Partit Whig anglès: diferència entre les revisions

La paraula '''Whig''' té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels oponents. Sorgeix dels ''covenanters'' [[presbiterians]] (els suplicants) que van marxar des del sud-oest d'Escòcia sobre [[Edimburg]] el [[1648]] en el que es va conèixer com el "whiggamore raid", utilitzant els termes ''whiggamore'' i ''whig'' (conductor de cavall en [[gaèlic]]) com a denominació de menyspreu que designava al Kirk Party, facció presbiteriana radical dels ''covenanters'' escocesos, que efectivament van acabar fent-se amb el poder. Així, podem comparar als grups socials que més van lesionar el poder reial durant la dictadura, i fent el símil, representen els sectors socials que més s'oposen al poder desmesurat del rei a l'Anglaterra de final del [[segle XVIII]]. ▼

Impulsaren la proclamació del ''Bill of Rights'' (Declaració de drets) que s'erigiria com una nova empenta per consolidar unes [[constitucions]] bàsiques al país, alhora que recolzaren i protagonitzaren la [[revolució]] de [[1688]]. Per als Whig la revolució de 1688 no fou un episodi aïllat, un cicle que es va tancar en el mateix moment en què la revolució va concloure. La revolució del 1688 és la plataforma que utilitzaran els Whig per avançar i evolucionar políticament i institucional cap a un règim més obert i amb unes bases més sòlides i àmplies. D'altra banda, la interpretació estricte dels fets de la revolució té unes connotacions pròpies. Per als Whig el rei és un servidor del poble que hi està vinculat a través d'un [[contracte]] que es fixa a les constitucions. Aquí no hi juga el paper diví, i per tant, és l'incompliment del contracte per part del rei el que permet a la nació canviar el contracte o escollir un nou rei.▼

El filòsof [[John Locke]] ([[1632]]-[[1704]]) és un dels personatges que més va influir en el pensament dels whig i va assentar les bases del liberalisme polític tan favorable a les classes socials que els propis whig representaven. En el seu ''Tractat del Govern Civil'' va proposar un sistema polític que assegurava les llibertats i els dret dels individus. Pensava que els membres d'una societat estableixen entre si un contracte, pel qual delegaven el poder en els governants. Per això l'acció dels governants calia ser controlada pels representants del poble, i si el govern era injust el poble tenia el dret a rebel·lar-s'hi. ▼

En la seua ''Carta sobre la Tolerància'' de [[1689]], Locke afirma: "Per hom, l'Estat és una societat d'homes constituïts únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut i la prosperitat del cos; i a la possessió de béns externs, com el diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes."▼

Durant el [[segle XVIII]], els grups comercials i manufacturers més poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus interessos econòmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocràtics i de les corporacions artesanals, els [[monopolis]], les prohibicions, els [[peatges]] i els controls de preus, que obstaculitzaven la llibertat de comerç i indústria. Es van crear i enfortir instruments que servien per al desenvolupament de les noves activitats econòmiques: es va crear el Banc d'Anglaterra i es varen generalitzar les [[societat anònima|societats anònimes]], es va difondre la [[Tolerància social|tolerància]] religiosa i es va protegir i fomentar el progrés de la ciència.▼