Èlide: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: temps del emperador [[Julià > temps de l'emperador [[Julià |
correccions |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Elide.png|thumb|Èlide.]]
{{FR|data=març de 2016}}
'''Èlide''' fou un
El primer déu adorat pels elians fou Apol·lo Opsòfag. Per posseir el temple del Zeus olímpic a la riba del riu Alfeios, el territori era sagrat i inviolable. Cada quatre anys, se celebrava el seu festival que portava al país nombrosos visitants.
==Elements de la geografia ==
;Caps principals
*Araxus
*Kelonatas
*Ikthys (avui Katákolo)
;Golfs
*Cyllene (al nord)
*Kelonaticos
*Cyparission
;Rius
*[[Alfeios]] o Alpheios
*[[Peneios]] que neix al mont Erymantis
*Ladon, afluent de l'anterior (avui Gastúni)
== Ciutats
La relació de ciutats es pot consultar a cadascun dels tres districtes: [[Èlide buida]], [[Pisatis]], i [[Trifília]].
== Història ==
Els antics habitants foren anomenats ''caucons''. Es troben alguns rastres d'influència fenícia a la ciutat d'Elis (culte a [[Afrodita|Afrodita Urània]]). Els següents habitants foren els epeis (''epeioi''), que estaven emparentats amb els etolis. Els primers pobladors grecs
Eleios va tenir com a successor el seu [[fill]] [[Augias]] -[[pare]] de [[Fileu]]-, que va fer la guerra a [[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]]. Després, el regne es va dividir en quatre estats. El epeis van anar a la guerra de Troia amb 40 vaixells dels quatre estats, dels quals un era governat per Polixenos el nét d'Augeias. [[Homer]] esmenta els epeis i els pylians com a pobles de la costa de l'oest del Peloponès que anaren a la guerra de Troia. Polixenos fou l'únic dels quatre reis que va retornar de la guerra. En temps del seu nét, es va produir la invasió dels doris i l'Èlide fou donada al cap Oxilos i els seus etolis per pagar la seva participació en la conquesta.
Però etolis i epeis es van fusionar ràpidament i es va originar el poble dels elians. Un altre estat (Pisatis), poblat pels epeis, tenia per capital Pisa, antiga residència d'Oenomaos i [[
El festival de Zeus a [[Olímpia]], el feien els habitants de Pisatis, a la vora de la ciutat d'Olímpia. La conquesta de [[Pisa (Èlide)|Pisa]] pels elians va suposar que el control del festival quedés encarregat als elians i els habitants de l'Èlide eren els [[agonotetes]] dels jocs olímpics. Els pisatans van voler recuperar la direcció del festival i en la VIII olimpíada, el [[747 aC]], van obtenir-ne la presidència amb l'ajut de Pheidon, tirà d'Argos, que participava en el festival. Però derrotat Pheidon pels espartans, els elians van recuperar la presidència del festival.
Durant la segona guerra messènica, els pisatans i els trifils es van revoltar i van ajudar els messènics mentre els elians ajudaven Esparta. Els pisatans eren manats pel seu rei Pantaleó, que va ocupar Olímpia durant la XXXIV olimpíada el [[644 aC]] i van celebrar els jocs amb exclusió dels elians. Però la derrota dels messènics va suposar també la dels pisatans.
Linha 41 ⟶ 42:
Quan Esparta va imposar l'hegemonia sobre [[Atenes]], Esparta es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributàries degudes a Esparta. Com que no ho van atendre, el rei Agis va envair el país el [[402 aC]] i la guerra va durar tres anys, a finals dels quals Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutats de [[Trifília]] i Lasion (reclamada pels arcadis) i algunes ciutats del districte muntanyós d'[[Acrorèia]]. El port de Cyllene fou lliurat a Esparta. El festival olímpic fou reclamat pels pisatans però, com que ara només eren una quants llogarets sense cap ciutat, la seva petició fou rebutjada i Elis va conservar-ne la presidència (400 aC).
Després de la Batalla de [[Leuctres]] i la destrucció del poder espartà ([[371 aC]]), Elis va voler recuperar el domini de l'antiga Èlide, incloent-hi Trifília, però aquesta regió fou admesa en la confederació arcàdia ([[368 aC]]) que havia creat [[Epaminondes]] i estava tutelada per [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. També hi foren admeses les ciutats de l'Acrorèia. Èlide es va aliar llavors a Esparta contra [[Arcàdia]] i, el [[366 aC]], va començar la guerra contra Arcàdia. Els elians van ocupar Làsion i les altres ciutats d'Acrorèia, però els arcadis van contraatacar i les van recuperar i van establir una fortalesa amb guarnició al turó de Croníon, a Olímpia, i marxaren tot seguit cap a Elis, que no estava fortificada, i era al seu abast. El partit democràtic es va revoltar i va enderrocar l'oligarquia, però foren derrotats finalment i van fugir de la ciutat i es van ajuntar amb els arcadis, gràcies als quals van ocupar
El [[364 aC]], es va celebrar la CIV Olimpíada. Els arcadis,
Uns anys després, Èlide es va sotmetre voluntàriament a l'aliança macedònia, però amb la condició de no lluitar contra Atenes i Tebes. No foren presents a [[Queronea]]. Van restar en l'aliança fins a la mort d'[[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]], el [[323 aC]].
Linha 55 ⟶ 56:
En temps de l'emperador [[Julià l'Apòstata]], Elis fou exonerada de tributs per acollir els jocs olímpics, en un intent de reviure les manifestacions del paganisme. El festival fou abolit el [[394]] per Teodosi. El [[396]], el país fou devastat pel visigot [[Alaric I]].
Va romandre en poder de
Vers el [[1208]], els cavallers francs de [[Patres]] van sortir vers la vall del Peneios. [[Guillem de Champlitte]] va establir la seva residència a Andrabida, un districte fèrtil a la riba dreta del Peneios. [[
Va passar, com la resta del Peloponès, als [[República de Venècia|venecians]] i formà el districte de Belvedere (Morea occidental), nom que corresponia a la ciutadella d'Elis.
Amb els otomans el país es va despoblar.
| |||