Pere I de Xipre: diferència entre les revisions

Va ser el fill d'Hug IV de Xipre amb la seva segona esposa Alix d'Ibelin.<ref name="Nielen168">{{Harv|Nielen|2003|p = 168|sp = sí}}</ref> Com a infant de [[Xipre]] va rebre en la seva joventut el títol de [[Comtat de Trípoli|comte de Trípoli]] en 1347. En 1349 va viatjar secretament de passeig a [[Europa]] amb el seu germà Joan el que va molestar al seu pare que va enviar vaixells per trobar als seus fills i portar-los de retorn.<ref name="Chronicle of Amadi403404">{{Harv|Chronicle of Amadi|pp = 403–404|ref = no|sp = no}}</ref> Quan van ser portats de tornada, Hug els va empresonar perquè van viatjar sense el seu permís.<ref name="Chronicle of Amadi403404">{{Harv|Chronicle of Amadi|pp = 403–404|ref = no|sp = no}}</ref>

A causa que Xipre estava envoltat per països que estaven sota el domini [[musulmà]], es va convertir enesdevenir un lloc d'avançada de la cristiandat a [[Orient Mitjà]], després de l'expulsió dels llatins, especialment de [[Palestina]] al segle anterior. Pere va entendre la importància del seu regne, i creia que la seva missió era lluitar contra els musulmans. Probablement ambicionava tornar a prendre el [[Regne de Jerusalem|regne perdut de Jerusalem]], que pertanyia als [[Casa de Lusignan|reis Lusignan]], que encara es coronaven com a [[Llista de reis de Jerusalem|reis de Jerusalem]] a [[Famagusta]]. Pere va ser coronat com a rei titular de Jerusalem en la catedral de Sant Nicolau a Famagusta el 5 d'abril de 1360, en el qual va succeir al tron a la mort del seu pare.<ref name="Edbury148">{{Harv|Edbury|1993|p = 148|sp = sí}}</ref>

Immediatament després de la seva ascensió els [[armenis]] van recórrer a Pere per ajuda. El [[Regne d'Armènia Menor|regne armeni de Cilicia]] existia en aquest moment només de nom. El país va ser ocupat pels turcs, a excepció d'unes poques ciutats fortificades en la costa, i el rei d'Armènia havia anat a Europa en va, per atreure ajuda. Pere immediatament va respondre, i el 1361 va enviar a [[Còricos]], que estava sent assetjada pels turcs, dues galeres amb reforços, armes i provisions. L'ocupació de Còricos va ser dissenyada per permetre als comerciants de Xipre una posició segura en la costa des de la qual continuar el comerç amb [[Anatòlia|Àsia Menor]], així com per proporcionar una base militar per a noves conquestes en el continent. Mentrestant, el rei va fer els preparatius per a una incursió a Àsia Menor. Va reunir a tots els cavallers al seu servei i va reunir una flota de centenars de vaixells en el port de Famagusta. El seu objecte era [[Antalya|Adàlia]], capital del [[Tekeoğulları|beylicat de Tekke]] i una de les més poderoses fortaleses dels turcs a Àsia Menor. Les forces xipriotes van desembarcar prop de d'Adàlia, i a l'alba de l'endemà van prendre per assalt la fortalesa considerada inexpugnable. En assabentar-se d'aquest èxit, l'emir de [[Ayas|Lajazzo]] (Ayas) i el senyor de [[Beylik de Candar-oğlu|Candaroglu]] van enviar ambaixades a Pere oferint pagar un tribut anual i reconèixer les seves possessions a Còricos i Adàlia.

No obstant això, a [[França]] i [[Anglaterra]], a [[Flandes]], [[Polònia]] i [[Hongria]], el rei xipriota va ser rebut a tot arreu amb banquets i tornejos en els quals va exercir un paper brillant. El [[Papa]] el va rebre a [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i es va comprometre a predicar una nova croada de la qual el rei [[Joan II de França]] havia de ser el líder. No obstant això, Joan va morir el 1364 i Pere es va quedar per reclutar voluntaris com millor va poder. Mentrestant, els turcs no havien estat inactius. Adàlia va ser novament assetjada per terra i mar, i es va sostenir amb dificultat contra els assalts. El 1363 la pròpia Xipre estava en greu perill. Mentre que la part sud de l'illa va ser objecte d'una epidèmia de [[pesta]], els turcs van assaltar els pobles de la costa nord, des de [[Kormakitis]] fins a Karpasia, excepte el castell de Kyrenia. El 1364 [[Tash Timur]], emir de Damasc, que havia estat fins llavors neutral, va enviar cartes amenaçadores a Xipre, i [[Joan de Lusigan]], el príncep titular de d'Antioquía, que era regenti en absència del seu germà, va remetre les cartes a Europa com una indicació de la creixent hostilitat a Orient. Pere va mostrar les cartes al Papa, i la indignació que va despertar a Occident va contribuir amb voluntaris per recolzar al rei. Finalment, al juny de 1365, Pere, amb una petita força numèrica però composta per soldats veterans, va salpar de [[Venècia]] en galeres llogades pel seu canceller, Felip de Maizières.

[[Fitxer:Alexandrian_Crusade.jpg|rightdreta|thumb|350x350px|Representació del setge d'Alexandria.]]

A l'any següent [[Ala al-Din Beg]], el governant turc de [[Karaman (ciutat)|Karaman]], per instigació dels egipcis va avançar amb totes les seves forces per atacar Còricos. Els musulmans esperaven que aquesta desviació forcés al rei de Xipre a acceptar els termes de pau que demandava el sultà. El rei, no volent deixar sense defensa Xipre fins que la pau amb Egipte fos signada, va enviar al seu germà, Joan, per reforçar Còricos. Immediatament després de desembarcar amb les seves tropes principals, Joan va intentar un atac per sorpresa al campament turc, però prenent consciència de la seva immensa superioritat numèrica, es va retirar al castell per esperar la resta de les seves forces. Un segon atac havia estat rebutjat pel nombre aclaparant dels turcs, el príncep es va adonar que havia d'esperar més reforços. Després d'una setmana d'inactivitat en tots dos costats, els turcs, en assabentar-se d'una [[revolució]] mameluca al Caire, van decidir retirar-se a les [[muntanyes del Taure]] a l'espera de nous esdeveniments a Egipte. El príncep, havent estat informat pels espies de la prevista retirada, va aprofitar l'oportunitat per atacar als turcs durant els seus preparatius per a la retirada. Dirigint les seves forces en tres divisions convergents, va avançar contra de la posició turca. La retirada turca es va convertir enesdevenir una derrota i una massacre. El campament turc amb totes les seves armes, materials i tresor, va ser capturat i Ala al-Din Beg va enviar ambaixadors a demandar la pau. Un tractat aviat va arribar a la conclusió, i la ciutat de Còricos va ser repoblada pels comerciants xipriotes i les relacions comercials van ser establertes amb els turcs.

Les negociacions amb Egipte per a un tractat, per incloure el reconeixement de consolats xipriotes i la reducció de drets de [[duana]] en els ports del [[Xam|Llevant]], s'estaven retardant, i, a fi de fer complir els seus termes, Pere va decidir reprendre les hostilitats abans que els cavallers occidentals haguessin completat els seus termes de servei. Adonant-se que un atac contra Egipte estava ara fora de discussió, va navegar a Síria, on va capturar i va saquejar [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] i altres ciutats. El 1368, amb la intenció de la represa de la guerra amb Egipte, el rei va tornar a deixar Xipre per demanar un nou delme de guerra a Europa i reclutar nous soldats. Però aviat es va convèncer que una nova croada ja no era possible. El Papa no va poder donar-li suport i li va aconsellar fer d'una vegada la pau amb Egipte. Pere, en veure això es va anarmarxar amb els Hospitalaris solament per intentar de tornar a establir el regne de Jerusalem, el somni de tota la seva vida, va accedir a permetre que una ambaixada tractés en el seu nom amb el sultà, el Papa i les repúbliques italianes, el comerç de les quals s'havia arruïnat per la guerra. Una treva va ser arreglada ràpidament, la qual cosa va posar fi a les hostilitats i va portar a la signatura del tractat que havia estat objecte de debat des de fa dos anys.

[[Fitxer:Assassinat_Pierre_de_Lusignan,_roi_de_Chypre.jpg|rightdreta|thumb|290x290px|Cròniques de [[Jean Froissart]]: Assassinat de Pere I en 1369.]]

Mentre estava a [[Roma]], Pere va rebre una delegació dels caps armenis implorant que es convertís en el seu rei i restaurés les seves fortunes caigudes. El rei va tornar a Xipre amb l'esperança de trobar entre els seus cavallers forces suficients per socórrer als armenis i evitar la pèrdua total de l'últim bastió de la cristiandat a Àsia. Però, amb prou feines va desembarcar a Xipre el rei es va veure aclaparat per problemes interns. La reina [[Elionor d'Aragó, senyora de Valls|Elionor d'Aragó]], a qui havia deixat a Xipre durant les seves llargues visites a Occident, havia demostrat ser infidel. El rei va prendre represàlies en els nobles que havien estat els seus favorits i es va comportar amb tanta supèrbia i tirania que es va distanciar de la simpatia dels seus barons, i fins i tot dels seus germans. Al gener de 1369 va ser assassinat per un grup de nobles amb el consentiment dels seus germans.<ref name="Edbury173174">{{Harv|Runciman|1993|pp = 173–174|sp = sí}}</ref> El seu fill [[Pere II de Xipre|Pere]], un jove de tretze anys, el va succeir en el tron sota la regència del seu oncle, Joan, príncep de d'Antioquía, i amb l'altra oncle [[Jaume I de Xipre|Jaume]] com a conestable de Xipre.

[[Fitxer:_PetrKypr.jpg|leftesquerra|thumb|200x200px|Pere I i Elionor d'Aragó.]]