*Kehlmark: ''Envilir-me? Me n'he enorgullit, ans al contrari!'<ref>Traducció de: Georges Eekhoud, Escal-Vigor, Paris, Mercure de France, 1899, 1930 (12<supè>ena</sup>edició), pàgina 163 i ss.</ref>''
[…]
*Kehlmark: ''Saps, Blandine, d'ara endevantendavant, no tindré més retinguda humana i pudor covard. El moment arribarà quan declararé la meva raó de ser al món sencer. És l'hora. El meu infern ha durat massa. Ja havia començat a la meva [[pubertat]].[…] ja preferia el galls a les gallines, els [[tigre]]s i els lleons sempre em pareixien més macos que les tigresses i les [[lleó|lleones]], però callava i dissimulava les meves preferències. Vaig assajar-ho tot i imposar-me el sentit oposat.[…] Després la injustícia, la iniquitat del meu destí va reconciliar-me amb mi mateix. He arribat a acceptar la meva pròpia consciència. Conscient de la meva honradesa, vaig insurgir-me contra l'orientació amorosa de la majoria.[…] Tanmateix, la meva vida exterior continuava sent una coerció, una dissimulació perpètua. Vaig aconseguir, amb l'esforç d'una disciplina impia, dominar la mentida. Tanmateix, el meu caràcter dret i probe va oposar-se a aquesta impostura.''<ref>Traducció de: Georges Eekhoud, Escal-Vigor, 1899 (edició de 1930) pàgines 193-197</ref>
