I.154</ref><ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Pompeu" 2</ref> També va fer construir un temple dedicat a Ops.<ref>[[Plini el Vell]] "Naturalis Historia", 11</ref>
El {{aC|115}} fou [[censor]] amb [[Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC)|Gneu Domici Aenobarb]] i en unió del seu col·lega va expulsar 32 membres el [[Senat romà|senat]] entre els quals [[Gai Licini Geta]] que més tard fou censor. Fou també [[Pontífex Màxim]] i la seva decisió per la qüestió de les [[vestal]]s el va fer bastant impopular. El {{aC|114}} havia de jutjar la conducta de tres joves vestals, acusades d'haver perdut la virginitat i de tenir ombrosos amants. Luci Cecili va prendre una decisió incoherent condemnant a mort una sola de les vestals (anomenada [[Licínia (vestal)|Licínia]]) i exculpant les altres. La indignació popular fou tan gran que l'any següent es va tornar a jutjar el cas per [[Luci Cassi Longí Ravil·la]], qui va condemnar les altres dues a mort.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XXVI,87</ref>
| |||