Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cat-a-lot: Movent de Categoria:Centre a Categoria:Centre – Vall del Loira |
m Corregit: - vidu de un primer + vidu d'un primer |
||
Línia 11:
Hug III es va casar el [[1200]] amb Eustaquia de Mauleon, filla de Raül senyor de Mauleon (la qual vers 1212 es va casar amb Raül de Machecoul senyor de la Roche-Aymon, mort el 1214). Va deixar només una filla, Clemència (morta abans del [[13 de maig]] del [[1239]]), que era menor. L'administració del vescomtat es va confiar a Raül de Lusignan, dit d'Exoudun o Issoudun, germà uterí d'Hug de Surgères per part de la seva mare en el segon matrimoni, que era [[comtat d'Eu|comte d'Eu]], el qual va anar a la croada el [[1218]] i va morir a Melle l'[[1 de maig]] de [[1219]], sent enterrat a [[Issoudun]]. Llavors Clemència fou promesa a un germà de Raül, de nom Jofré II de Lusignan. L'administració del vescomtat l'hauria exercit llavors Aimery II (+ vers 1242), fill d'Hug II (el cinquè fill tot i portar el mateix nom que el fill gran que havia mort el 1170) el qual apareix en cartes de [[1235]] (una confirmació a l'abadia de Perseigne) i [[1239]] (donació a Saint-Denis en Vaux), casat amb Agata de Dammartin (filla de Sinó de Dammartin comte d'Aumâle i Ponthieu) i van tenir un sol fill, Joan (mort abans del 1290), esmentat com a vescomte en carta del gener del [[1256]]; es va casar amb Matilde i van tenir una sola filla, Joana (+ [[16 de maig]] de [[1315]]) senyora de Lillebone.
Clemència era l'hereva del vescomtat i abans del [[1224]] es va casar amb Jofré II de Lusignan, senyor de Vouvent, de Mervent i de Saint-Hermine, germà de Raül de Lusignan, dit d'Exoudun o Issoudun. Jofré en nom propi i de la seva dona va fer homenatge del vescomtat al rei[[Lluís VIII de França]] en carta del maig del [[1224]] confirmant així una situació que ja existia de fet: el vescomtat esdevenia formalment feu de França. Sembla però que el domini útil el tenia Aimery, ja que feia donacions. Morta Clemència el [[1239]] Jofré I es va casar amb Auda vers 1240/1245, i va morir vers el començament del [[1248]]. Aimery havia estat succeït per Joan, que va viure fins vers el [[1190]]. Els Lusignan van intentar fer valdre els seus drets pel matrimoni de l'hereva Joana ([[1259]]) amb Jofré de Lusignan senyor de Jarnac, de Chateneuf i de Château-Larcher (que per fer-ho més complicat era també fill d'un Hug el Os, en aquest cas Hug X, [[comtat de La Marca|comte de la Marca]] o La Marche) vidu
Joan III el Tort el fill del matrimoni va començar a governar després del [[1302]] (quen va rebre els dominis dels Harcouurt: vescomtat de Saint Sauveur, Elbeuf, La Saussaye, l'Islebonne, Chauvigny, Harcourt, etc.) i va heretar el vescomtat el [[1315]]. Es va casar amb Alix de Brabant filla de Jofré de Brabant-Aerschot, que li va aportar les senyories de Vierzon i Mézières al Berry que havia heretat de la mare. Joan va morir amb menys de 50 anys el [[9 de novembre]] de [[1326]] deixant set fills dels quals el successor fou Joan IV, mort el [[26 d'agost]] de [[1346]] a la [[batalla de Crécy]], casat amb Isabel de Parthenay, senyora de Semblancay, de Vibraye, de Montfort le Rotrou, Nogent le Rotrou, Aspremont i Bonnetable, filla de Guillem VI l'Arquebisbe, senyor de Parthenay i van tenir tres fills dels quals el primer successor fou Joan V executat el [[5 d'abril]] del [[1356]] a [[Rouen]] acusat de participar en un complot pel rei [[Joan II el Bo]] (el llavors hereu i després rei [[Carles V de França]] va restablir el honor de la família per una carta de reparació a la vídua). Es va casar amb Blanca de Ponthieu [[comtat d'Aumâle|comtessa d'Aumâle]] i senyora de Montgomery morta el [[1389]]. Va tenir sis fills dels quals tres mascles que van rebre la major part de l'herència:
| |||