Principi de no contradicció: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 13:
Segons [[Allan Bloom]], la primera declaració explícita coneguda del principi de no contradicció es dóna en la '' [[La República]] '' de [[Plató]] on el personatge [[Sòcrates]] diu, "és clar que la mateixa cosa no estarà disposada al mateix temps a fer o patir coses contràries respecte al mateix i en relació amb el mateix objecte ".
[[Aristòtil]], si '' [[Metafísica (Aristòtil)|Metafísica]] '', presenta la següent formulació del principi de no contradicció: "Res pot ser i no ser al mateix temps i en el mateix sentit." Aquesta és potser la formulació més coneguda i influent del principi de no contradicció. A més de donar la formulació, Aristòtil ofereix una defensa de la veritat necessària del principi. Segons Aristòtil, com el principi de no contradicció és justament un principi, no pot ser deduït a partir de principis més bàsics. En canvi, l'hi pot defensar mostrant les conseqüències intolerables de negar-ho, o que tot aquell que ho negui d'alguna manera ho està suposant. Per exemple, Aristòtil argumenta que al negar el principi de no contradicció, implícitament s'ho està suposant, perquè el mer acte de fer una afirmació implica que s'afirma una cosa i no el contrari. A més, Aristòtil considera el cas d'algú que nega el principi, sostenint que cada proposició és alhora veritable i falsa, i pregunta per què tal persona pren la ruta de [[Mègara]] per arribar-hi des
En el seu comentari a la '' Metafísica '', [[Avicenna]] dóna un argument similar. Diu que a qualsevol persona que negui el principi de no contradicció, n'hi hauria colpejar i cremar fins que admeti de ser colpejat i ser cremat no és el mateix que no ser colpejat i no ser cremat.<ref> [[Avicenna]], '' metaphysica '', I; commenting on Aristotle, Topics I.11.105a4-5. </ref>
| |||