Temple romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: - els de Isis + els d'Isis
Línia 45:
 
[[Isidor de Sevilla]] va relacionar la paraula ''delubrum'' amb el verb ''diluere'', («rentar») i descrivia aquesta construcció com un santuari amb una font, de vegades amb un pou annex on la gent es devia rentar abans d'entrar.<ref>[[Isidor de Sevilla]] "Etymologiae" 15.4.9; Stephen A. Barney, "The Etymologies of Isidore of Seville", ed.Cambridge University Press, 2006, p. 310</ref>
*'''fanum''', que era un espai de terra consagrat,<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" 10.37.15, fragment en què l'autor explica que es va construir un temple en honor a [[Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)|Júpiter Stator]] per una prometença feta pel general M. Atilius Regulus l'any 290 aC, en un espai que ja havia estat consagrat en temps de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] amb la mateixa intenció però que no s'havia arribat a construir i en quedava el ''fanum''.</ref> per més endavant construir-hi un temple.<ref>Roger D. Woodard, "Indo-European Sacred Space: Vedic and Roman Cult", ed.University of Illinois Press, 2006, p. 150</ref> Un ''fanum'' podia ser també una clariana en un bosc sagrat (''lucus''), com el de Diana Nemorensis, o un espai o estructura sagrada dedicada a un déu d'una religió no romana però acceptada pels romans, com ara els de d'[[Isis]] o [[Mitra]]. L'existència de termes [[cognat]]s entre les cultures veïnes, com ara el terme [[osc]] ''fíísnú'', l'umbri ''fesnaf-e'', i el [[Pelignes|peligne]] ''fesn'' indiquen que aquest concepte era compartit per tots els pobles itàlics.<ref>Woodard, "Indo-European Sacred Space", p. 150</ref>
 
En l'època d'[[August]], els termes ''fanum'', ''aedes'', ''templum'' i ''delubrum'' havien perdut el seu sentit original i s'empraven de forma indistinta com si fossin sinònims,<ref>S.P. Oakley, "A Commentary on Livy", llibres 6–10, ed.Oxford University Press, 2005, p. 378; Michel P.J. van den Hout, "A Commentary on the Letters of M. Cornelius Fronto", ed.Brill, 1999, p. 164.</ref> però ''fanum'' era el que havia adquirit un significat més general i ''templum'' es feia servir per les construccions més grans i luxoses.<ref>Lawrence Richardson, "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome", ed.Johns Hopkins University Press, 1992, p. 2</ref> La paraula "profà" deriva de ''fanum'' i vol dir «davant del temple», en el sentit de «exterior al temple».<ref>T.F. Hoad, "English Etymology",ed. Oxford University Press 1993. p. 372a</ref>