Partit Whig anglès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Disambiguated: britànicsRegne Unit
millores
Línia 1:
{{Partit polític
{{MF|data=abril de 2013}}
| color = #EE1C25
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
| nom = Partit Whig Britànic
La paraula '''Whig''' té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels oponents. Sorgeix dels ''covenanters'' [[presbiterians]] (els suplicants) que van marxar des del sud-oest d'Escòcia sobre [[Edimburg]] el [[1648]] en el que es va conèixer com el "whiggamore raid", utilitzant els termes ''whiggamore'' i ''whig'' (conductor de cavall en [[gaèlic]]) com a denominació de menyspreu que designava al Kirk Party, facció presbiteriana radical dels ''covenanters'' escocesos, que efectivament van acabar fent-se amb el poder. Així, podem comparar als grups socials que més van lesionar el poder reial durant la dictadura, i fent el símil, representen els sectors socials que més s'oposen al poder desmesurat del rei a l'Anglaterra de final del [[segle XVIII]].
| original_name =
| logo
| definició =
| presidenta =
| secretari general =
| portaveu =
| ideologia = [[progressisme]], liberal, contrari a la monarquia absoluta i al catolicisme imposat
| international =
| position =
| european =
| europarl =
| fundació = [[segle XVIII]]
| publicació =
| colors =
| seu =
| seats1_title = líders:
| seats1 = [[Robert Walpole]],<br>William Pitt, el Vell,<br>[[George Grenville]],<br>[[Charles James Fox]],<br>[[Charles Grey]],<br>[[William Lamb, 2nd Viscount Melbourne|William Lamb]],<br>John Russell,<br>Henry J. Temple}}
'''Whig''' fou un partit polític britànic que va estar present en els parlaments d'[[Anglaterra]], [[Escòcia]], [[Gran Bretanya]] i més tard en el del [[Regne Unit]], entre els anys [[1680]] i [[1850]] aproximadament. Va sorgir com a resposta a la facció [[Partit Tory|Tory]] i, ja des dels seus inicis, va tenir un paper important en la [[Revolució Gloriosa]] quan aquell país va passar de ser una monarquia autoritària a ser una monarquia parlamentària. Entre el seu electorat estaven els protestants que reclamaven més llibertat religiosa, la classe comerciant i els progressistes en general.
 
== Orígens ==
Durant la crisis de la llei d'exclusió de [[1678]]-[[1681]], el [[sobrenom]] es va donar a [[Anglaterra]] a les agrupacions que amb el temps es van convertir en el partit whig britànic, considerant que Shaftesbury va ser-ne el fundador. Defensaran els drets del Parlament i voldran excloure al pretendent [[Duc de York]] a ser rei per evitar l'[[absolutisme]]. Representen als "dissenters" (dissidents) religiosos i per tant no adscrits a la confessió tradicional [[anglicana]] a més dels comerciants. Rebutjaven l'anglicanisme intervencionista de l'església oficial i la monarquia absoluta.
La paraula '''Whig''' té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels seus oponents. Sorgeix dels ''covenanters'' [[presbiterians]] («els suplicants»), un grup de [[presbiterians]] que van marxar des del sud-oest d'Escòcia sobrecap a [[Edimburg]] el [[1648]] en el que es va conèixer com el "''whiggamore raid''", utilitzant els termes ''whiggamore'' («guia a cavall d'un ramat») i ''whig'' («conductor de cavallcotxe de cavalls» en [[gaèlic]]) com a denominació de menyspreu que designava al Kirk Party, facció presbiteriana radical dels ''covenanters'' escocesos, que efectivament van acabar fent-se amb el poder.{{sfn|Harris|2005|p=241}} Així,Si podemes compararcomparen alsels grups socials que més van lesionar el poder reial durant la dictadura, i fent el símil,van representenrepresentar els sectors socials que més s'oposenoposaven al poder desmesurat del rei a l'Anglaterra de final del [[segle XVIII]].
 
Durant la crisi de la llei d'exclusió del [[1678]]-[[1681]], el [[sobrenom]] es va donar a [[Anglaterra]] a les agrupacions que amb el temps esdevindrien el '''Partit Whig Britànic''' i és per això que es considera [[Anthony Ashley Cooper (lord Shaftesbury)|lord Shaftesbury]] com el fundador del partit.
Impulsaren la proclamació del ''Bill of Rights'' (Declaració de drets) que s'erigiria com una nova empenta per consolidar unes [[constitucions]] bàsiques al país, alhora que recolzaren i protagonitzaren la [[revolució]] de [[1688]]. Per als Whig la revolució de 1688 no fou un episodi aïllat, un cicle que es va tancar en el mateix moment en què la revolució va concloure. La revolució del 1688 és la plataforma que utilitzaran els Whig per avançar i evolucionar políticament i institucional cap a un règim més obert i amb unes bases més sòlides i àmplies. D'altra banda, la interpretació estricte dels fets de la revolució té unes connotacions pròpies. Per als Whig el rei és un servidor del poble que hi està vinculat a través d'un [[contracte]] que es fixa a les constitucions. Aquí no hi juga el paper diví, i per tant, és l'incompliment del contracte per part del rei el que permet a la nació canviar el contracte o escollir un nou rei.
 
== Ideari ==
El filòsof [[John Locke]] ([[1632]]-[[1704]]) és un dels personatges que més va influir en el pensament dels whig i va assentar les bases del liberalisme polític tan favorable a les classes socials que els propis whig representaven. En el seu ''Tractat del Govern Civil'' va proposar un sistema polític que assegurava les llibertats i els dret dels individus. Pensava que els membres d'una societat estableixen entre si un contracte, pel qual delegaven el poder en els governants. Per això l'acció dels governants calia ser controlada pels representants del poble, i si el govern era injust el poble tenia el dret a rebel·lar-s'hi.
Els Whig van defensar els drets del Parlament i volien excloure el pretendent, el [[duc de York]](que després seria el rei [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume II]]), a ser rei per evitar l'[[absolutisme]].{{efn|Un altre argument per no acceptar Jaume com a pretendent al tron era la seva condició de catòlic i per això el tory Samuel Johnson sovint bromejava dient que "el primer dels Whig va ser el Dimoni."{{sfn|Newbould|1990|p=41}}}}Representaven als "''dissenters''" («dissidents religiosos») i, per tant, no adscrits a la confessió tradicional [[anglicana]]; a més dels comerciants. Rebutjaven l'anglicanisme de l'església oficial perquè s'havia mostrat intervencionista en la política de l'estat i perquè havia donat suport a la monarquia absoluta.{{sfn|Jones|1961|p=4}}
 
Impulsaren la proclamació del ''Bill of Rights'' (Declaració de drets) que s'erigiria com una nova empenta per consolidar unes [[constitucions]] bàsiques al país, alhora que recolzaren i protagonitzaren la [[revolució]] dedel [[1688]]. Per als Whig la revolució[[Revolució de 1688Gloriosa]] no fou un episodi aïllat, sinó que formava part d'un cicle que es va tancar en el mateix moment en què la revolució va concloure. La revolució del 1688 ésva ser la plataforma que utilitzaranutilitzarien els Whig per avançar, iper evolucionar políticament i institucionalinstitucionalment cap a un règim més obert i amb unes bases més sòlides i àmplies. D'altra banda, la interpretació estricteestricta dels fets de la revolució té unes connotacions pròpies. Per als Whig el rei ésera un servidor del poble queamb hiel estàqui estava vinculat amitjançant través d'un [[contracte]], que esés fixala amateixa les constitucionsconstitució. AquíEn el seu concepte de monarquia no hientrava jugala eltradicional paperidea diví,d'intervenció divina i, per tant, ésera l'incompliment del contracte per part del rei el que permetpermetia a la nació canviar el contracte o escollir un nou rei.
En la seua ''Carta sobre la Tolerància'' de [[1689]], Locke afirma: "Per hom, l'Estat és una societat d'homes constituïts únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut i la prosperitat del cos; i a la possessió de béns externs, com el diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes."
 
El filòsof [[John Locke]] ([[1632]]-[[1704]]) és un dels personatgesfilòsofs que més va influir en el pensament dels whig i va assentar les bases del liberalisme polític tan favorable a les classes socials que els propis whig representaven. En el seu ''Tractat del Govern Civil'' va proposar un sistema polític que assegurava les llibertats i els dretdrets dels individus. Pensava que els membres d'una societat estableixen entre si un contracte, pel qual delegaven el poder en els governants. Per això l'acció dels governants calia ser controlada pels representants del poble, i, si el govern era injust, el poble tenia el dret a rebel·lar-s'hi.
Durant el [[segle XVIII]], els grups comercials i manufacturers més poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus interessos econòmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocràtics i de les corporacions artesanals, els [[monopolis]], les prohibicions, els [[peatges]] i els controls de preus, que obstaculitzaven la llibertat de comerç i indústria. Es van crear i enfortir instruments que servien per al desenvolupament de les noves activitats econòmiques: es va crear el Banc d'Anglaterra i es varen generalitzar les [[societat anònima|societats anònimes]], es va difondre la [[Tolerància social|tolerància]] religiosa i es va protegir i fomentar el progrés de la ciència.
 
En la seua ''Carta sobre la Tolerància'' dedel [[1689]], Locke afirma: "Per hom, l'Estat és una societat d'homes constituïts únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut i la prosperitat del cos; i a la possessió de béns externs, com elels diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes."
 
== Fites aconseguides ==
Durant el [[segle XVIII]], els grups comercials i manufacturers més poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus interessos econòmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocràtics i de les corporacions artesanals, els [[monopolis]], les prohibicions, els [[peatges]] i els controls de preus, que obstaculitzaven la llibertat de comerç i d'indústria. Es van crear i enfortir instruments que servien per al desenvolupament de les noves activitats econòmiques: es va crear el Banc d'Anglaterra i es varen generalitzar les [[societat anònima|societats anònimes]], es va difondre la [[Tolerància social|tolerància]] religiosa i es va protegir i fomentar el progrés de la ciència.
 
L'Estat anglès va promoure especialment el desenvolupament del comerç i de la indústria manufacturera. L'Acta de Navegació, sorgida del règim d'[[Oliver Cromwell]] el [[1651]], es va mantenir i ampliar. Establia que el transport de totes les mercaderies procedents de o destinades a Anglaterra es faria exclusivament amb vaixells anglesos, i així trobem el desenvolupament d'una flota mercant que converteix a Anglaterra en la propietària dels mars del món.
 
Des del [[1700]], a més, el [[Parlament britànic]] va prohibir exportacions de llana en brut i va organitzar l'establiment d'artesans estrangers per desenvolupar la indústria tèxtil. Els compradors de deute públic de l'Estat i els accionistes del Banc d'Anglaterra van formar una classe nova de capitalistes, interessats en el triomf de [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III]]. ElAquest rei sostéva mantenir els whigWhig en el poder i el [[Partit Tory]] a l'oposició, que seguien propers als [[Estuards]] ([[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume II]]).
 
ElsEl whigpartit Whig es va anar formant a partir dels habitants de les ciutats i petits propietaris rurals, defensors dels drets del Parlament i acèrrims enemics de l'autoritarisme monàrquic. Apareixeran com autèntics triomfadors en dues dates tan emblemàtiques com el [[1688]] i el [[1714]] alen consolidarparticipar en la consolidació de la victòria del [[constitucionalisme]] sobre l'absolutisme que s'erigiràerigiria com un senyal d'identitat,. iVan contribueixencontribuir a l'assentament de la [[dinastia Hannover]], apartant definitivament alsels Estuards [[catòlics]] de la Corona britànica.
 
Durant tota la primera meitat del [[segle XVIII]] van ser el grup hegemònic en el poder, guanyant-se la confiança del rei i assentant el seu poder enfront de les pretensions dels Estuard o persuadint els Tory perquè els acceptessin. Destaquen, com ja hem vist, personatges com [[Robert Walpole]], [[Henry Pelham]] o [[William Pitt]]|William Pitt "el vellVell"]] que consolidarien la forma de fer dels whig i el poder parlamentari. ADurant més,el prendranXVIII durantva el XVIIIassumir la imatge de ser el partit del país, és a dir, els veritables representants de la voluntat de la població i els defensors dels interessos de les classes "productives" davant les rendistes.
 
Hem d'entendre que, tot i les corrupcions que poguessin anar entorn dels whigs i elsdels seus governs, a més del faccionalisme i personalismes que els caracteritzaven, aquest grup foren elsfou l'artífex del constitucionalisme sorgit del segle XVIII. La [[corrupció]] d'altra banda, tot i utilitzar-se, evidentment, per aconseguir beneficis personals i avantatges, és cert que va afavorir també a la presa de consciència d'uns sectors que calia que estiguessin units per governar. L'enllaç econòmic i personal va motivar per una banda la relaxació de les posicions i per altrealtra l'interès a entrar en el [[Parlament britànic]] per rebre aquests beneficis. Sense voler-ho i de manera contradictòria, l'intent de submissió dels [[Comuns]] via [[suborn]]s implicava, alhora, que el suport parlamentari era necessari per governar, essent centre d'interès polític.
 
Varen ser un element de transformació del món anglès i durant el seu poder hegemònic no van desaprofitar la situació per enfortir el sistema institucional anglès del qual ara els [[Regne Unit|britànics]] en poden parlar amb orgull. Certament no van estar sols i els [[Partit Tory|Tory]] en són un altre element transcendental. Tanmateix, la marca whigWhig s'ha d'escriure al costat dels primers anys de construcció institucional britànica.
Encara que va començar sent un partit revolucionari i liberal, posteriorment es va dividir en tres faccions d'ideologia diversa:
* una conservadora
* una altra proteccionista
* una radical.
 
{{Commonscat}}
 
{{Esborrany del Regne Unit}}
== Notes ==
{{esborrany de política}}
{{notes}}
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Harris|nom=Tim|títol=Restoration: Charles II and His Kingdoms 1660–1685|editorial=Allen Lane |any=2005}}
* {{ref-llibre|cognom=Jones|nom=J. R.|títol=The First Whigs. The Politics of the Exclusion Crisis. 1678–1683|editorial=Oxford University Press|any=1961}}
* {{ref-llibre|cognom=Newbould|nom=Ian|títol=Whiggery and reform, 1830–41|any=1990}}