Siríac: diferència entre les revisions

|escriptura= [[Alfabet siríac]]

El '''siríac''' (<span dir="rtl">ܣܘܪܝܝܐ</span> ''suryāyā'') és un [[Macrollengua|conjunt de dialectes]] de l'[[arameu]], una [[Llengües semítiques|llengua semítica]] parlada a l'[[Orient Mitjà]]; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del [[Creixent Fèrtil]].<ref>{{ref-web|url= http://books.google.com/books?id=bJLjAKH7-rIC&pg=PR25&dq|títol=Dialect, Culture, and Society in Eastern Arabia: Glossary|obra=Clive Holes|any=2001|pàgines=XXIV-XXVI}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://books.google.com/books?id=mrmJAgAAQBAJ&pg=PA185&lpg=PA185&dq|títol=The Mediterranean World in Late Antiquity|obra=Averil Cameron|any=1993|pàgines=185}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://books.google.com/books?id=tsZdAgAAQBAJ&pg=PT253&dq|títol=Tradition and Modernity in Arabic Language And Literature|obra=J R Smart, J. R. Smart|any=2013}}</ref>

L'arameu ha existit almenys des del [[segle XII aC]] i ha evolucionat amb el pas de tots aquests segles; mentre que el siríac va fer la seva aparició durant el [[període hel·lenístic]] i no va tenir una escriptura pròpia, al voltant del [[segle I dC]],<ref>{{ref-web|url= http://www.ancientscripts.com/syriac.html|títol= Ancient Scripts: Syriac| consulta=8 de gener de 2011||cognom=Lo|nom=Lawrence|llengua= anglès}}</ref> es va crear l'[[alfabet siríac|escriptura siríaca]], la qual prové de l'[[alfabet arameu]].

El siríac clàssic va arribar a ser la principal llengua literària de l'Orient Mitjà des del [[segle IV]] dC i fins al [[segle VIII]] dC,<ref>{{ref-llibre|cognom= Beyer|nom= Klaus|any= 1986|títol= The Aramaic language: its distribution and subdivisions|título-trad = El idioma arameo: su distribución y subdivisiones|pàgina= 44|altres= trad. John F. Healey|lugar = Gotinga| editorial = Vandenhoeck und Ruprecht|llengua=anglès|isbn = 3-525-53573-2}}</ref> així com un vehicle de transmissió cultural i religiosa del cristianisme ortodox siríac, difonent-se a través d'[[Àsia]] fins a llocs tan llunyans com les costes malabars de l'[[Índia]] i l'orient de la [[Xina]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ji|nom=Jingyi|títol=Encounters Between Chinese Culture and Christianity: A Hermeneutical Perspective|any=2007| editorial=LIT Verlag Münster|isbn=978-3-8258-0709-2|pàgina=41|url= http://books.google.nl/books?id=DxhyQJEUXq4C&pg=PA41}}</ref> I, fins i tot, també va arribar a servir els [[àrabs]] i [[perses]] (encara que en menor mesura per a aquests últims) com a mitjà de comunicació i disseminació cultural. Al mateix temps que l'idioma clàssic d'[[Edessa]] es preservava en una gran col·lecció [[Literatura|literària]].

D'una manera general, el terme ''siríac'' s'utilitzaes fa servir per a referir-se a tot l'arameu clàssic de l'antiguitat tardana; però, més específicament, es refereix a la llengua clàssica d'[[Edessa]], que es va convertir enesdevenir l'[[Llengua sacra|idioma litúrgic]] de l'[[Església Ortodoxa Siríaca|Església ortodoxa siríaca]].

Al començament del [[segle XXI]], els dialectes siríacs són parlats per aproximadament 400.000 persones molt disperses geogràficament, principalment al sud-est de [[Turquia]] i al nord de l'[[Iraq]], així com en petites comunitats del [[Líban]], [[Síria]], [[Iran]], [[Armènia]], [[Geòrgia]] i [[Azerbaidjan]], on es parlen freqüentmentsovint amb una marcada influència de les llengües locals dominants.

El [[{{segle |XX]]|s}} va veure l'aparició d'ideologies [[Nacionalisme|nacionalistes]], de vegades intolerants, que van perjudicar enormement les comunitats de parla aramea. De fet, a causa de problemes [[Política|polítics]] i [[Religió|religiosos]] inherents a l'[[Orient Mitjà]], l'ús de la llengua siríaca, ja de per si reduït, ha retrocedit fortament. A causa de l'emigració massiva que ha afectat els cristians orientals, des de fa algunes dècades es troben en comunitats de parla siríaca a [[Amèrica del Nord]] i [[Amèrica del Sud]], així com a [[Europa]].

* '''''Siríac modern''''' — és un terme utilitzat ade vegades per a referir-se a les llengües neoaramees orientals. Encara que no poden ser identificats positivament com els descendents directes del siríac mitjà testimoniat, s'han d'haver desenvolupat a partir dels dialectes estretament relacionats que pertanyen a la mateixa branca de l'arameu, i les varietats parlades en les comunitats cristianes durant molt de temps van coexistir amb el siríac oriental com a llengua litúrgica i literària, per la qual ha estat influenciat. En aquesta terminologia, el siríac modern es divideix en:

** ''Siríac modern occidentaloriental'' - [[Turoyoneoarameu oriental]]: iinclou [[Mlahsôneoarameu assiri]]. Tingueui en[[neoarameu compte,caldeu]]; però, queel aqueststerme normalment no es fa servir en referència a vegades[[neomandeu]], s'exclouenuna altra varietat de lal'arameu categoriaoriental deparlada "siríacpels modern"[[Mandeisme|mandeus]].

Avui en dia, en les esglésies siríaques de [[Kerala]], el siríac de vegades és reemplaçat pel [[malaiàlam]] en la litúrgia, tot i que ade vegades és utilitzat pels [[Clergat|clergatsclergat]]s que no parlen les llengües locals.

En els últims segles, el siríac s'ha vist molt afectat per la seva situació com a llengua minoritària i per l'ascens d'ideologies nacionalistes a l'[[Orient Mitjà]]. Una gran part dels cristians sirians del nord de [[Síria]] (annexat per [[Turquia]] a principis del [[{{segle |XX]]|s}}) van morir juntament amb els [[armenis]] durant el [[Genocidi armeni|genocidi del 1915]].

Per altra banda, a l'[[Iraq]], han estat reprimides les comunitats de parla siríaca de diverses maneres, particularment durant els anys del 1930. Una quantitat important va abandonar la regió i els emigrats es van establir en diversos països occidentals. L'ascens de l'[[islam polític]] durant aquests últims anys ha augmentat el moviment d'[[emigració]]. Més recentment, la [[Guerra de l'Iraq]] ([[2003]]) ha portat a una [[anarquia]] que, de fet, ha comportat un augment dels atacs per motius religiosos.<ref>{{ref-web|títol=Ataque a comunidad cristiana aramea en Bagdad. (31/oct/2010)|url= http://www.youtube.com/watch?v=_Xz6FeXtKEM}}</ref>

Darrerament, els esforços per a revifar el siríac literari han tingut un cert èxit, amb la creació d'edicions periòdiques en siríac escrit (ܟܬܒܢܝܐ Kṯāḇānāyā) a les primeres dècades del [[{{segle |XX]]|s}}. El siríac literari modern s'ha utilitzat no sols en la literatura religiosa, sinó també en els gèneres seculars, sovint amb temes nacionalistes.<ref name=kthob>{{ref-web|cognom=Kiraz|nom=George|enllaçautor=George Kiraz|títol=Kthobonoyo Syriac: Some Observations and Remarks|url= http://syrcom.cua.edu/Hugoye/Vol10No2/HV10N2Kiraz.html|obra=HUGOYE: JOURNAL OF SYRIAC STUDIES| editor=Beth Mardutho: The Syriac Institute and Institute of Christian Oriental Research at The Catholic University of America| consulta= 30 setembre 2011}}</ref>

El siríac ha estat reconegut com a [[Llengua minoritària|llengua oficial minoritària]] a l'[[Iraq]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Anbori|nom=Abbas|títol=The Comprehensive Policy to Manage the Ethnic Languages in Iraq|pàgines=4–5|url= http://www.turkmen.nl/1A_Others/minority-Iraq.pdf}}</ref> També s'ensenya en algunes escoles públiques a l'[[Iraq]], [[Israel|Israel-Palestina]], [[Suècia]]<ref>{{ref-notícia|cognom=Dorit|nom=Shilo|títol=The Ben Yehudas of Aramaic|url= http://www.haaretz.com/weekend/week-s-end/the-ben-yehudas-of-aramaic-1.283777| consulta= 30 setembre 2011|obra= [[Haaretz]] |data= 1 abril 2010}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Syriac...a language struggling to survive|url= http://admin.iraqupdates.net/p_articles.php/article/25518| consulta= 30 setembre 2011|obra=Voices of Iraq|data=28 desembre 2007}}</ref> i [[Kerala]] ([[Índia]]).

Entre les [[Cristians de Sant Tomàs|esglésies siríaques de Kerala]], el [[Malaiàlam]] sovint reemplaça el siríac. El siríac literari s'utilitzaes fa servir sovint com a llengua parlada pels [[Clergat|clergatsclergat]]s que no parlen els dialectes vernacles.

Recentment, s'ha fet un gran esforç per escriure els [[dialecte]]s parlats i proveir-los d'una [[gramàtica]], entre altres motius, per evitar la desaparició d'aquestes llengües que s'han tornat extremadament fràgils. El ressorgiment del siríac ha aconseguit un cert èxit, tal com s'ha dit anteriorment, amb la creació d'un diari literari siríac (ܟܬܒܢܝܐ Kṯāḇānāyā, a les primeres dècades del [[{{segle |XX]]|s}}) i la traducció d'alguns [[llibre]]s [[àrab]]s i occidentals, sovint amb temes nacionalistes.<ref name="kthob2">{{ref-web|cognom = Kiraz|nom = George|enllaçautor = George Kiraz|títol = Kthobonoyo Syriac: Some Observations and Remarks|url = http://syrcom.cua.edu/Hugoye/Vol10No2/HV10N2Kiraz.html|obra = HUGOYE: JOURNAL OF SYRIAC STUDIES| editor = Beth Mardutho: The Syriac Institute and Institute of Christian Oriental Research at The Catholic University of America| consulta = 30 setembre 2011}}

; Estrangelâ (el de sota de tot): Terme que prové de la descripció grega d'aquesta tipografia, ''στρογγυλή'', 'arrodonit'. Actualment, s'utilitzaes fa servir en escasses ocasions, de vegades pels especialistes. Les vocals es poden indicar per mitjà de petits signes.

* L{{'}}'''estat absolut''' és la forma bàsica del substantiu — ܫܩܠܝ̈ܢ, ''šeqlîn'', "impostos".

* L{{'}}'''estat emfàtic''' representa un substantiu particular — ܫܩ̈ܠܐ, ''šeqlē'', "els impostos".

* L{{'}}'''estat construït''' assenyala un substantiu en relació a un altre — ̈ܫܩܠܝ, ''šeqlay'', "impostos de...".

La majoria dels [[verb|verbs]]s també es construeixen amb arrels triconsonàntiques. Els [[verb|verbs]]s finits indiquen [[persona]], [[Gènere (gramàtica)|gènere]] (excepte en la [[Persona (gramàtica)|primera persona]]) i [[Nombre (gramàtica)|nombre]], a més del [[temps]] i la [[conjugació]]. Les formes verbals infinites són l'[[infinitiu]] i els [[Participi|participis passius]].

L'[[alfabet siríac]] consta de 22 [[Consonant|consonantsconsonant]]s, els [[so|sons]]ns corresponents de les quals són els següents:

El siríac comparteix amb l'arameu un conjunt de parells consonàntics oclusius/fricatius poc diferenciats. En les diferents variacions d'una mateixa arrel lèxica, alguna consonant de l'arrel pot ser oclusiva en una variació i fricativa en una altra. En l'alfabet siríac, s'utilitzaes fa servir una sola lletra per a cada parell. De vegades, es col·loca un punt sobre la lletra (''qûššāyâ'' o ''enfortiment''; equivalent al [[dagueix]] [[hebreu]]), ​​per indicar una pronunciació [[oclusiva]]; o un sota (''rûkkāḵâ'' o ''suavització''), en cas que sigui [[fricativa]]. Les parelles són:

En el dialecte occidental, la /ɑ/ s'ha convertit enesdevingut /o/, i l'original /o/ s'ha convertit enesdevingut /u/. Al seu torn, en els dialectes orientals hi ha una major versatilitat en la pronunciació de les vocals anteriors, ja que alguns parlants distingeixen cinc qualitats d'aquestes vocals, i els altres només en distingeixen tres.

| consulta= 8 de gener de 2011

| consulta= 08-01-2011

| consulta= 08-01-2011

| consulta= 08-01-2011

| consulta= 08-01-2011

| consulta= 08-01-2011

{{ORDENA:Siriac}} <!--ORDENA generat per bot-->